Tura (Egipte)
Tura fou un lloc de l'antic Egipte a mig camí entre el modern Caire i Helwan.[1] Fou una destacada pedrera de pedra calcària.[2] La pedra d'aquestes pedreres era la més fina i blanca de tot Egipte i s'utilitzava per les tombes dels rics,[3] així com a paviment i als sostres de les mastabes que d'altra manera hauria estat feta de maons de fang.[4] Ja fou usada durant el Regne Antic i per altres piràmides com la piràmide romboidal de Snefru,[5] la Gran piràmide de Khufu[6] -els sarcòfags de molts nobles eren de pedra d'aquesta pedrera-,[7] les piràmides del Regne Mitjà [8] i alguns temples del Regne Nou (al menys els d'Ahmosis I) haurien utilitzat també la pedra de Tura, amb la que es va començar el temple de Ptah a Memfis i el temple d'Amon a Tebes.[9]
Les pedres s'havien d'excavar sota terra; els miners treballaven sota terra per tallar grans pedres deixant diversos túnels [10] que foren inspeccionats el 1941 i en un d'aquestos es van trobar algunes pàgines corresponents a llibres d'Orígens i Dídim, dos dels pares d'Alexandria, alguns dels quals van ser controlats per les autoritats i altres han desaparegut i apareixen periòdicament al mercat d'antiguitats. Alguns dels llibres originals tindrien fins a 480 pàgines.[11]
Els antics egipcis l'anomenaven Troyu o Royu. El nom fou mal interpretat per Estrabó que va pensar que volia dir lloc habitat per troians i la ciutat va portar el nom hel·lenístic de Troia.[10] Es troba a 30° 00′ N, 31° 16′ E / 30.000,31.267Coord.: 30° 00′ N, 31° 16′ E / 30.000,31.267, on hi ha el modern lloc de Tura a la governació del Caire o al Qahirah.[12] Té un cementiri dels períodes de Naqada II i Naqada III
Referències [modifica]
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.111. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.27. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Tura Accés 2009-06-16
- ↑ Helwan Accés 28 Juliol 2006
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.109. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Great Pyramid Accés 28 Juliol 2006
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.129. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.177. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.200. Librairie Arthéme Fayard, 1988
- ↑ 10,0 10,1 Pedreres de Masara i Tura Accés 28 de juliol de 2006
- ↑ The Tury Discovery of Manuscripts Accés 20 de juliol de 2006
- ↑ Talbert, Richard. Barrington Atlas of the Greek and Roman World. p. 74. (ISBN 0-691-03169-X)
