Walter Bonatti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Walter Bonatti (Bèrgam, 22 de juny de 1930 - Roma, 13 de setembre de 2011) fou un escalador italià, un dels millors de la postguerra.[1] Va ser pioner en vies d'escalada als Alps.[2]

A l'edat de 21 anys, el 1951, va fer la primera ascensió, en quatre dies, al Grand Capucin, una ascensió considerada impossible fins aleshores, per una extraordinària agulla de granit vermell al massís del Mont Blanc.[3]

Entre les seves ascensions més famoses hi ha :

Escalades i expedicions[modifica | modifica el codi]

Gasherbrum IV, 1958

Una llista -no exhaustiva- de les seves principals escalades i expedicions és:

La controvèrsia[modifica | modifica el codi]

Bonatti es va convertir en el centre d'una virulenta controvèrsia arran del primer intent aconseguit d'ascensió al K2, realitzat pels membres de l'equip italià Lino Lacedelli i Achille Compagnoni l'any 1954 quan, amb tan sols 24 anys, va carretejar bombones d'oxigen per a la cordada d'atac fins al Camp IX.[6] Bonatti va ser acusat d'utilitzar part del vital oxigen durant el dramàtic vivac a 8.000m que van haver de fer Bonatti i Mahdi, el portador d'alçada hunza que el va ajudar a pujar les bombones, en un graó, d'1m d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, i que va marcar una fita en la història de l'escalada a l'Himàlaia.[7] L'endemà van descendir deixant l'oxigen -intacte- per tal que Lacedelli i Compagnoni l'utilitzessin en l'ascens reeixit al cim. Aquest oxigen que van haver d'utilitzar per poder finalitzar els darrers trams del K2, va ser el que Bonatti va arriscar la seva vida per fer-los-el arribar.[8]

A principis dels 90, dues fotos del cim van provar la versió de Bonatti que els muntanyencs estaven utilitzant l'oxigen.[9]

Walter Bonatti ha estat condecorat amb la medalla de la Legió d'Honor francesa per salvar la vida de dos escaladors novells en una tragèdia als Alps que ocorregué l'any 1961, al Pilar Central.[10]

Bonatti és autor de diversos llibres sobre escalada i muntanyisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Calvert, Kathy; Portman, Dale. Guardians of the Peaks: Mountain Rescue in the Canadian Rockies And Columbia Mountains (en anglès). Rocky Mountain Books Ltd, 2006, p.17. ISBN 189476580X. 
  2. Fiennes, Ranulph. Mad, Bad and Dangerous to Know (en anglès). Hachette UK, 2009. ISBN 1848944403. 
  3. Camurri, Lamberto; Bassanini, Giovanni. Mont Blanc Supercracks (en anglès). Lamberto Camurri, 2012, p.26. ISBN 8895224159. 
  4. Eberlein, Hartmut. Mont-Blanc-Gruppe: Gebietsführer für Bergsteiger und Kletterer; verfasst nach den Richtlinien der UIAA (en alemany). Bergverlag Rother, 1995, p.383. ISBN 3763324143. 
  5. Bonatti, Walter. K2. La verità. Storia di un caso (en italià). Baldini Castoldi Dalai, 2003, p.219. ISBN 8884904315. 
  6. Isserman, Maurice; Weaver, Stewart. Fallen Giants: A History of Himalayan Mountaineering from the Age of Empire to the Age of Extremes (en anglès). Yale University Press, 2010, p.317. ISBN 0300164203. 
  7. Bonatti, Walter [1999]. «El cas del K2». A: Muntanyes d'una vida. 2a edició. Barcelona: Editorial Proa, 2000, p. 65-97. ISBN 84-8256-833-7. 
  8. The American Alpine Journal (en anglès). American Alpine Club, 2002, p.444. ISBN 0930410912. 
  9. La foto al cim del K2 el 1954: la prova de la màscara
  10. «Walter Bonatti obituary» (en anglès). The Guardian, 14/9/2011. [Consulta: 31/5/2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bonatti, Walter. Muntanyes d'una vida. 2a edició. Barcelona: Editorial Proa, 2000. ISBN 84-8256-833-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Bonatti Modifica l'enllaç a Wikidata