Vés al contingut

Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de Sant Antoni

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La Central hidroelèctrica de Sant Antoni, també coneguda com central de Rialp, és una central hidroelèctrica construïda per l'ajuntament de Rialp i que entrà en funcionament el 1958. Està situada al poble de Rialp, al Pallars Jussà; la central de Sant Antoni aprofita les aigües del torrent de Sant Antoni, afluent del Noguera Pallaresa i que drena la vall d'Àssua.

Antecedents[modifica]

La població de Rialp disposà d'una minicentral hidràulica construïda el 1924, situada on hi havia l'antic molí fariner del poble, conegut com la mola de Sall i que aprofitava les aigües del tram final del riu de Berasti. El 1957 l'empresa FECSA s'interessa per actualitzar la instal·lació, però el projecte fou desestimat i s'optà per rehabilitar un altra central hidroelèctrica més propera al cas urbà i que aprofitava les aigües del torrent de Sant Antoni.[1]

Descripció[modifica]

L'aigua és captada per un canal de derivació situat a la riba esquerra del riu, Després d'un recorregut de 237 metres, va a parar a un dipòsit regulador, on uns filtres extreuen la fullaraca i altres elements, abans d'entrar a la cambra de càrrega, punt de sortida de les dues canonades forçades. El desnivell fins a les turbines és de 28 metres.[2]

Quan es podà la central en funcionament només constava d'una turbina Francis, i la producció d'energia elèctrica es destinava a l'enllumenat del poble de Rialp. Durant els anys seixanta l’Ajuntament de Rialp va aturar el funcionament de la minicentral. La central es va torna a posar en funcionament després de la riuada de 1982, per por de perdre els drets de la concessió de l'aigua, i a partir d'aquest moment l'Ajuntament passà a vendre l'electricitat produïda a la companyia FECSA. L'any 1994 es va construir una segona turbina, també Francis com la primera. Actualment, la turbina vella sempre està en funcionament i la segona depenent del cabal del riu.[3]

La turbina vella té una potència instal·lada de 200 kW i la nova de 100 kW.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]