Víctor Márquez Reviriego

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVíctor Márquez Reviriego
Biografia
Naixement1936 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Villanueva de los Castillejos (Província de Huelva) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTriunfo (revista)
Cambio 16
Tribuna
Cadena SER
El País
ABC
El Mundo
COPE Modifica el valor a Wikidata
Premis

Víctor Márquez Reviriego (Villanueva de los Castillejos, 1936) és un periodista i escriptor espanyol, la labor del qual com cronista parlamentari durant la Transició espanyola ha estat considerada revitalitzadora per reconeguts companys de professió com Lluís Carandell o Eduardo Haro Tecglen,[1] així com una recuperació de la tradició de cronistes de Corts d'altres èpoques com Wenceslao Fernández Flórez.[2][3] Ha compartit espai i temàtica amb professionals del periodisme, llavors igualment neòfits en aquest subgènere, com Soledad Gallego-Díaz, José Oneto o Manuel Vicent.[4]

Biografia[modifica]

Després de cursar els estudis primaris i el batxiller, va marxar a Madrid, es va llicenciar en Ciències Polítiques a la Universitat de Madrid i es va graduar en Periodisme.[5] Va començar a treballar com a periodista en 1962 en diaris de la seva província natal.[6] Tres anys després, es va incorporar a la redacció de la revista Triunfo,[5][6] on va romandre fins a 1982. En ella va ser redactor cap[7] i va realitzar bona part de la seva carrera com a cronista polític amb una columna periòdica sota el títol Apuntes parlamentarios.[1][8] Ha treballat també per a altres mitjans escrits d'àmbit nacional com els diaris ABC, El Mundo o El País;[1] les revistes Cambio 16, Leer o Tribuna, o les cadenes radiofòniques SER o COPE.[6] En els anys 2000 va ser cap de premsa del Defensor del Poble.[6] Així mateix és autor de diverses obres, la majoria relacionades amb les seves experiències com a periodista parlamentari des de 1977 a 1981,[1] això és, el període conegut com a 'Transició' que s'inicia amb l'obertura de les Corts després de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 i es tanca amb el fracassat cop d'estat de febrer de 1981 i la victòria socialista en les eleccions de 1982. D'elles es ressenya la trilogia que formen La tentación canovista, El pecado consensual i Escaños de penitencia, publicades en 1978, 1979 i 1981 respectivament, més tard editades i corregides pel servei de publicacions del Congrés en 1997 com a Anotacions parlamentàries,[9] —títol original en Triunfo—, reeditada per última vegada en 2015.[10] Entre els seus assaig cal destacar Diálogos españoles o Felipe González: un estilo ético, conversaciones con Víctor Márquez Reviriego (1982),[11] El desembarco andaluz (1990), Un mundo que se va (1994), un llibre de records personals i anècdotes o Auténticas entrevistas falsas, la sèrie d'entrevistes de ficció que publicà a la revista Leer.[11]

Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis i reconeixements, entre ells el Premi Nacional de Periodisme (1983),[12] el Premi Espejo de España per El desembarco andaluz (1990),[13] el Premi César González-Ruano (1995) o la Medalla d'Andalusia (1990).[14] En 2008 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Huelva.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Romero Portillo, 2014, p. 525.
  2. Romero Portillo, 2014, p. 523.
  3. Gómez Canseco, 2008, p. 12.
  4. Romero Portillo, 2014, p. 528.
  5. 5,0 5,1 Alted Vigil i Aubert, 1995, p. 430.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Gómez Canseco, 2008, p. 8.
  7. Alted Vigil i Aubert, 1995, p. 105.
  8. Romero Portillo, 2014, p. 536.
  9. 9,0 9,1 Romero Portillo, 2014, p. 526.
  10. Gómez Portillo, José. «Víctor Márquez Reviriego. Cronista Parlamentario de la Transición». Congreso de los Diputados. [Consulta: 7 desembre 2016].
  11. 11,0 11,1 Gómez Canseco, 2008, p. 10.
  12. «Entregados los premios nacionales de Periodismo». El País, 26-09-1984 [Consulta: 7 desembre 2016].
  13. «Víctor Márquez Reviriego, premio Espejo de España con la obra 'El desembarco andaluz'». El País, 16-02-1990 [Consulta: 7 desembre 2016].
  14. Gómez Canseco, 2008, p. 11.

Bibliografia[modifica]