Walter McAfee

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWalter McAfee

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1914 Modifica el valor a Wikidata
Ore City (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
South Belmar (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBeth Israel cemetery and Woodbridge Memorial Gardens 40° 33′ 17″ N, 74° 18′ 42″ O / 40.554598°N,74.311793°O / 40.554598; -74.311793 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Cornell (1946–1948)
Universitat Estatal d'Ohio (1935–1942)
Wiley College (1930–1934)
Marshall High School (–1930) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn the Production of Mesons by Collisions of Nucleons Having Non-Relativistic Energies  (1949 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHans Bethe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Monmouth (1958–1975)
United States Army Signal Corps (1948–1985)
United States Army Signal Corps. Projecte Diana (1942–1946) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeViola Winston
ParesLuther F. McAfee i Suzie A. Johnson

Find a Grave: 155600764 Modifica el valor a Wikidata

Walter McAfee (Ore City, 2 de setembre de 1914 - South Belmar, 18 de febrer de 1995) va ser un físic matemàtic estatunidenc.

Després d'estudiar al Wiley College i de graduar-se a la universitat Estatal d'Ohio el 1937, va ser professor de secundària a Columbus fins al 1942.[1] El 1942 es va incorporar al Laboratori Militar de Senyals a Fort Monmouth, on va participar en el Projecte Diana, que va finalitzar amb èxit el 1946 amb l'enviament d'una senyal a la Lluna i la recepció del seu eco 2,5 segons després.[2] Aquest èxit li va valer una beca, amb la qual es va doctorar a la universitat Cornell el 1948 amb un treball de física nuclear dirigit per Hans Bethe.[3] El 1948 va retornar al Comandament Militar de Comunicacions Electròniques (CECOM) on va treballar fins a la seva jubilació el 1985.[4]

Referències[modifica]

  1. Spajenburg i Moser, 2003, p. 175.
  2. Rejan, 2009, p. 42.
  3. Trimble, 1998, p. 1461.
  4. Ziobro, 2022, p. 153.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]