Usuari:Eloi/Mary Cartwright
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 de desembre de 1900 Aynho, Northamptonshire, England, UK |
| Mort | 3 d'abril de 1998 (als 97 anys) Cambridge, England, UK |
| Dades personals | |
| Residència | Cambridge, England, UK |
| Formació | St Hugh's College, Oxford |
| Es coneix per | Cartwright's theorem |
| Activitat | |
| Influències | |
Premis FRS DBE De Morgan Medal (1968) Honorary Fellow, Royal Society of Edinburgh (HonFRSE) 1968 Sylvester Medal (1964) | |
Dame Mary Lucy Cartwright, DBE, FRS, FRSE (17 de desembre de 1900 – 3 d'abril de 1998) va ser una matemàtica britànica [1], i la primera dona en presidir la London Mathematical Society[2].
Juntament amb J. E. Littlewood va ser una de les primeres matemàtiques que va estudiar el que més tard esdevindria la coneguda teoria de caos.[3]
Educació i vida primerenca[modifica]
Cartwright va néixer a Aynho, Northamptonshire, on el seu pare, William Digby Cartwright, era vicari. A través de la seva àvia Jane Holbech era descendent del poeta John Donne i William Mompesson, el Vicari de Eyam.[4][5] Va tenir quatre germans, dos més grans i dos més joves: John (nascut 1896), Nigel (nascut 1898), Jane (nascut 1905), i William (nascut 1907).[6]
Va començar la seva educació a l'Institut de Leamington (1912–1915), més tard a l'Escola Gravely Manor a Boscombe (1915–1916) i acabant a l'Escola Godolphin a Salisbury (1916–1919).[7]
Va estudiar matemàtiques a la Universitat de St Hugh, Oxford, on es va graduar l'any 1923 amb la qualificació més alta (first class degree), sent la primera dona en obtenir-ho. Va ser professora a l'Escola Alice Ottley a Worcester i a l'Escola Wycombe Abbey a Buckinghamshire abans de tornar a Oxford el 1928 per defensar la seva tesi doctoral, que va ser supervisada per G. H. Hardy.
Durant l'any acadèmic 1928-29 Hardy estava a la Universitat de Princeton, de manera que va deixar-li la feina de supervisor a E. C. Titchmarsh. La tesi de Cartwright sobre els zeros en funcions enteres va ser examinada per J. E. Littlewood, on es van conèixer per primera vegada. Posteriorment, establiria una col·laboració duradora amb Littlewood.[5]
L'any 1930, Cartwright va ser premiada amb el Yarrow Research Fellowship i se'n va anar a Girton College, Cambridge, per continuar treballant en el tema de la seva tesi doctoral. Mentre atenia a les classes de Littlewood, va resoldre un dels problemes encara sense resoldre que ell havia plantejat. El seu teorema matemàtic, conegut com el Teorema de Cartwright, dona una estimació de la màxima d'un mòdul d'una funció analítica que pren el mateix valor no més de p vegades en la unitat de disc. Per demostrar el teorema, va aplicar una nova aproximació, a parti d'una tècnica introduïda per Lars Ahlfors sobre geometria conforme.[8]
Carrera[modifica]
El 1936, Cartwright va esdevenir directora d'estudis matemàtics de Girton College, i el 1938 va començar a treballar en un nou projecte que va tenir un gran impacte en la direcció de la seva recerca. El Department of Scientific and Industrial Research del Regne Unit, a les vísperes de la Segona Guerra Mundial, va enviar un memoràndum a la London Mathematical Society demanant ajuda en trobar un matemàtic que pogués treballar en temes complexos de radiodetecció, el que aviat seria conegut com a radar. [9] Cartwright es va interessar, però la dinàmica dels problemes li era poc familiar, de manera que va anar a buscar Littlewood perquè li ajudés en aquest aspecte. Molt aviat van començar una col·laboració que va donar lloc a importants resultats, que han influenciat enormement la direcció que han pres les modernes teories de dinàmica de sistemes.[10][11]
El 1945 va simplificar la demostració de la irracionalitat de π de Charles Hermite. La seva versió va ser publicada en un apèndix del llibre Scientific Inference de Sir Harold Jeffreys. El 1947 va ser escollida per ser Membre de la Royal Society i,[12] tot i no ser la primera dona membre d'aquesta societat, sí que va ser la primera dona matemàtica. [10][11]
Cartwright va ser anomenada Mistress of Girton el 1948, a més a més, Reader de la Teoria de les Funcions de Cambridge el 1959, càrrec que va mantenir fins el 1968. [5] Del 1957 fins el 1960 va ser presidenta de la Cambridge Association of University Women.[13]
Després de retirar-se de Girton, va ser professora convidada a la Universitat de Brown del 1968 al 1969 i a la Claremont Graduate University del 1969 al 1970.[13]
Mort[modifica]
Va morir al Midfield Lodge Nursing Home, a Cambridge, l'any 1998, als 97 anys.[7]
Reconeixement[modifica]
Cartwright va ser la primera dona:
- en rebre la Medalla Sylvester
- en servir al Consell de la Royal Society[12]
- en ser Presidenta de la London Mathematical Society (al 1961-63)
També va rebre la Medalla De Morgan de la Royal Society el 1968. Aquell mateix any va ser escollida Honorary Fellow of The Royal Society of Edinburgh (HonFRSE). El 1969 va rebre la distinció de ser honorada per la Reina, esdevenint així Dame Mary Cartwright, Dama Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic.
Publicacions[modifica]
- 1945: (with J. E. Littlewood) "On Non-linear Differential Equations of the Second Order", Journal of the London Mathematical Society 20: 180 doi:10.1112/jlms/s1-20.3.180
- 1956: Integral Functions, Cambridge Tracts in Mathematics and Mathematical Physics #44
- 1964: "From non-linear oscillations to topological dynamics," Journal of the London Mathematical Society 39: 1931[14]
Referències[modifica]
- ↑ «Obituary: Mary Cartwright». The Times.
- ↑ «Llista de Presidents de la LMS». [Consulta: 22 agost 2018].
- ↑ Freeman J. Dyson, Mary Lucy Cartwright (1900–1998): Chaos theory, pp. 169–177, in Out of the Shadows: Contributions of Twentieth-Century Women to Physics, edited by Nina Byers and Gary Williams, 498 p. (Cambridge University Press, 2006); ISBN 0-521-82197-5
- ↑ Eloi/Mary Cartwright al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mary Cartwright» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive.
- ↑ «Cartwright biography». University of St. Andrews School of Mathematics and Statistics. [Consulta: 15 setembre 2017].
- ↑ 7,0 7,1 «Former Fellows of the Royal Society of Edinburgh 1783–2002» (PDF). Royalsoced.org.uk. [Consulta: 20 December 2015].
- ↑ DeFuria, Jack. «Mary Lucy Cartwright». Prezi, 22-10-2014. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ «A Point of View: Mary, queen of maths». , 08-03-2013.
- ↑ 10,0 10,1 «Mistress of Girton whose mathematical work formed the basis of chaos theory». Obituaries Electronic Telegraph, 11-04-1998. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ 11,0 11,1 Walter Hayman «Dame Mary (Lucy) Cartwright, D.B.E. 17 December 1900 – 3 April 1998». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, vol. 46, 01-11-2000. DOI: 10.1098/rsbm.1999.0070 [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ 12,0 12,1 Hayman, Walter K. «Dame Mary (Lucy) Cartwright, D.B.E. 17 December 1900 – 3 April 1998: Elected F.R.S. 1947». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, vol. 46, 2000, pàg. 19. DOI: 10.1098/rsbm.1999.0070.
- ↑ 13,0 13,1 Cartwright, Dame Mary Lucy (1900–1998), mathematician | Oxford Dictionary of National Biography (en anglès). DOI 10.1093/ref:odnb/69671.
- ↑ «CWP Profile». UCLA, 2001. Arxivat de l'original el 17 October 2016. [Consulta: 8 març 2017].
Categoria:Dames Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic
Categoria:Membres de la Royal Society
Categoria:Matemàtics