Vella fregint ous

Vella fregint ous
	;
Tipus	pintura
Creador	Diego Velázquez
Creació	2009
Gènere	art de gènere i natura morta
Material	pintura a l'oli ; llenç (suport pictòric)
Mida	100,5 () × 119,5 () cm ;
Localització
Col·lecció	Galeries Nacionals d'Escòcia (Ciutat d'Edimburg); National Gallery of Scotland (Ciutat d'Edimburg); Cook collection (en)
Història
Data	Historial d'exposicions
2019-2020	Rembrandt-Velázquez (en) , Rijksmuseum
Catalogació
Número d'inventari	NG 2180
Catàleg	A catalogue of the pictures and drawings in the National loan exhibition, in aid of National gallery funds, held in the Grafton Galleries, London (1909-1910):(32); A catalogue of the paintings at Doughty House, Richmond, & elsewhere in the collection of Sir Frederick Cook, bt., Visconde de Monserrate, Vol. III English, French, Early Flemish, German and Spanish Schools (en) :(499); Diego Velázquez catalog raisonné, 1996 (en) :(6); Diego Velázquez catalog raisonné, 1969 (en) :(6)

La Vella fregint ous és una pintura de Velázquez, realitzat a la seva etapa sevillana. Actualment es troba a la National Gallery of Scotland, a Edimburg, després d'adquirir-lo el 1955 per 57.000 lliures.

La data del quadre, encara que no està clarament definida se situaria al voltant de l'any 1618, abans del trasllat definitiu de Velázquez a Madrid, durant l'any 1623.

La tècnica[modifica]

Aquest quadre, com d'altres realitzats a la seva primera època, està influït pel clarobscur, un focus de llum, que sempre ve des de l'esquerra, il·lumina la part dreta del quadre, és a dir, l'anciana, els seus útils i ous ferrats, deixant fosca la resta, el fons i el noi. En aquest cas el clarobscur és molt intens, tant que és difícil apreciar la paret que es troba al fons del quadre i només s'identifica perquè en ella penja una cistelleta.

El realisme és quasi fotogràfic, Velázquez posa cura perquè els objectes destaquin en aquest exemplar de natura morta on apareixen plats, atuells, coberts, casseroles, morters i gerres, destacant la lluentor especial del vidre o la influència de la llum al meló que duu el noi.

El menjar de la vella està increïblement aconseguit, tant que l'oli roent està literalment saltant davant els nostres ulls.

Els peus i les mans són de les parts més expressives del cos, i si observem per un moment les mans de la vella ens adonarem que l'artista ha treballat en elles amb cura, el mateix succeeix amb les mans del noi que l'acompanya a la sala subjectant el meló o prement l'atuell de vidre.

L'ús de personatges populars es fa freqüent a les pintures de la primera època de Velázquez, arribant a utilitzar models del seu entorn familiar a molts dels casos, per exemple la dona que apareix en aquest quadre també ho fa a Crist a casa de Marta i Maria.

Destaca per les seves qualitats tenebristes, alts contrasts de llums i ombres; a la vegada que utilitza tonalitats clàssiques i tènues mostrant un clar predomini de tonalitats ocres i brunes. Patent del virtuosisme de l'autor, és el detall amb què plasma les natures mortes, les mans de la vella, també els objectes en escorç.

L'escena d'organització oval, en què apareixen mitjanes figures a plans molt pròxims, introdueix a l'espectador a l'acció congelada.

Bibliografia[modifica]

Giorgi, Rosa. Velázquez. Luces y sombras del siglo de Oro. Madrid, Electa España, 1999. ISBN 84-8156-217-3.