Tian Hua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Usuari:Guixacantijoch/proves/Tian Hua)
Infotaula de personaTian Hua

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementLiu Tianhua 刘天花
14 desembre 1928 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Tang County (Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
The White Haired Girl (白毛女), Xu Mao and His Daughters ()许茂和他的女儿们)

IMDB: nm1277698 Modifica el valor a Wikidata

En una onomàstica xinesa Tian es el cognom i Hua el prenom.

Tian Hua (xinès simplificat: 田华) (Tang 1928 - ). Actriu de teatre i cinema xinesa. Va treballar en nombroses pel·lícules exponents del realisme socialista dels anys 50 i 60 i va ser una de les vint-i-dues estrelles del cinema xinès (actors i actrius) inclosa en la llista que va proposar el Ministeri de Cultura del moment i que d’alguna forma va ser aprovada pel primer ministre Zhou Enlai.[1]

Biografia[modifica]

Tian Hua, de nom real Liu Tianhua (刘天花) va néixer el 3 d'agost de 1928 a Tang, província de Hebei (Xina)[2] en una família de camperols pobres. Quan Tian tenia 9 anys va esclatar l'Incident del pont Marco Polo, també conegut com l'indicent del 7 de juliol, que va ser l'inici de la segona guerra-sino-japonesa, i part de la seva família va ser assassinada. El 1940 Tian va abandonar la seva ciutat i va entrar a la companyia de teatre de l'exercit de la regió militar de la ruta Shanxi-Chahar-Hebei. Va ser Wang Yang, un dels directors de la companyia, que més tard seria el director del Beijing Film Studio, el que li va posar el nom artístic de Tian Hua.[3] El 1949 es va casar amb, Su Fan, que va servir com a reporter de guerra, amb qui va tenir tres fills.

El 1953, Tian va acompanyar la delegació de dones xineses a Copenhaguen,i el 1954, va ser escollida com a representant de la primera Assamblea Popular Nacional de la Xina, i membre de l'executiu de la segona sessió de la Federació de Dones de Tota la Xina. El 1955, l'Exèrcit Popular d'Alliberament va implementar un sistema de rangs militars pels activistes culturals i va atorgar a Tian el rang de Major.[3]

Carrera cinematogràfica i teatral[modifica]

L'any 1950 l'Estudi de cinema de Changchun productora successora de la Northeast Film Studio (Dongbei Dianying Zhipianchang) va plantejar adaptar al cinema una de les obres teatrals escrita i representada a Yan'an durant la Segona Guerra Mundial, amb el títol de 白毛女 - Bai Mao Nü- "(a xica dels cabells blancs) creada el 1945 per Yan Jinxuan i fortament influïda per les Converses del Fòrum de Yan'an.[4]

Per representar el paper de la camperola Xi'er van escollir a Tian Hua, fet que va representar el debut de l'actriu en el cinema quan tenia vint-i-dos anys. La seva actuació va guanyar elogis tant dins com fora de la indústria cinematogràfica, i es va fer famosa només per aquesta pel·lícula. Tian Hua va guanyar el primer premi dels Premis de Cinema destacats del Ministeri de Cultura d'aquell any.

El 1954 abans de seguir la seva activitat al cinema ,Tian va entrar a l'Acadèmia Central de Drama,on va estudiar principalment el sistema Stanislavsky. El 1956 va entrar a la companyia de teatre experimental dirigida per la directora Sun Weishi que combinava les tècniques de Stanislavsky amb les de l'opera xinesa.

De 1957 a 1965, va participar successivament en pel·lícules com "The Full Moon", "The Daugther of the Party", "Beautiful Homeland" i "Doctor Bethune", guanyant grans elogis de la indústria cinematogràfica i dels professionals del sector. Després de la Revolució Cultural, el 1969 va tornar al mon del cinema com actriu de doblatge i a partir del 1977 va tornar a fer papers adaptats a la seva edat en diverses pel·lícules com 猎字99号 (Hunting No. 99), o 许茂和他的女儿们 (Xu Mao and His Daughters).[5]

Durant la seva dilatada carrera ha treballat amb directors i directores com Wang Ping considerada com la primera directora de la República Popular de la Xina, Jin Shan, Yan Jizhou, Li Jun amb qui va rodar 许茂和他的女儿们 (Xu Mao and His Daughters) una de les pel·lícules més significatives de la reactivació del cinema xinès a l'inici del període d'obertura política i social,[6] i darrerament amb Zhang Yang entre altres.

Ha rebut diversos premis com el 30è Popular Film Hundred Flowers for Lifetime Achievement, el 12è Premi de la Chiina Film Society of Performing Art a la seva trajectòria i la primera nominació a la trajectòria com actriu dels Premis Golden Rooster (Jinji Jiang) de l'any 2010.

Filmografia destacada[modifica]

Any Títol xinès Títol anglès Paper Director
1950 白毛女 The White Haired Girl Xi Er Shui Hua i Wang Ping
1958 花好月圆 A Perfect Marriage Fang Lingzhi Wei Guo
党的女儿 The Daugther of the Party (Dang de Nü'er) Mei Yu Lin Nong
1959 风暴 The Storm Chen Guizhen Jin Shan
江山多娇 Beautiful Homeland Xian Yue Wang Ping
1962 碧海丹心 To Liberate Hainan Island Xiao Mei
1963 夺印 Duo Yin Hu Sufang Wang Shaoyan
1965 秘密图纸 Secret Drawings (Secret Map) Shi Yun Hao Guang
白求恩大夫 Doctor Bethune 老冯 Zhang Junxian , Li Shutian i

Gao Zheng

1978 奴隶的女儿 Slave's Daughter Zeng Weizhi Yan Shaochun
猎字99号 Hunting No. 99 党委书记 Yan Jizhou
峥嵘岁月 Miserable Years Jing Mukui i Feng Wang
1980 法庭内外 In and Out of Court Shang Qin Lu Xiaoya, Chong Lianwen
1981 许茂和他的女儿们 Xu Mao and His Daughters Yan Shaochun Li Jun
1988 柳菲的遗书 妈妈 Yan Jizhou
2009 寻找成龙 Jackie Chan Kung Fu Master 妈妈 Fang Gangliang i Jiang Ping
2010 复兴之路 The Road to Revival Yiyan Wang
2012 飞越老人院 Full Circle Shi Yun Zhang Yang
2019 一切如你 For Love with You 母亲 Huang Zhaohan i Shaojie Fu
2022 红星闪亮 Eternal Red Stars Ye Feng

Referències[modifica]

  1. Yaping, Ding. General history of Chinese film. 2: 1949-1976. London New York: Routledge, Taylor & Francis Group, 2022. ISBN 978-1-032-06956-2. 
  2. «田华» (en xinès (Xina)). [Consulta: 26 abril 2024].
  3. 3,0 3,1 «百度百科_全球领先的中文百科全书». [Consulta: 30 abril 2024].
  4. Planas, Ricard. Historia del cine chino (en castellà). Almuzara, 2019, p. 114. ISBN 9788417418458. 
  5. «Tian Hua : Actrice - films - Captain Watch» (en francès). [Consulta: 30 abril 2024].
  6. «chinesemovies.com.fr». [Consulta: 29 abril 2024].