Trajan
 | |
| Estil | Rodona, Negreta |
|---|---|
| Classificació | Thibaudeau: Romana Antiga
DIN 16518: Incisses |
| Dissenyadors | Carol Twombly |
| Editor/distribuïdor | Adobe |
| Data de creació | 1989 |
| Data de publicació | 1989  |
| Disseny basat en | Columna de Trajà |
 | |
| Exemple | |
| Vegeu-ne tots els caràcters | |
| Epònim | Columna de Trajà |
Trajan és un tipus de lletra inspirada en les inscripcions lapidàries romanes, que va dissenyar Carol Twombly l'any 1989 per encàrrec d'Adobe.[1][2]
El disseny de Trajan es basa en les inscripcions que estan tallades a la columna que l'emperador romà Marcus Ulpius Traianus, va fer erigir a la glòria de Roma i de la conquesta de Dàcia (actual Romania). Aquest monument es coneix com la Columna de Trajà.[3] A la base hi ha una inscripció que explica l'origen del monument.
Tot i que l'escriptura romana era diferent de les lletres als monuments (ja sigui pintat a mà, gravat, tall de metall, o tallat en pedra), l'escriptura monumental va influir en el desenvolupament del disseny tipogràfic. Aquesta escriptura monumental va inspirar molts dissenyadors de fonts, com arra Weiss (1926), Goudy Trajan (1930) o Trajano (1939) tot i que Trajan roman més a prop de l'original romà.[4]
Característiques, família i variacions[modifica]
La versió original del tipus Trajan, conté només majúscules encara que l'ús de versaleta és habitual en la tipografia de textos. Basada en l'exemple romà, hi destaquen la lletra E i la F, molt estretes. S'hi ha afegit les lletres inexistents a l'alfabet romà, com ara la J, U i W.[5] La Q destaca per l'apèndix que subratlla tot el caràcter següent per complet i la M que destaca per l'amplada.
Dürer, precursor[modifica]
L'any 1535, l'alemany Albrecht Dürer va assentar les bases geomètriques per dibuixar tipus de lletra, a un capítol del llibre III de corporibus solidis (sobre els cossos sòlids) de la seva obra Elementorum geometricorum. Hi descriu els trets fonamentals del disseny de lletres.[6][7] Hi descriu tipus de lletres fent servir només termes geomètrics, com quadrat, cercle, i línia i proporcions, i així és el precursor de les fonts vectorials
-
Analisi geomètrica de la R -
L'alfabet
Versions i alternatives[modifica]
La darrera actualització coneguda de les la família tipogràfica Trajan data de l'any 2001 amb la creació de la versió Pro, amb suport OpenType, a més a més existeix una variació anomenada Goudy Trajan, que incorpora més lligadures i glifs diferents per donar més versatilitat al tipus de lletra:
- Trajan (estàndard): Aquest tipus existeix en regular i en negreta.
- Trajan Pro (format OpenType) En aquesta versió, hi ha minúsculs, però amb format de versaleta.
- Trajan Pro 3, una nova versió remodelada per Robert Slimbach amb un extensió de l'alfabet amb lletres especials així com lletres gregues i ciril·liques[8]
- Trajan Sans Pro una versió sense gràcies[8]
- Goudy Trajan. font dissenyada per Jason Castle per basada en els dibuixos de Frederic William Goudy i de la seva interpretació de les lletres majúscules romans.[9] Aquesta lletra tipogràfica és una de les més elegants de la col·lecció CastleType de Linotype. Funciona especialment bé en mides grans. El pes regular conté moltes lletres alternatives i lligadures discrecionals per la tipografia més versàtil. Inclou també l'alfabet ciríl·lic, i més de 100 florons clàssics.
- Alternatives lliures.
La Trajan i la Goudy Trajan són fonts de pagament per les quals que existeixen algunes alternatives com ara:- Capitalist. No té la mateixa qualitat i falla una mica l'interlineatge, a més a més d'incorporar una versió majúscula emmarcada.
- TrajanusBricks. És molt semblant, encara que de formés més suaus, també incorpora una versió majúscula emmarcada.
Ús de Trajan[modifica]
Aquesta font ha estat àmpliament emprada al cinema des del 1991.[10] Està anomenada de vegades la «font de les pel·lícules», degut al seu ús extrem en molts dels cartells crèdits dels films de quasi totes les superproduccions dels Estats Units.[11][12] A més a més, degut a aquest ús extrem, han aparegut a la xarxa parodies.[13] És la font oficial de diverses universitats, tant americanes…, la Columbia University, Rice University, com europees…, la Universitat de Bolonya entre moltes d'altres.
Referències[modifica]
- ↑ «Carol Twombly» (en anglès). Identifont. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Berry, John D. «Trajan Pro 3» (en anglès). Adobe, 2012. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Otero, Oscar. «Trajan» (en gallec). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ González, Sheila. «Serif: Trajan». La tipografia i les fonts, 24-05-2014. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Jardí, Enric «Per què algunes tipografies tenen serifs?». Núvol, 1 gener2020.
- ↑ Dürer, Albrecht. Elementorum geometricorum libri (en llatí). París: Christianus Wechelus, 1532, p. 116-144.
- ↑ Traducció en anglès del capítol sobre la tipografia: Dürer, Albrecht; Nichol, T.J. (trad). Of the Just Shaping of Letters (en anglès, traduït del llatí-).
- ↑ 8,0 8,1 Shaw, Paul. Revival type : digital typefaces inspired by the past (en anglès). New Haven, CT: Yale University Press, p. 20-21. ISBN 978-0-300-21929-6.
- ↑ Col·lecció CastleType, pàgina oficial de Linotype
- ↑ Rodrigues Lopes, Rodrigo; Jardí, Enric. Trajan : typographic trends in movie posters. Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, 2019.
- ↑ «Film posters set in Trajan» (en anglès). Flickr.
- ↑ Coles, Stephen. «Trajan: the Fallback Font for Lazy Movie Marketers» (en anglès). Typographica, 13-12-2007.
- ↑ «Trajan is the movie font» (en anglès), 13-12-2007.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trajan |