Vapor de Ca la Daniela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Vapor de Ca la Daniela
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Construcció1856
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de Ca la Daniela, 7.
Map
 41° 33′ N, 2° 07′ E / 41.55°N,2.12°E / 41.55; 2.12
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC27818 Modifica el valor a Wikidata

El Vapor de Ca la Daniela és un edifici singular, considerat bé cultural d'interès local, situat al rodal de Sabadell, concretament al marge dret del riu Ripoll, molt a prop del pont de la Salut.[1]

Història[modifica]

Fou un vapor tèxtil de Sabadell –i una de les primeres indústries de la ciutat–, construït al sot d'en Crous l'any 1856 pels germans Montllor, que es dedicava al rentatge, a la preparació i a la filatura d'estampat.[2] En el moment de la seva creació, la fàbrica tenia una potència de trenta cavalls tipus woolf i hi treballaven 103 homes i 59 dones.

L'estructura del vapor estava composta per diverses construccions, entre les quals destacava la nau principal, de planta baixa i primer pis, obrada en maó vist i coberta de doble vessant, amb totes les obertures en arc escarser.

Segons alguns, l'origen del nom és desconegut.[2] Segons altres, té l'origen en una antiga masia que ocupava els terrenys de l'empresa, però que mai no va donar el nom a la fàbrica, ja que els propietaris li'n van posar un altre; malgrat tot, és popularment coneguda com a Ca la Daniela.

Cap al 1881 s'hi va afegir la quadra de planta i pis visible a l'extrem oest. El 1897 es va construir una sala de calderes exempta, al nivell inferior, avui fora de la propietat. Al llarg del segle XX el volum dominant va ampliar-se amb nombrosos afegits a banda i banda, fins a omplir la parcel·la.[3]

El 21 de febrer de 1920 es va imputar als obrers Victorí Sabaté i Martí Colomé l'assassinat de Théodore Jenny, industrial copropietari de la filatura d'estam Jenny i Turull, que és el nom que tenia l'empresa en aquell moment. Jenny era un octogenari alsacià que feia 40 anys que vivia a Sabadell.[4]

Al llarg dels anys, les raons socials que hi ha hagut a Ca la Daniela són: Manuel Montllor i Companyia; Enric Turull i Companyia; Jenny Turull, SA; Daniela, Fábrica de Hilados, i Fil Gènesi, SA.[2]

Actualitat[modifica]

Actualment el vapor conserva la mateixa estructura però l'edifici va patir dos incendis importants els anys 1895 i 1896, que van cremar la part més antiga de l'edifici, la qual cosa obligà a reconstruir-lo de nou.[5] Posteriorment, va patir dos incendis més, el 1987 i 1996.[2]

El dia 28 de maig de 1999 es va fer la inauguració de la nova fàbrica, que actualment és la seu central del Grup Fil Gènesi i que es dedica a la filatura de fantasia per a l'exportació.

L'edifici ara té moltes finestres i és d'un color entre el groc i l'ocre. Encara que se n'ha conservat l'antiga estructura, els materials de formigó, vidre i ferro han substituït els antics totxos de maó i no se'n conserva la xemeneia.

L'any 2000 la Cambra de Comerç de Sabadell va atorgar el Premi Cambra d'Urbanisme i Transport al Vapor de Ca la Daniela per la "rehabilitació modèlica del vapor" i per "respectar la seva configuració històrica i contribuir a l'embelliment de l'entorn de la ciutat".[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor de Ca la Daniela
  1. Moreno Rico, Xavier «Els Vapors» (paper). Sabadell Pas a Pas. Ajuntament de Sabadell [Sabadell], 3, 3, 1994. DL B29473/94 [Consulta: 22 agost 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Fernàndez i López, Lluís. Itineraris pel rodal a Sabadell. Sabadell: UES, 2004, p. 257. 
  3. Lluís Fernàndez i Cesc Prat (coord.). Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Sabadell: Amics del Ripoll, 2004, p. 95-96. 
  4. «Tal dia com avui...» (en espanyol). Diari de Sabadell, 8.839, 21-02-2015, pàg. 54.
  5. Treball de recerca sobre arquitectura industrial a Sabadell
  6. «Vapor de Ca la Daniela». Arxivat de l'original el 2012-07-02. [Consulta: 10 maig 2010].