Usuari:Mcapdevila/Campimetria
La campimetria visual també anomenada perimetria visual és un examen que s'utilitza per a valorar les alteracions del camp visual. El camp visual és la porció de l'espai que és capaç de captar l'ull immòbil en un moment donat.
La campimetria s'utilitza principalment per realitzar el control evolutiu del glaucoma i d'altres malalties de la retina, com la retinosi pigmentària. També s'empra per a l'estudi de les lesions de la via òptica, doncs valorant les perdudes del camp visual pot localitzar el lloc de la lesió.
Fonament teòric del paradigma perimètric[modifica]
La perimetria es basa en l'exploració psicofísica del procés neuro-psicològic de la percepció visual mitjançant llindars lluminosos calibrats. La percepció pot ser concebuda com «la validació en la consciència de les imatges sensorials generades internament a través de la informació sensorial».[1] Com va dir John Locke: "És impossible que algú percebi sense percebre que percep". La percepció és una operació mental elaborada i complexa que suposa una interacció tàlem/cortical per la qual el subjecte interpreta i decideix sobre la sensació rebuda. Seria un triple procés instantani: recepció de la sensació (estimulació lluminosa calibrada)+la seva interpretació (decisió)+la seva verbalització. El paradigma perimètric ortodox es fonamenti en la següent conjectura : "Si la via òptica és l'encarregada de portar la informació visual al cervell, qualsevol deteriorament de la via òptica es traduirà en la corresponent pèrdua proporcional de la percepció visual".
El paradigma perimètric és incorrecte perquè hi ha "alguna cosa més". Atès que l'escorça cerebral ha de decidir i és capaç de crear i projectar sensacions pròpies (genera soroll propi), s'invalida la suposició fonamental de que la percepció, mesura aquí, "només" tradueixi estrictament la realitat captada i transportada pel sistema sensorial aferent, la integritat volem avaluar (perimetria). Nombrosos factors aliens a la via òptica poden fer fluctuar la percepció quan es repeteix, creant inseguretat. Un dels més importants és l'atenció prestada.
Ús clínic[modifica]
Perímetres[modifica]
L'instrument usat per a les proves de campimetria es denomina campímetre o perímetre. Hi ha diversos models comercials patentats disponibles [2]
Actualment s'utilitzen cada vegada més els aparells automàtics computats proveïts d'algorismes que filtren i purifiquen els errors o d'estratègies que escurcen el temps de l'exploració, evitant la fatiga en el possible.[3]
Les estratègies ràpides calculen per proximitat el llindar esperat de cada estímul, de manera que, sense afectar la precisió, es redueix considerablement l'escalonament i el temps total de la prova.[4] Les millors marques van proveïdes de paquets estadístics presos de poblacions normals agrupades per edat, a efectes comparatius.
En la pràctica clínica aquesta exploració la duu a terme generalment el personal tècnic optometrista seguint instruccions del metge.[5] En alguns centres hospitalaris els recursos perimètrics depenen de la Direcció de Infermeria. La funció de l'operador és garantir que es compleixin tots els requisits establerts de fiabilitat.
S'obté un mapa bi o tridimensional de sensibilitat lluminosa diferencial per a cada ull la màxima cota està al centre i va decaient cap a la perifèria. Tridimensionalment el camp de visió normal podria comparar-se a un illot de visió enmig d'un mar de ceguesa.[6] El bec pot mesurar 34 dB (decibels) i la riba 0-1 dB en el pendent de la platja. A prop del pic hi ha un pou profund que arriba al mar: és la taca cega , corresponent a la papil·la òptica.
Validació de perímetres[modifica]
L'eficiència d'un determinat perímetre de ve donada per la seva sensibilitat, especificitat i reproductibilitat. Definim com sensibilitat a la capacitat d'una prova per detectar patologia i com especificitat a la seva habilitat per definir normalitat (definides en%).[7]
La reproductibilitat és la capacitat en detectar una diferència veritable entre diversos mesuraments.
Condicions exploratòries[modifica]
La perimetria és una exploració molt utilitzada. Perquè sigui consistent i reproduïble requereix atenció per part del subjecte a explorar i habilitat per part de l'explorador. No és practicable en nens petits o persones d'avançada edat i resulta poc fiable en adolescents. Diverses circumstàncies, com la durada de la prova i estats d'ànim poden modificar els resultats.
S'ha comprovat que fins i tot en condicions ideals, es produeixen oscil·lacions en els resultats quan es repeteix la prova amb curts intervals de temps. [8]
Aquest fenomen es coneix com a factor de fluctuació o variabilitat dels llindars i és el punt feble de la perimetria.
La variabilitat depèn de diversos factors com l'aprenentatge, la fatiga, petits errors de fixació i altres circumstàncies mal determinades. Les àrees amb pèrdues de sensibilitat (escotoma s) són potencialment fluctuants.
Des d'un punt de vista mèdic, la campimetria pretén traduir, amb la fidelitat d'un mapa, la integritat sensorial de la retina i la conductivitat de les vies òptiques fins a l'escorça occipital del cervell.
Descobrir les fallades de la retina i nervi òptic interessa en l'Òptica Optomètrica i també en l'Oftalmologia i es manifesten en un sol ull com depressions o cràters locals (escotoma s) o generals (depressions o enfonsaments) totals o parcials de l'illot. Les fallades situats més enrere, en el quiasma òptic, interessen especialment en Endocrinologia per afectacions sobretot de la hipòfisi i es manifesten com depressions bilaterals no gaire simètriques (Quadrantanòpies o hemianòpsia s) trucades heterónimas. Les fallades en les vies òptiques postquiasmáticas cerebrals (compressions, hemorràgies, desmielinizaciones etc.) interessen en Neurologia i es tradueixen per hemianopsias bilaterals d'una gran regularitat, congruència i simetria pel que es diuen homònimes, en què la part cega correspon a una afectació en l'hemisferi cerebral contrari.
Un altre factor important a tenir en compte, és que molts programes i estratègies dels perímetres automàtics estan preparats només per Glaucoma.
Perimetría en el glaucoma[modifica]
La malaltia ocular de definició campimètrica per excel·lència és el glaucoma crònic.[9]
Al contrari d'altres malalties, el glaucoma no té cap marcador o gold standard extraperimétrico o independent (com podria ser un test serològic). La progressió funcional o campimètrica de la malaltia glaucoma ocorre a llarg termini de forma irreversible en tres fases: oculta, d'augment de llindars i crítica.[10]
Fase oculta[modifica]
Inicialment hi ha un període ocult en el qual la perimetria convencional roman normal. Per a detectar la malaltia en aquesta fase seria necessari augmentar la sensibilitat dels aparells mesuradors.
A l'efecte s'estan desenvolupant nous models perimètrics usant estimulació qualitativament diferent:[11]
Llindars augmentats[modifica]
En aquesta fase del glaucoma els defectes en el camp visual apareixen i desapareixen amb gran variabilitat. Segons l'efectivitat terapèutica els defectes poden trigar bastants anys a consolidar-se com patrons identificables. D'aquí l'interès de seguir un tractament
Sèries perimètriques consecutives, realitzades cada sis mesos i analitzades amb els programes estadístics especials d'algunes marques de perímetres (anàlisi d'esdeveniments i de tendències), indicaran si la malaltia progressa o es manté estable.[12]
Deterioració progressiva[modifica]
Passada aquesta fase la malaltia entra en una etapa crítica de glaucoma evolucionat amb deteriorament progressiu del camp visual malgrat el tractament tensional correcte, que pot acabar en la ceguesa.[13]
Referències[modifica]
- ↑ Llinàs Rodolfo: El cervell i el mite del jo. El paper de les neurones en el pensament i en el comportament humanos.Belacqua. Barcelona. 2003
- ↑ Manuel Castro Bouzas: "Alguna cosa bàsic sobre els instruments de mesura: validesa, fiabilitat i especificitat". Rev Gallega de Teràpia Ocupacional , 2; 1-16, 2005] «PDF».
- ↑ Weijland, A., Fankhauser, F., Bebié, H., Flammer, J.: Automated Perimetry. Visual Field Digest. 5 ª ed. Berna 2004
- ↑ King AJW, Taguri A., Wadood AC, Azuara-Blanc A.: Comparison of two fast strategies, SITUADA Fast and TOP, for the assessment of visual fields in glaucoma patients. Graefe s Arch Clin Exp Ophthalmol ., 240:481-487, 2002. «PDF».
- ↑ Pérez Alonso, B. : Realització d'una perimetria automatitzada. Gaseta Òptica 400; 10-14. gener del 2006
- ↑ http://www.oft.gu.se/webdiagnos/SFD/ti.jpg
- ↑ «Receiver operating characteristic - Wikipedia, the free encyclopedia».
- ↑ Flammer, J., Drance, S. M., Zulauf, M.: Differential light threshold. Short-and long-term Fluctuation in patients with glaucoma, normal controls, and patients with Suspected glaucoma. Archives of Ophthalmology , 102; 704-706, 1984
- ↑ Un estudi més detallat sobre aquest tòpic pot obtenir en: Alfredo Benjumeda Salines "La nova perimetría clàssica en el maneig del Glaucoma ". Presentació ppt. Alcon Cusí . Masnou. 2002
- ↑ Tan JCH, Franks WA, Hitchings RA: Interpreting glaucoma Progression by white-on-white perimetry. Graefe s Arch Clin Exp Ophthalmol ., 240; 585-592, 2002.
- ↑ González de la Rosa, M.: Estat actual del diagnòstic i control evolutiu del glaucoma. Arch Soc Esp Oftalmol .,78; 299-313, 2003
- ↑ Alfredo Benjumeda: Visual field Progression in Glaucoma. A review. Curs de la Universitat de Sevilla . 2006.
- ↑ JE Oliver i cols.: Blindness and Glaucoma: A Comparison of Patients Progressing to Blindness From Glaucoma With Patients Maintaining Vision. Amer. Journ. Ophthalmol , 133; 764-772, 2002
Vegeu també[modifica]
- Teoria de detecció de senyals (TDS).
- Glaucoma
- Committee on Vision. Commission on Behavioral and Social Sciences and Education. National Research Council: "Emergent techniques for assessment of visual performance". National Academies Press.Washington. 1985 «Enllaç».
- Perimetria i Glaucoma