Vivement dimanche !

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVivement dimanche !
Fitxa
DireccióFrançois Truffaut Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióFrançois Truffaut Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHilton McConnico Modifica el valor a Wikidata
GuióFrançois Truffaut i Suzanne Schiffman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNéstor Almendros Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMartine Barraqué Modifica el valor a Wikidata
VestuariMichèle Cerf (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLes Films du Carrosse Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada111 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeIeras Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0086551 Filmaffinity: 106211 Allocine: 94806 Rottentomatoes: m/vivement-dimanche-finally-sundayconfidentially-yours Letterboxd: finally-sunday Allmovie: v10768 TCM: 71408 TMDB.org: 2455 Modifica el valor a Wikidata

Vivement dimanche ! és una pel·lícula francesa dirigida per François Truffaut, estrenada el 1983, basada en la novel·la The Long Saturday Night, de l'escriptor estatunidenc Charles Williams.[1] Va ser l'última pel·lícula dirigida per Truffaut.

Argument[modifica]

Julien Vercel, agent immobiliari, és sospitós d'un doble assassinat: el de la seva dona Marie-Christine i el del seu amant, Jacques Massoulier. Un tercer assassinat complica encara més el cas, i fuig de la policia, amagant-se en el soterrani de l'agència. Barbara, la seva secretària, emprendrà una investigació per descobrir la veritat.[2]

Repartiment[modifica]

  • Fanny Ardant: Barbara Becker
  • Jean-Louis Trintignant: Julien Vercel
  • Jean-Pierre Kalfon: Jacques Massoulier
  • Philippe Laudenbach: l'advocat Clément
  • Philippe Morier-Genoud: el comissari Santelli
  • Xavier Saint-Macary: Bertrand Fabre, fotògraf
  • Jean-Louis Richard: Louison 
  • Caroline Sihol: Marie-Christine Vercel
  • Anik Belaubre: Paula Delbecq, caixera del cinema
  • Yann Dedet: Cara d'àngel
  • Georges Koulouris: Detectiu Lablache
  • Pascale Pellegrin: aspirant a secretària
  • Roland Thénot: Jambreau
  • Pierre Gare: l'inspector Poivert
  • Alain Gambin: director del teatre

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

Amb Vivement dimanche !, Truffaut realitza un homenatge al cinema nord-americà de sèrie B, que va marcar la seva joventut i la de tota una generació cinèfila.[3][4]

« Vivement dimanche ! combina, com Hitchcock en Perseguit per la mort, el misteri amb la casualitat inversemblant, la seriositat tràgica del perill amb la comicitat lleugera del perill. »
— Vicente Molina, [5]

És un film que es mou a parts iguals entre el thriller i la comèdia. El paper de Barbara, la protagonista, Truffaut el va reservar a la seva companya Fanny Ardant, que també havia participat en la seva obra anterior La femme d'à côté. El personatge de Julien Vercel, el confià a Jean-Louis Trintignant, actor al qual no havia pas dirigit fins llavors.[6] Es va rodar en blanc i negre, aspecte que el cineasta considerava fonamental per a poder reproduir l'ambient misteriós de les pel·lícules policíaques nord-americanes, tot i les dificultats que li va representar per finançar la pel·lícula per part de les cadenes de televisió.[7] El director de fotografia Néstor Almendros utilitzà diferents emulsions en blanc i negre, així com il·luminació especial per a aconseguir una llum més dura en zones concretes i ombres nítides.[8] El rodatge va durar vuit setmanes i tant els interiors com exteriors es van filmar a Hyères i els seus voltants.[9]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. de Baecque, 2005, p. 541.
  2. Le Berre, 2005, p. 317.
  3. García Gil, 2009, p. 230.
  4. García Gil, 2009, p. 233.
  5. Molina-Foix, Vicente. El cine estilográfico. Barcelona: Anagrama, 1993, p. 283. 
  6. de Baecque, 2005, p. 544.
  7. Le Berre, 2005, p. 306.
  8. de Baecque, 2005, p. 543.
  9. de Baecque, 2005, p. 546.

Bibliografia[modifica]

  • de Baecque, Antoine; Toubiana, Serge. François Truffaut. Plot Ediciones, 2005. ISBN 84-86702-70-4. 
  • García Gil, Luis. François Truffaut (en castellà). Madrid: Ediciones Cátedra, 2009. ISBN 978-84-376-2588-1. 
  • Le Berre, Carole. François Truffaut en acción. Ediciones Akal, 2005. ISBN 978-84-460-2396-8.