Usuari:BQUB1819-NQuintana/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de BQUB1819-NQuintana. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Un liposoma ( del grec lipos, greix, i somes, cos) és una vesícula esfèrica amb una bicapa lipídica composta per fosfolípids i colesterol. Els liposomes poden estar compostos per fosfolípids derivats en la natura amb cadenes de lípids barrejats (com la fosfatidiletanolamina, present en l’ou) o de components tensioactius com el DOPE (dioleolylphosphatidylethanolamine).[1] Per definició, els liposomes contenen un nucli de solució aquosa; els lípids esfèrics que contenen material no aquós es denominen micel·les.[2]
Recerca[modifica]
Les bicapes lipídiques van ser descrites per primera vegada per Bangham, Standinsh, y Watkins el 1965. Des de llavors les tecnologies del liposoma s’han anat desenvolupant ràpidament i s’han utilitzat per una gran varietat d’usos. El 1972 es van estudiar els liposomes per poder inserir fàrmacs en l’organisme i el 1974 es va provar per primer cop aquesta tècnica en humans. El 1979 van ser utilitzats per inserir àcids nuclèics en les cèl·lules, així permeten que la cèl·lula formi noves molècules pel seu desenvolupament. El 1980 es van utilitzar per primer cop com a anticossos -immunoliposomes-. El 1992 pacients amb fibrosi quística van ser tractats amb liposomes a partir de la inserció d’un vector genètic i també per pacients amb hepatitis A. El 1995 van començar investigacions per lluitar contra el càncer a partir de fàrmacs inserits en liposomes.
Aplicació[modifica]
Actualment, s’utilitzen com transportadors de diverses substàncies entre l’exterior i l’interior de la cèl·lula. Algunes d’aquestes substàncies són medicaments o cosmètics, i inclús també són utilitzats en biotecnologia, en alguns casos de teràpia genètica, per introduir gens d’un organisme en un altre diferent, també són utilitzats per tractar el càncer i altres malalties.[3]
Aquesta funció és possible gràcies a les seves propietats químiques. Un liposoma recull una regió en solució aquosa dins d'una membrana hidròfoba; els soluts hidròfils dissolts no poden passar immediatament a través dels lípids. A més, els productes químics hidròfobs es poden dissoldre en la membrana. Així doncs, un liposoma és capaç de transportar i transmetre tant molècules hidròfobes com molècules hidròfiles. Per tal de transmetre les substàncies als diferents destins, la bicapa lipídica es pot fusionar amb unes altres bicapes com la membrana cel·lular, transferint així el contingut de liposoma.
Curiositats[modifica]
Els liposomes combinats amb l’àcid hialurònic són utilitzats com una solució contra la sequedat ocular, la sequedat és causada per una alteració en la capa llagrimall, degut a condicions ambientals adverses.
La membrana del liposoma conté fosfatidilcolina, això fa que el producte sigui completament biocompatible i a l’interior conté àcid hialurònic i aigua. La solució travessa fàcilment la parpella a través de la pell el que facilita la seva difusió per les cèl·lules fins a arribar als teixits perioculars.
Referències[modifica]
- ↑ Torchilin VP. (2006)Adv Drug Deliv Rev. 2006 Dec 1;58(14):1532-55
- ↑ Kimball's Biology Pages, "Cell Membranes."
- ↑ Barani, H. & Montazer, M. (2008) A Review on Applications of Liposomes in Textile Processing. Journal of Liposome Research, 18 (3) 249-262
Enllaç extern[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BQUB1819-NQuintana/proves |