Vés al contingut

Usuari:G.C. Martí/proves/Jordi Argemí i Vidal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Jordi Argemí i Vidal (Barcelona, 19 de juny de 1.936- Barcelona, 19 de gener de 2016) fou un enginyer, empresari, activista antifranquista i independentista català.

Biografia[modifica]

Jordi Argemí provenia d’una família tèxtil catalana originària de Terrassa. Era fill de Francisco Argemí i Solà  (olímpic de hockey herba de Terrassa, jugador de futbol del F.C. Barcelona i cineasta amateur) i de la catalano-cubana Aurèlia Vidal i Galera. Jordi Argemí va néixer poc després de que esclatés la Guerra Civil espanyola, fet que va marcar profundament la seva infantesa. Amb pocs mesos de vida la seva família va ser víctima dels bombardejos del carrer Aragó. Com als catalans i catalanes de la seva generació, Jordi Argemí va patir les mancances pròpies de la guerra, la repressió del franquisme i les seves accions de violència per no poder fer ús del català.
Va estudiar al Col•legi Jesuïtes de Casp i enginyeria industrial a l’Escola d’Enginyeria  de Terrassa.

Activitat política[modifica]

El seu activisme polític va començar a finals dels anys 50 quan va entrar a formar part de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i, juntament amb Jaume Casajoana, Xavier Polo i Jordi Pujol, entre molts d’altres, va començar a participar en accions clandestines de resistència contra el franquisme. Va participar activament en la campanya del gener del 1960 contra La Vanguardia Española, a partir de l’Afer Galinsoga. Aquell mateix any també va participar en el desplegament d’una gran bandera catalana entre les torres de la Sagrada Família, durant el matí de la desfilada militar del dia de la Victoria. Al llarg d’aquells anys, Jordi Argemí, juntament amb Xavier Polo, va posar els seu coneixement com a enginyer i  inventor de ginys en la lluita de resistència antifranquista.
Víctima d’agressions per parlar català durant la postguerra, Jordi Argemí va ser un gran defensor de la llengua catalana al llarg de la seva vida. Durant els anys de franquisme, en què el català estava prohibit a les escoles, Jordi Argemí va col•laborar en la defensa de publicacions en català i en la divulgació de la llengua catalana entre els més petits. A mitjans dels anys 60 Jordi Argemí va incorporar a la seva editorial, l’Editorial Mediterrà, la revista denunciada pel règim “L’Infantil”, després anomenada Tretzevents. 
La seva lluita per la defensa de la llengua catalana va continuar després de la transició. Als anys 80 Jordi Argemí va entrar a formar part de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana, participant en les múltiples accions de reivindicació política per la normalització de l’ús del català. A finals dels 80 va entrar a formar part de l’Associació per la Delegació Olímpica de Catalunya (ADOC), per al reconeixement internacional de les federacions catalanes. Des d’aleshores i fins a la seva mort, Jordi Argemí va estar vinculat als partits catalans de l’esquerra independentista.
Al 1999 va formar part de la candidatura del Partit per la Independència per a les eleccions de Diputats al Parlament Europeu.
Al 2006 va formar part de la candidatura del Partit Republicà Català per a les eleccions al Parlament de Catalunya. 
Al 2007 va formar part de la candidatura del Partit Republicà Català per a les eleccions municipals de Barcelona.

Activitat professional[modifica]

Jordi Argemí va iniciar la seva activitat professional en un petit local del carrer Maignon, una activitat que va veure créixer ràpidament. Als anys 60 va crear l’empresa Disseny i Muntatge (DIM), que es va especialitzar en el disseny i l’invent de joguines que va exportar a diversos continents del món. Especialment populars van fer-se les copes de còctel  que va dissenyar per a  la mítica discoteca barcelonina Planeta 2001. Durant la mateixa època va crear l’Editorial Mediterrà, lligada a la llibreria Mediterrà. Dècades més tard va dedicar-se també a la fabricació i comercialització d’objectes de decoració. Els seus darrers anys professionals els va dedicar a l’escultura.