Usuari:Jolle/Rajputs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Història[modifica]

Chandramahal al Palau de la Ciutat, Jaipur, construït pels rajputs Kachwaha 

Orígens[modifica]

L'origen del Rajputs és objecte de debat. Escriptors com M. S. Naravane I V. P. Malik creuen que el terme no va ser utilitzat per designar una tribu particular o grup social abans del segle VI dC, mentre hi ha cap esment del terme en el rècord històric com pertanyent a un grup social previ a aquell temps.[1] Una teoria lliga això amb l'esfondrament del imperi Gupta al segle VI tardà, quan els invasors Heftalites (Huns Blancs) foren  probablement integrats dins de societat índia. Dirigents i nobles d'entre els invasors van ser assimilats a la posició ritual de Kxatriya del sistema hindú varna, mentre altres que van seguir i els van donar suport – com el Ahirs, Gurjars i Jats – foren situats com conreadores. Alhora, algunes tribus indigenes foren situades com Rajputs, exemples dels quals són el Bhatis, Bundeles, Chandeles i Rathors. La Enciclopèdia Britànica diu que Rajputs "...varien molt en estatus, de llinatges de prínceps com els Guhilot i els Kachwaha, fins a conreadores senzills."[2] Aydogdy Kurbanov diu que l'assimilació fou concretament entre el Heftalites, Gurjars, i gent del nord-oest de l'Índia, formant la comunitat rajput.[3] Pradeep Barua també creu que els rajputs tenen origen estranger; diu  que la seva pràctica d'afirmar un estatus de Kxatriya va ser seguit per altres grups indis que també es van establir com a rajputs.[4] Segons la majoria d'experts, les reclamacions d'un estatus de rajput freqüentment van ser fetes per grups que van aconseguir poder secular; probablement és així com els invasors d'Àsia Central i les línies patrícies dels pobles indígenes tribals van ser absorbits.[2]

Regnes rajputs[modifica]

Durant els seus segles de govern, els rajputs van construir diversos palaus. Aquí el fort de Junagarh a Bikaner, Rajasthan, el qual va ser construït pels rajputs rathors.
Una vista del interior del museu del fort de Umarkot construït pels rajputs Sodha al modern Sind, Pakistan.[5]

Des del principi del segle VII, les dinasties rajput van dominar Índia del nord, incloent àrees ara dins Pakistan, i molts petits Regnes rajputs esdevenien l'obstacle primari a la conquesta musulmana completa de la Índia del nord.[2] En els anys 1020, els governants rajputs de Gwalior i Kalinjar va mantenir una defensa exitosa contra els atacs de Mahmud de Ghazni, Tot i que Mahmud no va poder sotmetre els forts rajputs les dues ciutats li van pagar tribut.[6] Després, en el segle XII tardà Muhammad de Ghor va intentar envair Gujarat però va ser derrotat per la dinastia Solanki de Rajputs.[7] Els regnes Rajputs eren dispars: la lleialtat a un clan era més important que la fidelitat a la més àmplia agrupació social dels rajputs, significant que un clan lluitava contra un altre. Això i les disputes internes pel poder que tenien lloc quan un dirigent de clan (raja) moria, implicava que la política rajput era fluida i  impedia la formació d'un coherent imperi Rajput.[8] Fins i tot després de la conquesta musulmana de les regions del Panjab i la vall del Ganges, el Rajputs va mantenir la seva independència al Rajasthan i als boscos de l'Índia central. Més tard, Sultan Ala al-Din Muhàmmad Xah I Khalji del sultanat de Delhi va conquerir els dos forts rajputs de Chitor i Ranthambhor al Rajasthan oriental en el segle XIV però no els va poder mantenir gaire temps.[2]

En el segle XV, els sultans musulmans de Malwa i de Gujarat van fer un esforç conjunt per vèncer a Rana Kumbha però tots dos sultans va ser derrotats.[9] Subsegüentment, el 1518 el regne rajput de Mewar sota Rana Sanga va aconseguir una victòria important sobre Sultan Ibrahim Lodhi del sultanat de Delhi i després d'això la influència del Rana (monarca) es va  estendre fins a la notable distància de Pilia Khar a Agra.[10][11] Consegüentment, Rana Sanga va passar a ser el més distingit indígena que disputava la supremacia, però tanmateix va ser derrotat pel invasor mogol  Babur a la Batalla de Khanwa el 1527.[12]

Ja al segle XVI, els soldats rajputs Purbiya de les regions orientals de Bihar i Awadh (Oudh), foren reclutats com mercenaris pels rajputs de l'oest, particularment a la regió de Malwa.[13]

Després de la meitat del segle  XVI, molts governants rajputs governants van tenir relacions properes amb els emperadors mogols i els va servir en diferents càrrecs.[14][15] Fou a causa del suport dels Rajputs que Akbar va poder establir l'Imperi Mogol de l' Índia.[16] Alguns nobles rajputs casaven les seves filles als empetadors mogols a fi i efecte d'enfortir els seus lligams.[17][18][19][20] Per exemple, Akbar va celebrar 40 matrimonis per a ell, els seus fills i néts, dels qual 17  foren aliances Rajput-Mogol.[21] Els successors d'Akbar com emperadors, el seu fill Jahangir i el nét Shah Jahan van tenir mares rajputs.[22] El governant Sisòdia de la família de Mewar  va fer un punt d'honra no comprometre's en relacions matrimonials amb els mogols i per això reclamava estar a part d'altres clans rajput que ho van fer.[23] El Rana de Mewar Pratap Singh va resistir amb èxit els esforços d'Akbar per sotmetre el regne de Mewar.[24]

La política diplomàtica d'Akbar pel que fa als Rajputs fou més tard alterada  per les intolerant regles que va introduir el seu besnét  Aurangzeb. Un exemple prominent d'aquestes regles incloïen la restauració del Jaziya, que havia estat abolit per Akbar.[16] Els rajputs llavors es van revoltar contra l'imperi mogol. Els conflictes d'Aurangzeb amb el Rajputs, que van començar a principis de la dècada de 1680,  esdevingueren un factor que va contribuir a l'enfonsament del imperi mogol.[2][16]

En el segle XVIII, els rajputs van quedar sota influència del Imperi Maratha.[2][25][26]

Pel final del segle XVIII els governants rajputs van començar a negociar amb la Companyia Britànica de les Índies Orientals i pel 1818 tot el país Rajput  (Rajputana) havia format una aliança amb la Companyia.[27]

Període colonial britànic[modifica]

Fort de Chittorgarh, construït per una dinastia de rajputs Sisòdia, és un dels forts més grans de l'Índia.
El Fort Derawar construït per una dinastia de rajputs BhattiBahawalpur, Pakistan.[28]

Segons el historiador Virbhadra Singhji, els rajputs governaven  en la "majoria" aclaparadora dels estats del Rajasthan i Saurashtra al Raj Britànic. Aquestes regions també incloïen la concentració més gran de principats de l'Índia, amb més de 200 només a Saurashtra.[29]

James Tod, un oficial colonial britànic, va quedar impressionat per les qualitats militars del Rajputs però avui es considera que els va ser favorable de manera poc usual. Tot i que el grup el venera fins avui dia, és vist per molts historiadors des del segle XIX com un comentarista poc fiable i parcial.[30][31] Jason Freitag, el seu únic biògraf significatiu, ha dit que Tod estava "manifestament predisposat".[32]

Les pràctiques rajputs d'infanticidi de les femella i el sati (immolació de la vídua) era altres assumptes d'importància pels britànic. Es creia  que els Rajputs eren els primers  partidaris d'aquestes pràctiques, les quals el Raj britànic considerava salvatges i que va proporcionar l'ímpetu inicial per estudis etnogràfics britànics del subcontinent que finalment es va manifestar com a un exercici molt més ample en enginyeria social.[33]

En referència a la funció dels soldats rajputs que servien sota la bandera britànica, el Capità A. H. Bingley Va escriure:

Referències[modifica]

  1. Naravane, M. S.; Malik, V. P.. The Rajputs of Rajputana: a glimpse of medieval Rajasthan. APH Publishing, 1999, p. 20. ISBN 978-81-7648-118-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Error en el títol o la url.«».
  3. Kurbanov, Aydogdy. «The Hephthalites: Archaeological and Historical Analysis». [Consulta: 30 abril 2013]. «As a result of the merging of the Hephthalites and the Gujars with population from northwestern India, the Rajputs (from Sanskrit "rajputra" – "son of the rajah") formed.»
  4. Barua, Pradeep. The State at War in South Asia. University of Nebraska Press, 2005, p. 24. ISBN 978-0-8032-1344-9. 
  5. «Footprints: Once upon a time in Umerkot». [Karachi], 16-01-2015.
  6. [1]. 
  7. [2]. ISBN 978-1-59102-602-0. 
  8. [3]. ISBN 978-0-8032-1344-9. 
  9. [4]. ISBN 978-81-7648-118-2. 
  10. [5]. ISBN 81-241-1064-6. 
  11. [6]. 
  12. [7]. ISBN 978-0-8032-1344-9. 
  13. [8]. ISBN 978-1-134-11988-2. 
  14. {{{títol}}}. ISBN 0-521-25119-2. 
  15. Falta indicar la publicació . JSTOR: 3517716.
  16. 16,0 16,1 16,2 {{{títol}}}. ISBN 81-269-0123-3. 
  17. [9]. ISBN 978-0-521-52305-9. 
  18. [10]. ISBN 978-0-19-514890-9. 
  19. [11]. ISBN 978-0-521-56603-2. 
  20. [12]. ISBN 978-0-521-85022-3. 
  21. [13]. ISBN 978-1-136-70385-0. 
  22. {{{títol}}}. ISBN 978-81-208-0225-4. 
  23. [14]. ISBN 978-1-139-44908-3. 
  24. Error en el títol o la url.«».
  25. [15]. ISBN 978-81-7648-118-2. 
  26. Sir Jadunath Sarkar (1994).
  27. [16]. ISBN 978-81-7648-118-2. 
  28. «Derawar Fort – Living to tell the tale». [Karachi], 20-06-2011.
  29. [17]. ISBN 978-81-7154-546-9. 
  30. [18]. ISBN 978-0-391-02358-1. 
  31. Falta indicar la publicació . JSTOR: 20111117.
  32. [19]. ISBN 978-90-04-17594-5. 
  33. [20]. ISBN 978-0-19-563767-0.