Tura (Egipte)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tura. Canteres.
Pedra de Tura a la piràmide de Kheops

Tura fou un lloc de l'antic Egipte a mig camí entre el modern Caire i Helwan.[1] Fou una destacada pedrera de pedra calcària.[2] La pedra d'aquestes pedreres era la més fina i blanca de tot Egipte i s'utilitzava per les tombes dels rics,[3] així com a paviment i als sostres de les mastabes que d'altra manera hauria estat feta de maons de fang.[4] Ja fou usada durant el Regne Antic i per altres piràmides com la piràmide romboidal de Snefru,[5] la Gran piràmide de Khufu[6] -els sarcòfags de molts nobles eren de pedra d'aquesta pedrera-,[7] les piràmides del Regne Mitjà [8] i alguns temples del Regne Nou (almenys els d'Ahmosis I) haurien utilitzat també la pedra de Tura, amb la que es va començar el temple de Ptah a Memfis i el temple d'Amon a Tebes.[9]

Les pedres s'havien d'excavar sota terra; els miners treballaven sota terra per tallar grans pedres deixant diversos túnels [10] que foren inspeccionats el 1941 i en un d'aquestos es van trobar algunes pàgines corresponents a llibres d'Orígens i Dídim, dos dels pares d'Alexandria, alguns dels quals van ser controlats per les autoritats i altres han desaparegut i apareixen periòdicament al mercat d'antiguitats. Alguns dels llibres originals tindrien fins a 480 pàgines.[11]

Els antics egipcis l'anomenaven Troyu o Royu. El nom fou mal interpretat per Estrabó que va pensar que volia dir lloc habitat per troians i la ciutat va portar el nom hel·lenístic de Troia.[10] Es troba a 30° 00′ N, 31° 16′ E / 30.000,31.267Coord.: 30° 00′ N, 31° 16′ E / 30.000,31.267, on hi ha el modern lloc de Tura a la governació del Caire o al Qahirah.[12] Té un cementiri dels períodes de Naqada II i Naqada III

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.111. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  2. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.27. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  3. Tura Accés 2009-06-16
  4. Helwan Accés 28 Juliol 2006
  5. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.109. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  6. Great Pyramid Accés 28 Juliol 2006
  7. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.129. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  8. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.177. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  9. Grimal, Nicholas. A History of Ancient Egypt. p.200. Librairie Arthéme Fayard, 1988
  10. 10,0 10,1 Pedreres de Masara i Tura Accés 28 de juliol de 2006
  11. The Tury Discovery of Manuscripts Accés 20 de juliol de 2006
  12. Talbert, Richard. Barrington Atlas of the Greek and Roman World. p. 74. (ISBN 0-691-03169-X)