Usuari Discussió:Manel Aisa Pàmpols

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hola, Manel Aisa Pàmpols! Sigues benvingut/uda a la Viquipèdia i al coneixement lliure. A la columna de la dreta tens els enllaços bàsics per començar.

Aquesta pàgina on et trobes ara mateix és la pàgina de discussió del teu compte d'usuari, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Pots contestar a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit i que trobaràs enllaçada més avall en la seva signatura. A més, també disposes de la teva pàgina d'usuari, on pots descriure't i presentar-te, posar-hi gustos, interessos, idiomes que parles, etc. Volem veure't sovint per aquí!

Guia bàsica
Breu tutorial d'edició
Recursos per a novells
Documentació i llocs on demanar ajuda
Sistema de mentorització
Demana a un mentor que t'ajudi
Proves
La teva pàgina de proves
Don't speak Catalan?

--Pere Sallavinera (disc.) 09:39, 20 oct 2021 (CEST)[respon]

Ada Mar´ti ja vaig fer tot un treball d'investigació que en petit format us vaig enviar i heu borrat de la pàgina, espero què algun dia es faci justicia èr la memòria de Ada Martí Vall
a la meva pàgina web està publicat , això que ara t'envio,
Salut
Manel Aisa Pàmpols
Sortint al pas d'errors històrics
Ada Martí Vall una dona anarquista i molt activa durant el temps de la Republicà i sobretot durant la revolució espanyola.
Escrit de Manel Aisa Pàmpols
Escrit aquest article perquè per internet observo que les pàgines llibertàries que recullen biografies d'anarquistes cada vegada la diuen més grossa amb la figura i persona d'Ada Martí Vall, els errors, són aquests errors, que de mica en mica es van multiplicant i d'esbiegant el personatge fins a convertir-lo en el que no és.
(alguna ha començat a rectificar)
Per Internet corra una tal Maria Concepción Martí Fuster com Ada Martí i no és pas la nostra Ada Martí, aquesta Martí Fuster no té res a veure amb la nostra Ada Martí, aquesta Martí Fuster va néixer al carrer Petrixol de Barcelona l'1 de juliol de 1915 i era filla del que fou alcalde de la Floresta/ Sant Cugat durant l'etapa franquista, o sigui la noia aquesta va tenir una llarga vida amb visites regulars al Liceu durant la seva joventut i va morir als volts de l'any 2010 al 2014, vaig tenir la seva necrològica a les mans, però ara no sé pas a on la tinc.
Per el tant és hora de descartar aquest nom i deixar de relacionar-lo amb Ada Martí Vall, amb una identitat errònia.
Ada Martí porta per nom. Concepció Juana Ana Martí Vall i va néixer d'una família humil al Passatge Pont de la Parra 3 baixos, era un passatge que amb el nou dissenys de la Barcelona de primers de segle XX, el barri de la Ribera va ser escapçat i obrin una Via ràpida coneguda com la Via Laietana.
El seu pare va tenir projectes d'una empresa de carruatges que va fracassar en el moment de l'arribada dels automòbils, i després va trobar treball en una Farmàcia, segurament del Districte V, en tot cas, segur que era al centre de la ciutat de Barcelona.
La família va marxar a viure al carrer Unió 9, 4 planta 1r, almenys el 1930 encara vivia allí.
Passem a recordar uns fets transcendentals de la ciutat de Barcelona, que d'una manera o altra van implicar directament o indirectament a molts dels ciutadans de la ciutat.
Així, fem una mirada a la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona, i un dels moments més àlgids d'aquelles setmanes sangrentes.
Es va incendiar el convent de les Jerónimes del Carrer Hospital /Sant Antoni Abad, recordem que aquell fet del Convent de les Jerónimes , va tenir molt fort impacta, amb la condemnat a mort d'un dels cinc condemnats d'aquella tragèdia, Ramon Clement García que sembla que, balla amb un dels esquelets tret del convent de les Jerónimes. I per aquest motiu fou condemnat a mort i executat com un fou Ferrer i Guàrdia i altres quatre persones.
El convent fou reconstruït a la part alta de la ciutat de Barcelona i allí entre carrer Hospital Sant Antoni Abad, plaça del Padró i Riera Alta entre els anys vint i inici del 30 es va construir l'Església del Carmèn i algunes cases en el nou carrer Bisbe Laguarda i altres edificis que avui ocupen per la Plaça del Padró i la Riera Alta.
Així al carrer Bisbe Laguarda 12 els pares d'Ada Martí s'instal·laran com a porters d'aquella finca.
Era un edifici acabat de construir l'any 32, enrere quedava aquell monumental convent de les Jerónimes
En aquell moment el que saben és que els amics de Joventut i adolescència d'Ada Martí estudiaven a l'Escola del Treball hem buscat allí i no hem trobat cap indici que estiguis ella estudiant en aquest indret del carrer Urgell, també hem de dir que en aquell indret la majoria de classes eren de professions manuals, i potser l'única opció, fous les classes de francès que sabem que ella va estudiar, però no podem afirmar a on encara que com veure hi ha altres possibilitats. També havia un Institut aleshores acabat de crear al carrer Mallorca el que avui és la delegació de Govern Civil, que el 36 va passar a ser l'Institut Elisée Reclús.
Igualment cal destacar-hi que era pulcre i molt polida probablement en tot el que feia, així com amb la seva vestimenta, ja que, sortia de el normal de la seva època i això o aconseguia perquè bordava i cossia les seves pròpies vestiments això li donava l'oportunitat amb diferents teles de fer-se ella mateixa la seva vestimenta carregada de color.
Sabem que no va anar-hi a la universitat perquè era d'una família humil tenia una germana i un germà, però bastant més grans que ella, que a penes es relacionaven tan sols el seu germà mitjà (una mica, però no massa).
Molt aficionada a la lectura va estudiar idiomes francès, anglès, era una devoradora de llibres i sobretot l'apassionava en aquell moment Freud, Kierkergard, Friedrich Nietzsche etc.
Els espais culturals i socials que ella en la seva Joventut freqüentava, eren els Idealistes pràctics del carrer Provença 271 principal 2, a on és podia trobar amb Fèlix Martí Ibáñez, Joan Alavedra, Oliverr Brachfeld , Etta Fedem , Esperanza Bottini, el Liceum francès ateneu femení d'Aurora Bertrana a la Via Laietana 39 , a l'Ateneu Enciclopèdic del Carrer Carme 30 per escoltar les conferències del moment, o bé a l'Escola Labor del carrer La Cera 51 a on tenia per mestre a Oliver Brachfeld i Albert Carsí.
Tot i que el Pare era del Partit Català Proletari, que després es va fusionar dins del Bloc Obrer i Camperol, ella podia tenir algunes influències recollides amb naturalitat de la família, però el cert és que la seva vocació per la lectura la va portar a devorar les novel·les ideals que sortien cada setmana, tant que va enviar textos i la família Urales li va editar dues d'aquelles novel·les.
No entenem que, a Ada se la cataloga en diferents pàgines web pel simple fet que, el pare era d'un partit, i que sembla que el 6 d'octubre del 34, ella es va fer mal, per algun contractem, i ja surt relacionada amb el Compte com si ella estigués defensant el CADCI de les Rambles, senzillament, crec que no té sentit, aquells dies van ser detinguts centenars d'anarquistes pels carrers de Barcelona.
En l'etapa revolucionaria ella amb la seva ploma carregada de vitalitat, feia sovint de periodista per bona part de les revistes en aquell moment de l'àmbit llibertari com "Mujeres Libres", "Mi revista", la "Solidaridad Obrera", fent articles entrevistes de campanya al front d'Aragó o a la rereguarda de Barcelona.
Hem de dir que ella mateixa tot i que va col·laborar i escriure sovint a la Revista "Mujeres Libres" mai va estar afiliada a l'organització, perquè no ho va considerar necessari, ella, implicada amb les Joventuts llibertàries i l'Ateneisme ja tenia prou i no era necessari una organització de dones simplement, tot i els enfrontaments que tenia amb altres companys.
A l'exili va tenir dos fills el primer Frédéric que portava el nom de son pare, ella volia educar els seus fills sola, però econòmicament no podia, el company va marxar de París acabada la guerra mentre que ella es va quedar, buscant treball, volia treballar de periodista o en una guarderia, però no va aconseguir cap dels seus objectius.
Va sobreviure passant moltes penalitats inclús perquè els companys, molts d'elles li van girar l'esquena, perquè es va casar amb un Baró Danès que els companys anarquistes sospitaven que fos alemany.
Inclús va haver de deixar els seus fills en un orfenat amb les monges pel qual tenien una vida catòlica.
El seu fill va morir a París en una operació d'amigdalitis, i per això va agafar ella una gran depressió.
La seva filla Claude que havia nascut el 24 de setembre de 1952 era filla d'Ada i de Roland, però una vegada morta Ada es va fer càrrec de la filla Claude en Frédéric Sylveire Schoeder que aleshores vivia en el camp,  recordem que era el Baron de Osten, El pare natural de Claude fou com hem comentat abans Roland, però que mai es va fer càrrec de la seva filla, pel que sempre va considerar el seu pare en Fréderic igual que el seu germà Frédéric .
Roland (Boris) fou un bohemi que desapareix de la vida d'Ada, però li deixa una "Boite" del Sena per poder defensar-se per viure dels llibres i postal que arriba a vendre.
Encara Ada Martí va tenir altre company Georges Villas que vivia aleshores amb ella en el moment del suïcidi.
Claude Schoeder Martí, va morir el 23 de maig de 2006 a la ciutat d'Essen Alemanya a l'edat de cinquanta-cinc anys per càncer.
En el testament de Diego Camacho em va deixar entre altres coses, encarregat a Manel Aisa Pàmpols per tirar endavant el projecte d'edició de la biografia d'Ada Martí.
Més informació a Ada Martí Vall El sueño de la conciencia Libre Manel Aisa Pàmpols Col•lecció Històries del Raval Barcelona 2019 106 pàg. 4 €uros venda en el Lokal de Barcelona Manel Aisa Pàmpols (disc.) 10:05, 20 oct 2021 (CEST)[respon]