Usuari:Contraix/proves/Central hidroelècrica del Glorieta
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La Central hidroelèctrica del Glorieta fou una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Mont-ral, a la comarca de l'Alt Camp, que va abastir de corrent elèctric els pobles d'Alcover i la Selva del Camp.
El juliol del 1902 la Casa Trullàs de Barcelona, dedicada a la venda i instal·lació de material elèctric, amb els germans Joan, Antoni i Ramon Trullàs i l’enginyer Rogelio Martinez Tejero al capdavant, van reconvertir dos antics molins paperers en desús de la vall del riu Glorieta, afluent del Francolí. La central aprofitava el cabal del riu Glorieta; la resclosa que alimentava dos molins fariners (el de Joan Bo i el de Ca Malluent) també alimentava els molins Nous, que de fariners passarien a paperers i que posteriorment es transformarien en la Central hidroelèctrica del Glorieta. [1] Una séquia portava l'aigua fins a un dipòsit regulador, la Bassa de la Central, ubicada a 633,2 metres d'altitud. D'aquest sortia una altra séquia fins a l'indret conegut com Salvarenes, en el qual s'originava la canonada forçada que duia l'aigua fins a les turbines de la central, a 470,7 metres de altitud. L'energia produïda es transportava per una línia elèctrica fins als transformadors situats a Alcover: un a una torre annexa a l'edifici conegut com a ca Caparó (on vivien els propietaris de la central) i un altre a la plaça de l'ajuntament.on es situaven els transformadors. Des d'aquests transformadors es distribuïa l'electricitat pel poble.
El juny de 1903 el propietaris decidiren vendre el negoci a la família d’origen basc formada per Juan Miguel Urazandi, enginyer industrial de professió i per la seva muller Francisca Castaños Echevarria, que l’explotarien amb certs alts i baixos fins al 1948 quan la van vendre a Riegos y Fuerzas del Ebro. [2] Actualment (2020) l'edifici de la central està totalment ensorrat, només quedant alçades les parets exteriors.
Referències[modifica]
- ↑ «Camins d'aigua» (HTML). [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Caparó, Marc. «El paper dels petits emprenedors en l’electrificació de Catalunya. El cas de la central hidroelèctrica del riu Glorieta» (HTML), 04-12-2019. [Consulta: 15 abril 2020].
Bibliografia[modifica]
- «Central del Glorieta» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 15 abril 2020].