Usuari:Ebr7/proves
Pedro de Urrea (? - 1489) fou el primer arquebisbe de Girona foraster, que va ser elegit pel rei a diferència dels seus predecessors que havien estat escollits democràticament pels canonges de la catedral, l’any 1325.[1]
Pere d’Urrea era aragonès, no se sap exactament si pertanyia al llinatge dels comtes d'Aranda d'Aragó o dels vescomptes de Rueda, de la família dels senyors d’Èpila. De la seva família només se sap segur que un germà seu fou virrei de Sicília.
Pere fou l'immediat successor de Pere de Rocabertí i Desfar. “Pere d’Urrea era un home més inclinat a la guerra que no pas a les lletres”.[2] Les dates del seu episcopat no són clares segons criteri de Roig i Jalpí del que esmenta que Gastó de Montcada presentà la petició de trasllat del bisbat d'Osca al de Girona el 3 de gener de 1328 pel que la seu devia estar en possessió de Pedro de Urrea o bé vacant.
Pere d’Urrea havia estat tresorer i canonge de la Seu de Tarragona, però al cap d’uns anys ho deixà per passar a ser prior de l’església de Tarragona.
L’any 1445 fou transferit en arquebisbe de Tarragona, sense haver exercit, prèviament, el càrrec de bisbe. L’entrada a la ciutat de Tarragona arxiepiscopal fou a l’estiu de l’any 1445 i esdevingué vicari general del seu parent Andreu d’Urrea, que també fou ardiaca de Sant Fructuós.
Sens dubte Pere tenia molt ben guanyada la fama d’entès en gestes guerreres i així fou com el Sant pare Calixt III el féu capità general de set galeres. En tornar d’aquesta expedició Pere va fer penjar de la Seu Tarragonina la senyera que havia portat.
Pere d’Urrea va ser bisbe de Tarragona durant quaranta-quatre anys. Durant aquests anys el rei que regnava era Joan II, i aquest rei, l’únic bisbe que va conèixer fou Pere d’Urrea, que li va trobar un auxiliar.
Segons Joaquim Miret, Pere va tenir una filla que es deia Margarida d’Urrea, això es va saber desprès de setze anys que moris els seu pare, l’any 1505, però ella sempre es feu passar per la seva neboda, amb això Pere va crear un escàndol molt gros. Al final, la seva filla l’any 1479 entra a ser monja del convent d’Alguaire i al cap d’uns anys la fan priora.[2]
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ebr7. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
- ↑ Amich, Narcís.M.. Girona Goda i Sarraïna (en català). Servei Municipal de publicacions de l'Ajuntament de Girona. Girona: Quaderns d'història de Girona, 1992, p. 94. ISBN 84-86812-27-5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Iglésies, Josep. Pere d'Urrea i la guerra de Joan II al camp de Tarragona (en català). Bonavista, 26 - Barcelona: Rafael Dalmau Editor Barcelona, 1964, p. 54.