Usuari:Mcapdevila/Siluro a Lenta Corsa

Mcapdevila/Siluro a Lenta Corsa

El 'SLC (' 'Siluro a Lenta Corsa' ')' , (Torpedo de navegació lenta); col·loquialment anomenat Maiale (Porc) va ser un torpede humà utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. El nom es refereix, comunament, a les armes que la Règia Marina i després la Royal Navy amb una còpia anomenada Chariot, van desplegar a la Mediterrània per atacar embarcacions en els ports enemics. El dispositiu és, bàsicament, un vehicle de propulsió per a busseig.

Història

El Silur a Lenta Corsa deriva de la modificacions realitzades a un torpede alemany pel comandant d'enginyers navals Raffaele Rossetti i el capità metge Raffaele Paolucci i que va ser utilitzat per tots dos a la Primera Guerra Mundial per enfonsar el cuirassat austrohongarès SMS Viribus Unitis ancorat al port de Pola. Basant-se en aquesta idea va ser concebut el primer SLC en 1935, dissenyat pel capità del Geni Navale Teseu Tesei, mort posteriorment en acció amb el seu Maiale a Malta. Els dos primers prototips van ser provats a l'octubre de 1935 a La Spezia; les proves van ser tan satisfactòries, que es va encarregar la construcció d'altres dos SLC. El 1939, el departament de la marina encarregat de l'ensinistrament i ús dels SLC va ser traslladat a una base secreta situada a Bocca di Serchio (Toscana); enfront de la desembocadura del riu Serchio, on aquesta arma va ser avaluada intensament i perfeccionada. El malnom "Maiale" (porc) va ser encunyat jocosament pels tripulants a causa de les pèssimes característiques de navegabilitat dels SLC, que requerien un gran esforç per mantenir-los en rumb i anivellats.

Característiques

Els primers SLC desenvolupats poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, eren de 7,30 m de llarg i, estaven propulsats per un motor elèctric de 1,6 CV de potència, subministrada des d'una bateria d'acumuladors. La velocitat màxima en principi era de 3 nusos amb un abast d'uns 15 quilòmetres a una velocitat de 2,5 nusos. Per a la navegació estava proveït un tauler de control amb la palanca de comandament dels hidroplans de profunditat i direcció, compàs magnètic, profundímetre, rellotge, voltímetre, dos amperímetres, un nivell de bombolla per al control de l'estabilització longitudinal i controls per als compartiments estancs d'estabilització. A més comptava amb un compartiment amb les eines necessàries per a realitzar les missions, com fixar l'aparell al casc del vaixell enemic i tallar les xarxes antisubmarins enemigues.

El vehicle constava de tres seccions: en la primera o ogiva de servei, de forma arrodonida per facilitar la navegació, es col·locava la càrrega d'aproximadament 230 kg de tritolital (també anomenat Torpex). Aquesta ogiva de servei era desmuntable de la part central del SLC i tenia un baga a la part superior per subjectar l'aparell al casc del vaixell enemic. La secció mitjana del SLC, anomenat cos central, contenia les bateries, tauler de control, compartiments d'eines i servia de seient per als dos tripulants, els quals navegaven a cavall sobre el SLC. La tercera secció, o cua, tenia forma troncònica i contenia el motor elèctric i el sistema de direcció i propulsió.

Perfil atac

Atac contra un vaixell enemic

Els SLC eren transportats en compartiments cilíndrics especials segellats, muntats en la coberta del submarí nodrissa -normalment davant i darrere de la vela (torre) - dins del qual hi havia els bussejadors de combat. Aproximant-se a la menor distància possible del port enemic, tenint en compte les dificultats naturals i les defenses enemigues, els bussejadors procedien a extreure els SLC dels cilindres i assegurar-se que no havien estat danyats durant el trasllat, procedint a acostar-se a tota velocitat cap a l'entrada del port, seguint les indicacions de la brúixola. Durant l'aproximació dels tripulants mantenien el cap fora de l'aigua per tal d'orientar-se i per respirar l'aire fresc; mentrestant, la velocitat es reduia a l'entrar en el radi de vigilància dels sentinelles enemics. En cas de perill es realitzava una immersió ràpida per desaparèixer sota l'aigua.

A l'entrada del port solia haver-hi una xarxa de seguretat; per fer passar dl "maiale" es buscava franquejar per dalt o per sota, en cas necessari es feia un forat a la xarxa. Un cop a l'interior del port, a baixa velocitat i amb la meitat del cap fora de l'aigua ( "lents"), el SLC es dirigia a l'objectiu assignat fins acostar-se a uns cent metres; llavors ja sota l'aigua, guiant-se amb la brúixola s'acostaven a la nau enemiga detenint sota la quilla a la secció triada per al vaixell en qüestió, que era el lloc que havia de causar el major dany estructural per inutilitzar i enfonsar-lo. En contacte amb el vaixell enemic, fixen una grapa (o claudàtor) en una de les quilles de rolido (aletes que van col·locades als costats del casc per donar-li estabilitat) on va subjecte un cable que asseguren a l'ogiva. Fixen una segona grapa a l'altra aleta de rolido. Regulen el rellotge perquè l'espoleta detoni la càrrega explosiva amb el temps suficient per sortir de l'àrea, dirigir-se a la sortida i posar rumb al lloc de trobada amb el submarí nodrissa, embarcar en el submarí i hissar a bord a l'SLC. Ajustat el mecanisme de rellotgeria, deixen anar l'ogiva que queda penjant just a sota de la quilla del vaixell, al mateix temps que estabilitzen el SLC, omplert els tancs de proa amb aigua, per compensar el pes perdut.

Vegeu també

• Submarí
• Minisubmarí
• Bus militar
• Classe X

Bibliografia

• Erminio Bagnasco, Marc Spertini. I mezzii d'assalto della X Flottiglia Mas 1940-1945, Ermanno Albertelli Editore. Parma, 1991 ISBN 978-88-85909250
• Brauzzi, Alfredo. I mezzii d'assalto della Marina Italiana ed. Rivista Marittima. Roma, 1991
• D'Risio, Carlo. I mezzii d'assalto, USMM - Ufficio Storico della Marina Militare. Roma, 2001
• Garibaldi Luciano, Di Sclafani Gaspare. Così affondammo la Valiant. La più gran impresa navale italiana della seconda guerra mondiale * Lindau. Torino, 2010 ISBN 978-88-71808932
• Giorgerini, Giorgio. Attacco dal Mare. Storia dei mezzii d'assalto della Marina Italiana, Mondadori. Milano, 2007 ISBN 978-88-04512431
• Longo, Emilio. I vaig repartir speciali italiani nella seconda guerra mondiale Mursia. Milano, 1991 ISBN 978-88-42507345

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Siluro a Lenta Corsa

• 'Torpedo Humà!
• Silur a Lenta Corsa (SLC)