Usuari:Sandra Liebaert/AudreyHepburn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Audrey Hepburn (4 de maig de 1929-20 de gener de 1993). Va ser una dona de fràgil bellesa i amb una sublim elegància, fou una de les actrius amb més estil de tots els temps. Va néixer a Bruseles, ciutat de Bèlgica, la seva família era de classe alta, la seva mare era aristòcrata d'origen holandès i el seu pare era un banquer britànic. Va ser batejada com Edda Kathleen Van Heemtra Hepburn-Ruston. Després del divorci dels seus pares, Audrey viuria amb la seva mare i s’aniria a Anglaterra. A Londres va anar a escoles privades i va començar les seves classes de dança. La seva allargada i prima figura li permetria introduir-se en el món de la moda. la següent passa seria intentar l’entrada en el món cinematogràfic, entrada que es va produir a finals dels anys 40 després de l'oferta realitzada per un productor holandès (país on passava les seves vacances i on residia durant llargues temporades) per intervenir en "Nederlands in 7 lessen" (1948). Eren papers de figurant que fou poc a poc incrementant amb el pas dels anys. En aquell període aparegué també molt breuement en la famosa pel•lícula de la Ealing"Or en Barres" (1951). Decidida a fer-se un racó en el món del cinema, se’n va anar a Hollywood. Després del seu èxit a Broadway amb "Gigi" va aconseguir el seu primer paper americà en la pel•lícula de William Wyler "Vacances a Roma" (1953), una comèdia romàntica co-protagonitzada per un estelar Gregory Peck. El film fou tot un èxit i la seva aristòcrata interpretació fou premiada amb un oscar a la millor actriu. Audrey en aquells moments era l'intèrpret femenina revelació de l'any. Als anys 50, es presentava com un tipus de bellesa allunyat de les carnoses Jane Russell, Marilyn Monroe o Jayne Mansfield, la seva elegància i apariència distingida fou molt ben aprofitada en les pel•lícules romàntiques com "Sabrina" (1954) de Billy Wilder, "Una cara com un àngel" (1956) de Stanley Donen o "Ariane" (1957) també dirigida per Billy Wilder. Altres films dels 50 foren "Guerra i Pau" (1956) de King Vidor, "Mansions Verdes" (1958) de Mel Ferrer i "Història d'una Monja" (1959) de Fred Zinnemann. Per les seves actuacions a "Sabrina" i "Història d'una Monja", Audrey tornaria a se nominada per l'oscar. A "Mansions Verdes" havia estat dirigida per Mel Ferrer, actor productor i director amb el que s’havia casat anys enrere, al 1954. Amb Ferrer compartiria el protagonisme en dos ocasions "Guerra i pau" i "Trobada a París" (1964), una pel•lícula firmada per Richard Quine. Quatre anys després de realitzar aquest treball es divorciarien. Els anys 60 no serien molt prolífics per Audrey Hepburn però tots els projecten que iniciava eren vertaderament interessants. Títols com “Els que no perdonen” (1960) de John Huston, “Berenar amb Diamants” (1961) de Blake Edwards per el que va tornar a ser nominada a l'oscar, “Charada” (1963) de Stanley Donen, “My Fair Lady” ([[1964]) de George Cukor, “Com robar un milió i...” (1966) de William Wyler, “Dos a l’autovia” (1967) de Donen o “Sola a l'obscuritat” (1967)- darrera nominació a l'oscar- de Terrence Young mostraven tant el seu talent interpretatiu com l'èxit que continuava tenint entre l'audiència cinematogràfica amb productes de qualitat que compartia al costat de gent important com Burt Lancaster, Cary Grant, Rex Harrison o uns joves George Peppard i Albert Finney. Després del seu divorci amb Ferrer i el seu casament amb el mèdic Andrea Dotti a gener de 1969 (es divorciarien al 1982), Audrey Hepburn es va retirar del cinema per ocupar-se dels seus dos petits fills durant uns anys tornant al 1976 amb la crepuscular història sobre Robin Hood amb el títol “Robin i Marian” (1976), un film dirigit per Richard Lester i co-protagonitzada per Sean Connery. Les seves posteriors aparicions a la gran pantalla varen ser “Always” (1989) dirigida per Steven Spielberg. Als anys 80 i 90 Audrey es va dedicar a les feines humanitàries, ajudant als nins pobres com embaixadora especial d'UNICEF, aquesta feina seria recompensada amb un premi especial de Jean Hersholt.

Després moriria a Suïssa per un càncer de coló al 20 de gener de 1993 amb només 63 anys.


Filmografia[modifica]

  • Nederlands in 7 Lessen (1948) (documental)
  • Monte Carlo Baby (1951)
  • Nous Irons a Monte Carlo (1951)
  • Rialles al Paradís (1951)
  • One Wild Oat (1951)
  • The Secret People (1951)
  • Història de Dones Joves (1951)
  • The Secret People (1951)
  • Or a Barres (1952)
  • Vacances a Roma (1953)
  • Sabrina (1954)
  • Guerra i Pau (1956)
  • Una Cara d'Àngel (1957)
  • Love in the Afternoon (1957)
  • Mansions Verdes (1959)
  • Història d'una Monja (1959)
  • The Unforgiven(1960)
  • Berenar amb Diamants(1961)
  • The Children's Hour (1961)
  • Charada (1963)
  • Trobada a Paris (1964)
  • My Fair Lady (1964)
  • Com Robar un Milió i Mig de Dólars (1966)
  • Dos a l'Autovia (1967)
  • Sola a l'Obscuritat (1967)
  • Robin i Marian (1976)
  • Bloodline (1979)
  • They All Laughed (1981)
  • Always (1989)