Usuària:Tiputini/Efecte Romeu i Julieta
L' efecte Romeu i Julieta descriu la intensificació dels sentiments romàntics en una relació d'una parella quan es troben amb l'oposició dels pares, tal com va encunyar l'actor i director britànic Richard Driscoll fent referència als protagonistes de l'obra de William Shakespeare Romeo i Julieta, les famílies dels qual s'oposaven a la seva unió.[1]
Història[modifica]
Una revisió primerenca de l'amor romàntic al món occidental va posar èmfasi en la persistent associació d'obstacles o dificultats greus amb la intensitat de l'amor, com a Romeu i Julieta de William Shakespeare. [2]
El 1972, Richard Driscoll, juntament amb Keith Davis i Milton Lipetz, van publicar els resultats d'un estudi longitudinal sobre les relacions les relacions d parella que assenyalen que la interferència dels pares en una relació amorosa pot intensificar els sentiments d'amor romàntic entre la parella, com a mínim durant un breu període de temps. [1] A l'estudi es van 140 parelles, casades i no casades, mitjançant qüestionaris i enquestes. En una primera fase es van es van mesurar els sentiments del o la cònjuge, sobre com percep l'amor, la confiança i la interferència parental. Després, entre sis mesos i un any, les parelles van respondre a la mateixa enquesta per comprovar com han anat perdurat les seves relacions. Al voltant del 80% dels participants originals van completar la segona fase, i només una petita part de la mostra original havia trencat la reclació o s'havia divorciat. En els resultats de l'estudi global es va trobar que la interferència parental en la parella anava associada a una disminució de la confiança, un augment de la crítica i una major freqüència de comportaments negatius i molestos. [1]
Desenvolupament posterior[modifica]
Tot i que l'estudi de Driscoll no es va tornar a fer, els investigadors van continuar discutint la influència parental en l'estabilitat de les relacions. El 1983, Malcolm Parks va dur a terme un estudi per determinar les influències dels companys i de les famílies en la implicació de les relacions de parella, que va mostrar poc o cap suport a la investigació anterior de Driscoll, ja que van demostrar que l'oposició de la família a la relació d'una parella no es va associar amb un major vincle emocional entre els seus components de la parella.[3]
El 2001, Diane Felmlee va trobar resultats semblants a l'estudi de Malcolm Parks, i si la relació era aprovada tant pels amics com pels familiars reduien la possibilitat que una relació s'acabés. [4] La influència de les xarxes socials amb comentaris d'aprovació o desaprovació dels amics afectaven les relacions de parella, i també tenia un gran efecte en en l'elecció d'una possible parella .[5][6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Driscoll, Richard; Davis, Keith E.; Lipetz, Milton E. (en anglès) Journal of Personality and Social Psychology, 24, 1, 1972, pàg. 1–10. DOI: 10.1037/h0033373. ISSN: 1939-1315. PMID: 5079550.
- ↑ Derougemont, D. Love in the Western World. (Trans, by M. Belgion) New York: Harcourt, Brace, 1940.
- ↑ Parks, M.R., Stan, C.M., & Eggert, L.L. (1983). "Romantic involvement and social network involvement." Social Psychology Quarterly, 46(2), 116–31.
- ↑ Felmlee, D. (2001). "No couple is an island: A social stability network perspective on dyadic stability." Social Forces, 79, 1259–87.
- ↑ Wright, Brittany L.; Sinclair, H. Colleen «Pulling the strings: Effects of friend and parent opinions on dating choices» (en anglès). Personal Relationships, 19, 4, 2012-12, pàg. 743–758. DOI: 10.1111/j.1475-6811.2011.01390.x. ISSN: 1350-4126.
- ↑ Sinclair, H. C., Felmlee, D., Sprecher, S., & Wright, B. L. «Don’t Tell Me Who I Can’t Love: A Multimethod Investigation of Social Network and Reactance Effects on Romantic Relationships» (en anglès). Social Psychology Quarterly. American Sociological Assotiation, març 2015.
[[Categoria:Conflictes interpersonals]] [[Categoria:Romeu i Julieta]]