Viquiprojecte:Castellar del Vallès/QRuta Joan Arús/Punt 8
La drecera de Fontscalents[modifica]
En el Poema d'un matí de Setembre el poeta deixa enrera una blanca carretera/vorejada d'acàcies i pins. I es perd per una drecera rodejada de verdor i vinyes. Ens hem d'imaginar que en aquella època tot el voltant d'on som ara era ple de vinyes que al setembre oferien, ostentosos, els seus fruits.
Qui sap si la blanca carretera era aquesta mateixa que duu de Castellar a Sant Feliu, i qui sap si la drecera es aquest camí, encara avui mig empedrat, que ens acosta de la casa pairal del poeta, Can Juliana, a l'indret de Fontscalents...
Què hi diu la viquipèdia[modifica]
Fontscalents és un indret situat al terme municipal de Castellar del Vallès. Aquest es localitza on el torrent del Ginebre es troba amb el Riu Ripoll, aproximadament en el kilòmetre 8,5 de la carretera B124 que uneix Sant Llorenç de Savall amb Castellar del Vallès.
Aquest indret ha estat tradicionalment lligat a una mena de ferro que ja surt esmentada a l'any 945, en un document en que el Bisbe de Barcelona, Guilarà consagra el Monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona a petició del comte Sunyer I de Barcelona i la seva muller Riquilda de Tolosa. El matrimoni aporten com a dotació diverses possessions al Vallès, entre elles la mina de ferro de Fontscalents[1].
D'altra banda just al davant de l'indret de Fontscalents, trobem el jaciment Ibèric de la Malesa. En aquest el jaciment s'han documentat diverses restes d'escòria de ferro. Aquest fet a dut a diferents autors a interpretar que durant el període ibèric, l'assentament de la Malesa formaria un nucli dedicat principalment a tasques agropecuàries i metal·lúrgiques, ja que les troballes d'escòries de ferro en el jaciment així ho indicarien. Tanmateix proposen la procedència d'aquest metall de l'única mena de ferro coneguda a la zona i situada a pocs metres del jaciment, la mena de Fontscalents[2].
La toponímia de la zona propera a Fontscalents, també ens aporta dades sobre l'existència de ferro. Noms com La farga o el Molí de la farga d'aram així ho indicarien[3]. D'altra banda al 1215 un document de donació esmenta l'alou de les cases de les Fàbregues, nom que etimològicament prové del llatí fabrica[1]. Aquest nucli es relaciona amb l'activitat industrial, com el Molí de Fontscalents i una ferreria, relacionada amb una mina de ferro.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Planas, E. i Portolés, A.. Castellar del Vallès. Recull Històric. Ajuntament de Castellar del Vallès.
- ↑ Coll J.M., Molina J.A., Roig J. «El poblament protohistòric de la conca alta del riu Ripoll: de l’Edat del Ferro a la fi del món ibèric». Limes, 3, 1993, pàg. 41-52.
- ↑ Josep Maria Benaul Berenguer. «El riu Ripoll i la industrialització del tèxtil en el segle XIX.». Plaça Vella. Publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Numero 40, 1996.