V del Centaure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: V Centauri)
Infotaula objecte astronòmicV del Centaure
Tipusestel, estrella variable i variable cefeida clàssica Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F5Ia[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCentaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra746,4358 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,93 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.705 K[4]
6.442 K[5]
5.592 K[5]
6.427 K[6]
5.616 K[6] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi1,3397 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−7,031 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,399 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−15,76 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial102 cm/s²[5]–370 cm/s²[5]–126 cm/s²[4]–63 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 32m 33.0828s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-57° 6' 44.2252''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,01[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

V del Centaure (V Centauri) és un estel variable a la constel·lació de Centaure.[7] Semblant a Zeta dels Bessons (ζ Geminorum) o β Doradus, és una cefeida la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud aparent +6,43 i +7,21 en un període de 5,4938 dies.[8] En aquesta classe de variables polsants, existeix una relació, anomenada llei període-lluminositat, que vincula directament la seva magnitud absoluta amb el seu període de pulsació, la qual cosa les converteix en importants candeles estàndard per mesurar distàncies en l'Univers.

V del Centaure és un supergegant groc de tipus espectral mitjà F5Ia —variable entre F5 i G0— amb una temperatura efectiva de ~ 5920 K. Té un radi comprès entre 40 i 45 vegades el radi solar i una massa 5,0 vegades major que la del Sol.[8][9][10][9] Presenta un contingut metàl·lic comparable al solar, i el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = +0,04.[10]

La distància de V del Centaure respecte al sistema solar ha estat estimada en 2.200 ± 68 anys llum.[10] No obstant això i d'acord amb un altre estudi, la seva pertinença al cúmul obert NGC 5662 —V Centauri és una «cefeida de cúmul» igual que U Sagittarii o S Normae— elevaria la seva distància fins als 2.575 anys llum.[11]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Study of the F-type stars. I. MK spectral types» (en anglès). Astronomical Journal, agost 1975, pàg. 637–641. DOI: 10.1086/111786.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Barium abundances in Cepheids» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 3252–3261. DOI: 10.1093/MNRAS/STS270.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Oxygen abundances in Cepheids». Astronomical Journal, 2013, pàg. 18. DOI: 10.1088/0004-6256/146/1/18.
  6. 6,0 6,1 «The distribution of the elements in the Galactic disk. II. Azimuthal and radial variation in abundances from Cepheids». Astronomical Journal, 2011, pàg. 51. DOI: 10.1088/0004-6256/142/2/51.
  7. «V* V Cen -- Classical Cepheid (delta Cep type)» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 V Centauri (General Catalogue of Variable Stars)
  9. 9,0 9,1 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. pp. 569-587.
  10. 10,0 10,1 10,2 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
  11. Majaess, D. J.; Turner, D. G.; Lane, D. J. «Assessing potential cluster Cepheids from a new distance and reddening parametrization and Two Micron All Sky Survey photometry». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 1539-1548.