Usuari:Contraix/proves/Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-rós
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Contraix. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 | |||
|---|---|---|---|
La Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el mes d'abril de 1937. Es troba situada al poble de La Plana de Mont-ros, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà. És una central d'aigua fluent, perquè és alimentada per una canalització que prové de la central de Molinos per a generar energia elèctrica. Va ser construïda quan Energia Elèctrica de Catalunya ja estava integrada dintre de Riegos y Fuerza del Ebro.
Fou la primera central hidroelèctrica semiautomatitzada dels Pirineus. Es projectà per ser controlada des de la central de Molinos, però el funcionament parcialment desatès no es feu efectiu fins el 1941, degut a què els tècnics estrangers encarregats de la posada en marxa marxaren a l'esclat de la Guerra Civil [1]. Actualment (2019) és operada per l'empresa Benjac.
Construcció[modifica]
Les obres de la central començaren a principis de 1931 [2] amb la construcció del canal que abastiria el salt de la central, a partir de la sortida de turbines de la central hidroelèctrica de Molinos (976 metres d'altitud), amb una longitud total de 2.333 metres i un traçat sensiblement paral·lel al marge esquerra del riu Flamisell.
Les obres acabaren justament quan esclatà la Guerra Civil de 1936. Així, quan el mes d’agost d’aquell any s’estava en fase de proves, els muntadors estrangers fugiren del país, havent‐se de fer càrrec de la resta de la feina i de la posada en marxa tècnics catalans, que aconseguirien fer-ho de forma manual el mes d’abril de 1937. La central funcionà d'aquesta manera fins que va poder automatitzar-se l'any 1941.
Components de la central[modifica]
Al final del canal originat a la central de Molinos es troba l'inici del salt, situat a una altitud de 973 metres. S'inicia un salt de 90 metres de desnivell; la canonada forçada té 1,5 metres de diàmetre, capaç per a 7 metres cúbics per segon.
L’edifici de màquines de la Central es troba a 883 metres d'altitud. Està equipat amb dues turbines Francis, [3] que generen una potència de 5.000 kW i una producció anual mitja de 15 GWh [4] .Un cop l'aigua ha estat turbinada va a raure al Flamisell a través d'un canal a cel obert.
Referències[modifica]
- ↑ «Museu Hidroelèctric de Capdella. Altres obres a la Vall» (HTML). Ajuntament de Lleida. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ Ruiz Sáiz, Núria. «Estudi d'un model de transport turístic en zona d'alta muntanya» (pdf). Lleida: Universitat de Lleida, 28-10-2010. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ «Programa visita Vall Fosca» (pdf). AADIPA. [Consulta: 17 desembre 2019].
- ↑ La producció hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011, pàgina 8 [Consulta: 17 desembre 2019].