Watara Supervision

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticWatara Supervision
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
FabricantWatara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llançament1992 Modifica el valor a Wikidata
Final de vida1996 Modifica el valor a Wikidata
EstatDiscontinuat
Preu49,95 $
200 FF Modifica el valor a Wikidata
Característiques de CPUs
Freqüència4 MHz Modifica el valor a Wikidata
Característiques
CPUWDC 65C02 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La Supervision és una consola portàtil de joc produïda per l'empresa taiwanesa Watara entre 1992 i 1996, durant la quarta generació de videoconsoles, quan la Game Boy de Nintendo ja dominava el mercat de portàtils; també va ser comercialitzada per altres empreses com Audio Sonic, Hartung (Alemanya), Quickshot (Regne Unit), Videojet o Vini Videojet amb els noms d'Electrolab (a l'Argentina), Hypervision, Tiger Boy, Travel Mate o Quickshot Supervision (al Regne Unit).[1]

Encara que la Supervision era tècnicament superior a la Game Boy en alguns aspectes (una pantalla de 160×160 píxels, però pitjor en moviment), més barata (40 dòlars menys, encara que Nintendo baixà el preu al poc de temps) i tingué promoció internacional (fins i tot aparegué com a premi en concursos televisius), fracassà en l'obtenció de llicències de jocs rellevants, per la qual cosa deixà de produir-se quatre anys després de l'eixida:[2] sense el suport d'altre productors de jocs internacionals[3] —pràcticament tots els cartutxs de Supervision són de fabricants taiwanesos o de Hong Kong—, la qualitat del seu catàleg de títols era pobra, formada per clons d'altres jocs com Crystball (inclòs amb la consola) o Super Block; l'única llicència notable és la del Super Pang.[1]

La segona versió de la consola, amb pantalla abatible, és compatible amb el perifèric TV-Link, consistent en una base que necessitava quatre piles AA més i un cartutx especial per a connectar-la a la televisió i jugar els jocs en quatre colors en compte de grisos, encara que el programari n'interpretava alguns de manera cridanera.[4]

Encara que a Europa els cartutxs es venien en caixes de cartó, com els de Game Boy, a l'Amèrica del Nord es comercialitzaven en paquets de plàstic d'un sol ús, la qual cosa fa més difícil trobar exemplars de col·leccioniste: dels cinquanta-sis jocs publicats a occident, se n'han emulat quaranta-set, amb programari per a Dreamcast, Game Boy Advance, GP2X, Nintendo DS, Windows i Xbox.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Watara Supervision» (en castellà). Retromaquinitas. [Consulta: 6 desembre 2019].
  2. 2,0 2,1 «Watara Supervision: A Beginner's Guide» (en anglés). Racket Boy, 09-11-2011. [Consulta: 5 novembre 2019].
  3. Antaar García. «Museo de consolas: Watara Supervision» (en castellà). Level Up, 19-08-2011. [Consulta: 6 desembre 2019].
  4. Kris Caballero. «Watara (QuickShot) Supervision Review» (en anglés). Showsotros, 21-06-2017. [Consulta: 10 novembre 2019].