Usuari:Pcasaso/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Desastres metodològics (the methodological horrors[1])[modifica]

Un dels problemes nuclears sobre els que gira l'obra de Steve Woolgar Science: The Very Idea[2] (Ciencia: Abriendo la caja negra[3]), és el de la representació. En el seu intent de deconstrucció de la noció de representació[4] i del posicionament essencialista[5] del coneixement -els objectes existeixen amb independència de la nostra percepció-, critica els modes de representació a partir de qüestionar «l'adequació de la connexió entre representació i objecte»[6] a partir dels desastres metodològics, que seran: «l'inventari de les maneres en que els intents per establir connexions entre representació i objecte poden donar mal resultat[7].»

El problema de la representació[modifica]

Segons Woolgar, les disputes «en» i «sobre» la ciència es basen en una suposada distinció entre la representació i l'objecte representat que anomena «dualisme fonamental» i que representa com els dos costats d'una equació, que es poden visualitzar com: el mapa (representació) i el territori que representa (objecte):

Representació Objecte representat
mapa territori
imatge realitat
explanans explanandum

Sobre aquest esquema dual, formula una pregunta per tal de problematitzar la posició essencialista abans esmentada: «com podem estar segurs de que el costat esquerra (representació) és un reflex apropiat i veritable del dret (objecte)?». És, segons diu, «un problema d'adequació metodològica: ¿quin fonament garanteix la relació existent entre els objectes d'estudi i les afirmacions fetes sobre tals objectes?[8]»

Els desastres metodològics[modifica]

Un cop generada la incertesa epistemològica[9], afirma que aquesta és un efecte de qualsevol d'aquells cassos (o de tots ells) en que la relació representació-objecte no és adequada (la representació no és un reflex «veritable» de l'objecte, el mapa no representa bé el territori)[10]:

  1. Indexabilitat: una representació pot ser interpretada de diferents maneres en funció de l'ús que li donem (un mapa mental pot ser una representació d'objectes en l'espai o bé una representació lògica), per la qual cosa no podem establir un significat unívoc a les representacions, no podem obtenir una certesa absoluta sobre la versió a la que ens estem referint. Segons l'autor, la disponibilitat de versions alternatives d'un mateix fet fa que "tot intent d'aconseguir una representació pugui ser anul·lat"[11]
  2. Inconclusivitat: amb aquest terme identifica la impossibilitat de definir conclusivament el significat d'una representació. Davant d'un dubte sempre necessitarem una clarificació, i aquesta clarificació pot necessitar-ne una altra, i així successivament donat que tota explicació inclou significats que necessiten, al seu torn, de noves explicacions: "resulta impossible proporcionar una explicació suficient del significat d'una representació"[12]
  3. Reflexivitat: la relació entre representació i objecte és bidireccional, el sentit de l'una s'elabora en funció del coneixement que tenim de l'altre; l'observador provoca una constant readaptació entre representació i objecte: "el sentit de la primera s'elabora a partir del 'coneixement' del segon, i el coneixement d'aquest s'elabora a partir del que coneixem d'aquella"[13]

Identificat el problema, n'extreu un diagnòstic: per més que intentem gestionar-lo, buscar solucions per a cada cas concret, aquest no desapareix donat que és inherent a qualsevol acte interpretatiu, sigui en el decurs d'una investigació acadèmica o de qualsevulla altra classe. I, posteriorment, identifica quatre estratègies genèriques que reflecteixen la manera en que cadascú intenta minimitzar el problema (que passen per negar-lo de manera general i fixar-se, només, en el cas particular)

  • Estratègia 1: Apel·lar a una jerarquia de coneixements. Els diferents tipus de coneixement presentarien el problema en graus diferents, i la ciència seria el tipus de coneixement més fiable (i les ciències naturals estarien al cim de la fiabilitat)[14].
  • Estratègia 2: Interpretar el problema com una simple dificultat tècnica. El que són problemes metodològics fonamentals es tracten com "errors ocasionals" assignables a "procediments de representació defectuosos".
  • Estratègia 3: Negar la importància del problema. Interpretar, des bon principi, que es tracta d'un problema filosòfic sense repercussió pràctica, tot i que s'invoqui regularment en les controvèrsies entre els mateixos científics (quan es qüestionen les explicacions d'altri).
  • Estratègia 4: Interpretar el problema com a cosa aliena. Ras i curt, els desastres poden aparèixer en els treballs d'altri, però no en els propis: "Generalment tot autor (investigador) procedeix com si actués a un nivell de representació més segur que el dels subjectes (objectes) que estudia".
  1. ↑ Alberto Cotillo-Pereira critica la traducció feta per Aibar dels horrors anglesos (sentiment de por irracional) per desastre castellà (succés lamentable). Argumenta que aquesta traducció li resta capacitat «desocultadora» del paper agent del creador de la representació i que, en fer-ho, el traductor adopta una posició més essencialista que la que l'autor preten refusar en la seva obra. Proposa la traducció castellana de «terrores metodológicos». Veure: Cotillo-Pereira (1992) «S. Woolgar. Ciencia: abriendo la caja negra». A: Reis. Revista española de Investigaciones Sociológicas, nº 62, pàg 207. Juan Mª Iranzo utilitza la traducció «horrores metodológicos». Veure: Iranzo, Juan Mª «La representación: De mito epistemológico a forma de orden-ac(c)ción social». [en línia] A: Nómadas.0. Revista crítica de ciencias sociales y jurídicas. ISSN 1578-6730. [data consulta: 15 maig 2016] Disponible a: <http://pendientedemigracion.ucm.es/info/nomadas/0/jmiranzo.htm>
  2. ↑ Woolgar, Steve. Science: The Very Idea (en anglès). London: Tavistock, 1988. ISBN 9780415084758. 
  3. ↑ Woolgar, Steve. Ciencia: Abriendo la caja negra. (en castellà. traducción del inglés: eduardo aibar). Barcelona: Anthropos, 1991, p. 170. ISBN 84-7658-303-6. 
  4. ↑ Tuay, Rosa N. (2005), «Aproximación a las representaciones científicas». A: Contextos, XXIII-XXIV, 2005-2006. ISSN: 0212.6192, pàg 40
  5. ↑ L'argument essencialista considera que existeix alguna cosa "externa"anomenada ciència , mentre que l'argument nominalista nega l'existència tant de la ciència com del mètode científic. Veure: Tuay, Rosa N. (2007) «Aproximación al debate delas representaciones científicas» A: Lindaraja. Revista de estudios interdisciplinares y transdisciplinares. ISSN: 1698 – 2169, nº 11, julio 2007.
  6. ↑ Woolgar (1991), pàg 47
  7. ↑ Woolgar (1991), pàgs 47-48
  8. ↑ Woolgar, Steve (1991), pàg 47
  9. ↑ Afirma que «és un problema epistemològic general i irresoluble que amenaça amb reaparèixer en el següent pas de qualsevol interpretació». Woolgar, Steve (1991), pàg 50
  10. ↑ L'autor es refereix a H. Garfinkel, Studies in Ethnomethodology, Englewood Cliffs, Nova Jersey, Prentice-Hall, 1967. com a font de la terminologia emprada per a anomenar-los
  11. ↑ Woolgar, Steve (1991), pàg 48
  12. ↑ Woolgar, Steve (1991) pàg 48-49
  13. ↑ Woolgar, Steve (1991) pàg 49
  14. ↑ "L'objectiu central de l'estudi social de la ciència és determinar quina característica de la ciència dóna lloc a la percepció d'aquesta superioritat" Wollgar, Steve (1991), pàg. 51
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Pcasaso/proves&oldid=16996605»