Unua Libro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de l'esperanto
Esperanto
Aquest article pertany a la sèrie de l'esperanto
Idioma
Esperanto | Convenció X | Correlatius | Gramàtica | Lletres | Fonologia |
Història
Història | Zamenhof | Protoesperanto | Fundamento | Unua Libro | Declaració de Boulogne | Manifest de Praga |
Cultura
Cultura | Esperantistes | Esperantujo | Cinema | La Espero | Literatura | Parlants natius | Bandera | Dia de Zamenhof
Organitzacions i serveis
Acadèmia d'Esperanto | Pasporta Servo | TEJO | UEA | SAT | Congrés mundial
Associacions d'esperanto
Països Catalans | Món
Temes relacionats
Llengua auxiliar | Llengua planificada | Ido | Interlingua | Volapük | Anacionalisme
Wikimedia
Vikipedio | Vikivortaro | Vikicitaro | Vikifonto | Vikilibroj | Vikikomunejo | Vikispecoj

L'Unua Libro (Primer Llibre) va ser la primera publicació que va descriure l'idioma internacional esperanto (anomenat llavors Lingvo Internacia, "Idioma Internacional"). Va ser publicat inicialment en rus el 26 de juliol del 1887 a Varsòvia i amb el pas dels anys se'n van anar publicant edicions en hebreu, polonés, francés, alemany i anglés. Aquest manual incloïa el Parenostre, alguns versicles de la Bíblia, una carta, poesia, les 16 regles de l'esperanto i 900 arrels de vocabulari. L'autor, Ludwik Lejzer Zamenhof, va dir que "un idioma internacional, com un idioma nacional, és una propietat comuna". Zamenhof firmà el seu treball amb el pseudònim "Doktoro Esperanto" i el nom "esperanto" va quedar com a nom del mateix idioma (que en esperanto significa "el que té esperança" o "esperançat").

El 1905, Zamenhof tornà a publicar les 16 regles de la gramàtica, juntament amb un diccionari universal i una col·lecció d'exercicis en un treball titulat Fundamento de Esperanto (Fonament de l'Esperanto). En el primer Congrés Mundial d'Esperanto, a la ciutat de Boulogne-sur-Mer, aquell mateix any es va redactar una declaració que assenyala el següent:

L'únic fonament de la llengua esperanto, obligatori per sempre i per a tots els esperantistes, és l'obra "Fonament de l'Esperanto", en la qual ningú no té dret de fer canvis. Si algú es desvia de les regles i models donats en esta obra, no podrà mai justificar-se dient que "així ho aconsella o vol l'autor de l'esperanto". Qualsevol esperantista té el dret d'expressar en la manera que considere més justa tota idea que no puga ser expressada de manera adequada amb el material que hi ha en el "Fonament de l'Esperanto", igual com es fa en qualsevol altra llengua. En benefici de la plena unitat de la llengua, però, a tots els esperantistes es recomana d'imitar en tot el possible l'estil que hi ha en les obres del creador de l'esperanto, que és la persona que més ha treballat per l'esperanto i qui millor en coneix l'esperit.

Pel fet que Zamenhof declarara que un idioma internacional ha de ser una "propietat comuna" s'han fet comparacions entre l'esperanto i el que avui seria identificat com un projecte de codi obert (en realitat totes les llengües són així). Tanmateix, segons el context de la declaració, Zamenhof renunciava als seus drets i privilegis com a creador de l'idioma.

Contingut[modifica | modifica el codi]

L'Unua Libro constava de 40 pàgines, cobertes i un gran full. Contenia:

  • Pròleg (28 pàgines), al qual hi havia els primers textos en esperanto:
  • Parenostre (oració),
  • Passatges de la Bíblia,
  • Model de carta,
  • Mia penso (poesia original),
  • Traduccions de textos de Heinrich Heine,
  • Ho, mia kor' (poesia original),
  • Vuit targetes que contenien la promesa d'aprendre la llengua si deu milions de persones fan públicament la mateixa promesa,
  • Lliçons de Lingvo Internacia, que consistien en l'alfabet de l'esperanto i 16 regles bàsiques de gramàtica i de sintaxi (6 pàgines),
  • Al full solt hi havia imprés un vocabulari esperanto-rus (947 mots).
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unua Libro