Usuari:Plenadeseny/proves
BIBLIOTECA VALENCIANA DIGITAL[modifica]
La Biblioteca Valenciana Digital (Bivaldi) és un repositori digital d'accés obert per a la preservació i difusió a través d'Internet del patrimoni bibliogràfic valencià [1]. És una de les primeres biblioteques digitals d'àmbit autonòmic.
El projecte Bivaldi neix l'any 2002 per iniciativa de la Generalitat Valenciana i és gestionat des de la Biblioteca Valenciana, la biblioteca nacional i cap del sistema bibliotecari valencià. La Llei de Biblioteques de la Comunitat Valenciana determina que la Biblioteca Valenciana ha d'impulsar la digitalització de les obres del patrimoni bibliogràfic valencià i la seua incorporació a la Biblioteca Valenciana Digital [2].
Bivaldi participa en el projecte cooperatiu de la Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic [3] i col·labora amb Europeana [4] i EuropeanaLocal [5], tot usant com a agregador i recolector Hispana [6].
Característiques[modifica]
La Biblioteca Valenciana Digital és una col·lecció digital de caràcter patrimonial. Allotja tant la versió digitalitzada d'obres pertanyents al patrimoni bibliogràfic valencià com les obres nascudes digitals integrants del dit patrimoni, així com d'altres especialment rellevants referides a la cultura valenciana i que poden estar dipositades en altres entitats. En aquest últim cas, la Biblioteca Valenciana ha comptat amb la col·laboració institucional de la Universitat de València, la Hispanic Society de Nova York, l'Abadia de Montserrat, l'Ajuntament de València i la Biblioteca Nacional d'Espanya, que han facilitat la digitalització d'exemplars propis dels seus fons històrics. Contribueix així a la missió de la Biblioteca Valenciana pel que fa a la recopilació, conservació, preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic i cultural valencià. [7]
Les obres de la Biblioteca Valenciana Digital són accessibles a text complet des de la web de Bivaldi per als investigadors i el públic en general.
Evolució del projecte[modifica]
En una primera etapa (2002-2007), Bivaldi comença a funcionar amb una aplicació informàtica dissenyada a mida en SQL Server, el fons digitalitzat s'organitzava en col·leccions temàtiques, les imatges apareixien amb marca d'aigua a tota la pàgina i l'accés era restringit (amb registre previ) per als investigadors i persones interessades.
L'any 2008 marca una fita en el desenvolupament del projecte. Amb l'ajuda per al finançament concedida pel Ministeri de Cultura, comença la conversió a repositori OAI (Open Archives Iniciative) i el 2009 enceta la col·laboració amb Europeana. Bivaldi es consolida i acompleix els estàndards internacionals de preservació per a les biblioteques digitals. La web esdevé més accessible i s'elimina l'accés restringit. La col·lecció s'amplia amb obres contemporànies publicades per la Biblioteca Valenciana i amb la incorporació de materials especials (materials gràfics i cartogràfics, partitures i publicacions periòdiques de caràcter històric).[8]
Fons i col·leccions[modifica]
A principis del 2014, la Biblioteca Valenciana Digital (Bivaldi) compta amb més de cinc mil obres digitalitzades, més de dotze mil objectes multimèdia i més de mig milió d'objectes digitals [9]
El fons té un important valor històric i patrimonial i abraça des del s. XIII fins a l'actualitat. El document més antic digitalitzat és el manuscrit de la Carta de poblament de Sant Mateu (Castelló), datada el 1274 i conservada a la Biblioteca Valenciana.
La consulta del fons s'estructura en:
- Catàleg: incunables, manuscrits, monografies.
- Hemeroteca: publicacions periòdiques.
- Publicacions de la Biblioteca Valenciana.
- Fons gràfic: Gravats, Cartells, Fotografies, Partitures, Mapes i plànols, Ephemera (material efímer: etiquetes comercials i fullets publicitaris, entrades i programes de mà de cinema o teatre, etc.), i Targetes postals.
- Biblioteques d'autor: que inclouen pràcticament l'obra completa de clàssics valencians com Ausiàs March, Sant Vicent Ferrer, Lluís Vives i Roís de Corella, a més d'altres com Blasco Ibáñez, Gabriel Miró o Mayans i Síscar.
- Exposicions de la Biblioteca Valenciana.
Consulta[modifica]
La interfície de consulta de la Biblioteca Valenciana Digital permet accedir a la lectura del text complet de les obres digitalitzades, juntament amb la seua transcripció i traducció. A més, els registres porten associada la còpia digital (pdf) i l'enllaç permanent al recurs, informació sobre autoritats (autors, impressors, ...), bibliografia relacionada, estudis crítics sobre l'obra i notes referides al procés de digitalització.
El document original pot ser visualitzat en pantalla (amb diferents opcions de visualització), descarregar-se o imprimir-se.
El catàleg permet cerca simple o avançada mitjançant operadors booleans en els diferents camps del registre bibliogràfic. El sistema ofereix un quadre d'Ajuda per a usuaris no iniciats.
De moment, no és possible cercar per paraules al text complet dels documents.
L'usuari també pot exportar els registres seleccionats i les metadades associades en diferents formats (ISBD, MARC21, Dublin Core, METS, Linked Open Data i altres).
La web de Bivaldi pot ser consultada en valencià, castellà i anglés.
La Biblioteca Valenciana Digital implementa eines del web social per a la interacció amb els seus usuaris. Incorpora sindicació de continguts (RSS), manté un bloc i un tauler a Pinterest i enllaça amb el Facebook de la Biblioteca Valenciana.
Preservació digital[modifica]
La Biblioteca Valenciana Digital (Bivaldi) acompleix els estàndards internacionals en matèria de preservació digital:
- Adaptació als requeriments de preservació d'Europeana.
- Repositori OAI-PMH (Open Archives Iniciative), que afavoreix la visibilitat i la difusió dels recursos digitals.
- Assignació de metadades Dublin Core.
- Codificació de les metadades mitjançant el format METS (Metadata enconding and transmision standard), que fa possible l'interoperabilitat de les metadades.
- Linked Open Data-EDM 5.2.4, d'acord amb les directrius del web semàntic i l'Open Data.
Altres biblioteques digitals d'àmbit autonòmic[modifica]
A Espanya hi ha altres biblioteques digitals d'àmbit autonòmic, dedicades a la col·lecció, preservació i difusió dels seus respectius patrimonis documentals i culturals. Els estudis comparatius d'Estivill Rius, Gascón García i Sulé Duesa [10] i de Sánchez Ros [11] n'avaluen la qualitat.
- Galiciana: Biblioteca Digital de Galícia. [12] Projecte gestionat per la Biblioteca de Galícia i creat l'any 2007 a iniciativa de la Xunta de Galícia i la Fundacion Cidade da Cultura. El seu origen està vinculat a l'elaboració del Catàleg de Patrimoni Bibliogràfic Gallec.
- Biblioteca Virtual del Principat d'Astúries. [13] Impulsada el 2007 per la Consejería de Cultura y Turismo del Principat d'Astúries, els seus fons procedeixen majoritàriament de la Biblioteca d'Astúries, la Biblioteca Pública de Gijón, el Real Instituto de Estudios Asturianos i el Museu Arqueològic d'Astúries.
- Liburuklik: Biblioteca Digital Basca. [14] [15] Creada el 2010, Liburuklik es presenta com una plataforma d'accés al patrimoni bibliogràfic basc, concebuda per a la seua conservació i difusió. Recull fons procedents del projecte Ondarenet i de diverses institucions, com el Parlament Basc, la Diputació Foral d'Àlaba i biblioteques públiques i privades, entre altres.
- Biblioteca Navarra Digital. [16] Impulsada pel Servei de Biblioteques del Govern de Navarra, es posa en marxa l'any 2007.
- Biblioteca Virtual d'Aragó. [17] Iniciativa del Govern d'Aragó per a la digitalització del patrimoni bibliogràfic aragonés (2007).
- MDC: Memòria Digital de Catalunya. [18] És un projecte conjunt de les universitats catalanes i la Biblioteca de Catalunya, amb la participació de diverses institucions catalanes. S'inicia l'any 2006 i es defineix com un repositori cooperatiu d'accés obert a les col·leccions digitalitzades de Catalunya i del seu patrimoni. La seua finalitat última és permetre l'accés i consulta conjunts a tot el patrimoni català, a més d'impulsar-ne la digitalització i la preservació i afavorir-ne la màxima visibilitat. Una de les novetats incorporades és la iniciativa Transcriu-me, que demana la col·laboració dels usuaris en la transcripció de documents antics.
- Biblioteca Digital de Castella-La Manxa. [19] Creada el 2008 per la Junta de Castella-La Manxa i la Biblioteca de Castella-La Manxa amb la finalitat de difondre i preservar digitalment el seu patrimoni bibliogràfic.
- Biblioteca Digital de Castella i Lleó [20] Impulsada pel govern autonòmic, des del 2010 facilita l'accés al patrimoni bibliogràfic digitalitzat de Castella i Lleó.
- Roda: Repositori d'Objectes Digitals i d'Aprenentatge d'Extremadura. [21] Data del 2007 i és un repositori digital de les col·leccions digitals dels arxius, biblioteques i museus gestionats per la Consejeria de Educación y Cultura de la Junta d'Extremadura. Hi inclou fons històric de la Biblioteca Pública de Cáceres i de la Biblioteca d'Extremadura.
- Biblioteca Virtual d'Andalusia. [22] Iniciativa de la Consejería de Cultura de la Comunitat d'Andalusia, amb la participació de la Biblioteca d'Andalusia, neix l'any 2004 amb la finalitat de facilitar l'accés a través d'Internet del patrimoni bibliogràfic andalús. En els darrers anys, ha potenciat la difusió i la producció pròpia de recursos digitals.
- Biblioteca Virtual de La Rioja. [23] Creada l'any 2008 per a la digitalització del patrimoni bibliogràfic de La Rioja, amb l'objectiu de preservar-lo, conservar-lo i difondre'l.
Referències[modifica]
- ↑ Llei 4/2011, de 23 de març, de Biblioteques de la Comunitat Valenciana.
- ↑ Llei 4/2011, art. 14.3.
- ↑ Biblioteca Virtual del Patrimoni Bibliogràfic.
- ↑ Europeana.
- ↑ EuropeanaLocal.
- ↑ Hispana.
- ↑ Chiner Gimeno (2003).
- ↑ Tamarit i Martínez (2011).
- ↑ Dades extretes de les Estadístiques de la web de la Biblioteca Valenciana Digital [Consulta: 19 març 2014].
- ↑ Estivill, Gascón i Sulé (2010).
- ↑ Sánchez Ros (2012).
- ↑ Galiciana
- ↑ Biblioteca Virtual del Principat d'Astúries
- ↑ Liburuklik: Biblioteca Digital Basca
- ↑ La Biblioteca nacional d'Euskadi encara no és una realitat. Liburuklik té una finalitat semblant pel que fa a la protecció, conservació i difusió del patrimoni bibliogràfic i cultural basc.
- ↑ Biblioteca Navarra Digital
- ↑ Biblioteca Virtual d'Aragó
- ↑ MDC: Memòria Digital de Catalunya
- ↑ Biblioteca Digital de Castella-La Manxa
- ↑ Biblioteca Digital de Castella i Lleó
- ↑ Roda: Repositori d'Objectes Digitals i d'Aprenentatge d'Extremadura
- ↑ Biblioteca Virtual d'Andalusia
- ↑ Biblioteca Virtual de La Rioja
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- ALONSO ARÉVALO, Julio; SUBIRATS COLL, Imma; MARTÍNEZ CONDE, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón: Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008. ISBN: 978-84-691-7725-9 [Consulta: 18 març 2014].
- CARRATO MENA, Mª Antonia. "Las colecciones digitales en España: situación actual y perspectivas de futuro". El profesional de la información, vol. 17, núm. 8, 2008, p. 418-421.
- CHINER GIMENO, Jaume J. "Vells llibres i noves tecnologies al voltant dels lletraferits valencians: la Biblioteca Valenciana Digital (BIVALDI)". Llengua & Literatura, núm. 14, 2003, p. 563-571 [Consulta: 14 març 2014].
- ESTIVILL RIUS, Assumpció; GASCÓN GARCÍA, Jesús; SULÉ DUESA, Andreu. "Les col·leccions digitals patrimonials espanyoles: polítiques de col·lecció i presentació de la col·lecció". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 25, 2010 [Consulta: 18 març 2014].
- LLUECA FONOLLOSA, Ciro. "Webs sempre accessibles: les biblioteques nacionals i els dipòsits digitals nacionals". BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, núm. 15, 2005 [Consulta: 17 març 2014].
- SÁNCHEZ ROS, Ester. Estudio comparativo sobre la calidad de las bibliotecas digitales autonómicas en España. Valencia: Universidad Politécnica, 2012 [Consulta: 17 març 2014].
- SERRA, Eugènia; PÉREZ, Karibel; LLUECA, Ciro. "La Biblioteca de Catalunya i l'accés al patrimoni digital". Métodos de Información (MEI), II, vol. 2, núm. 2, 2011, p. 5-20 [Consulta: 18 març 2014].
- SULÉ DUESA, Andreu; ESTIVILL RIUS, Assumpció; GASCÓN GARCÍA, Jesús. "Evaluación de las interfaces de consulta de las colecciones digitales patrimoniales españolas". Anales de Documentación, vol. 14, núm. 2, 2011.
- TAMARIT RIUS, M. Rosario; MARTÍNEZ LÓPEZ, Nuria R. "Bivaldi: Biblioteca Valenciana Digital". A Salón del Libro LIBER 2011. Mesa redonda Las colecciones digitales en las bibliotecas [Consulta: 14 març 2014].