Vés al contingut

Infoxicació: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Information overload
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Inacabat|Carlospino}}
La '''infoxicació'''<ref>{{ref-web|url=http://www.tv3.cat/videos/4690192 |títol=La infoxicació: asfíxia per excés d'informació |consulta=17/4/2014 |obra= |editor=TV3 |data=28/9/2013 |llengua= }}</ref> és l'excés d'[[informació]] que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret. Aquest estat aboca a un estat de desconcert i inoperància personal en l'àmbit laboral, formatiu o cultural. Sovint se'l relaciona amb formes de comunicació mitjançada per ordinadors com ara el correu electrònic o el web. El terme equivalent '''sobrecàrrega informativa''' (de l'anglès ''information overload'') va ser encunyat el 1970 per Alvin Toffler en el seu llibre ''Future Shock''.
[[Imatge:Information overload1.jpg|300px|thumb|Infoxicació]]
La '''infoxicació''' (en [[anglès]], ''information overload'') és l'excés d'[[informació]] que provoca en el receptor una [[Incapacitat|incapacitat]] per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret.<ref>{{ref-web|url=http://www.tv3.cat/videos/4690192 |títol=La infoxicació: asfíxia per excés d'informació |consulta=17/4/2014 |obra= |editor=TV3 |data=28/9/2013 |llengua= }}</ref>

==Concepte==
Es tracta d'una sobrecàrrega d'informació difícil de processar o de fer-ne una anàlisi conscient i crítica. Aquest excés aboca a un estat d’[[angoixa]], de desconcert i inoperància personal en l'àmbit laboral, formatiu o cultural. Sovint se'l relaciona amb formes de comunicació que ens arriben a través de l'[[ordinador]] com ara el [[correu electrònic]], el [[web]] o [[blogs]].

El terme equivalent '''sobrecàrrega informativa''' (de l'anglès ''information overload'') va ser encunyat el 1970 per [[Alvin Toffler]] en el seu llibre ''Future Shock''. El mot en català va ser utilitzat per l'especialista en comunicació Alfons Cornella fent al·lusió a la sobresaturació de la informació, com l'[[acrònim]] d'intoxicació per informació.<ref name="fun">{{ref-web|url=http://www.fundeu.es/recomendacion/infoxicacion-neologismo-adecuado-en-espanol-1279 |títol=”«infoxicación», neologismo adecuado en español” - Fundéu BBVA |consulta=3 octubre 2014 |obra= |editor= |data=14 març 2012|llengua=castellà}}</ref> Segons el professor Cornella no es tracta d’absorbir tota la informació que ens arriba sinó de saber-la destriar. Les persones infoxicades serien aquelles que creuen que captant tota la informació que reben estan més informades. El fet d’estar tot el dia connectats a diferents fons d’informació és el que confon, estressa, irrita i aquesta angoixa és la que infoxica i arriba a limitar la nostra capacitat de comprensió.<ref>{{ref-web|url=http://alfonscornella.com/thought/infoxicacion|títol=”My thoughts” |consulta=3 octubre 2014 |cognom=Cornella |nom=Alfons |data= octubre 2013|llengua=castellà}}</ref>

L’investigador [[Herbert Alexander Simon]] assegura que tanta informació crea una gran manca d’atenció i de decisió i que aquesta abundància d’informació implica una manca d’atenció.<ref>{{ref-web|url=http://www.manuelsilva.es/marketing-2/la-abundancia-de-informacion-da-lugar-a-la-pobreza-de-atencion|títol=”La abundancia de información da lugar a la pobreza de atención” |consulta=6 octubre 2014 |cognom=Silva |nom=Manuel Guillermo |data=24 octubre 2013|llengua=castellà}}</ref>

== Problemes ==
El professor Manel Palencia-Lefler es planteja si aquest excés d’informació, aquesta infoxicació, pot ser l’inici del final del [[pensament crític]]. Ens ve tot tan donat, tan mastegat que ja no cal pensar ni decidir, ja està tot pensat i això, segons el professor, és un gran error ja que a internet només hi ha informació, no hi ha [[pensament]].<ref>{{ref-web|url=http://www.manelpalencia.com/tag/infoxicacion|títol=”Infoxicación” |consulta=3 octubre 2014 |cognom=Palencia-Leffler Ors |nom=Manel |data= 15 març 2013|llengua=castellà}}</ref>

De fet, mai havíem tingut accés a tanta quantitat d’informació i mai havíem estat capaços d’aprendre tan poc. Per tant, seria aconsellable mantenir uns criteris personals a l'hora de rebre o transmetre informació per tal d’evitar la infoxicació amb conceptes o continguts innecessaris.<ref>{{ref-web|url=http://noticias.iberestudios.com/%C2%BFque-es-la-infoxicacion |títol=”Qué es la infoxicación” |consulta=5 octubre 2014 |cognom=Mela |nom=Marta |data=10 juny 2011|llengua=castellà}}</ref>

== Causes generals ==
Les causes generals de la infoxicació són:
* Producció i consum d’informació en excés
* Repetició de conceptes, dades…
* Augment d’[[Aplicació mòbil|aplicacions]], xarxes i altres canals que ens fan arribar la informació: telèfon mòbil, correu electrònic, televisió, [[RSS]], etc.
* Imprecisions i contradiccions que dificulten la recuperació adequada de la informació.
* Manca d'un filtre adequat que ajudi a processar diferents tipus d'informació.<ref>{{ref-web|url=http://apuntdeneu.mousse.cat/2013/11/la-infoxicacio-que-es.html |títol=”La infoxicació. Què és?” |consulta=10 octubre 2014 |cognom=Salmeron Carbonell |nom=Xavier |data=11 desembre 2013|llengua=català}}</ref>

== Solucions ==
Per evitar aquest excès d’informació cal ser capaços de:
* '''Saber destriar'''. Què busquem, què necessitem saber?
* '''Saber filtrar'''. Tenir sentit crític i pràctic per determinar què ens interessa i què no ens fa falta.
* '''Saber escollir quines eines ens donaran la informació que volem'''. La possibilitat de crear llistes a les principals [[xarxes socials]], d’utilitzar [[Marcador d'enllaços|marcadors]] o consultar les pàgines que mereixen la nostra confiança facilita una millor administració de la informació.<ref>{{ref-web|url=http://territori.blogs.uoc.edu/2013/04/infoxicacio-problema-o-part-del-proces-informatiu/ |títol=”Infoxicació: problema o part del procés informatiu” |consulta=10 octubre 2014 |cognom=Montoto |nom=José Ignacio |data=26 abril 2013|llengua=català}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==
Línia 9: Línia 37:
* Cornella, Alfons. "[http://www.infonomia.com/img/pdf/sobrevivir_infoxicacion.pdf Cómo sobrevivir a la infoxicación]". 1999.
* Cornella, Alfons. "[http://www.infonomia.com/img/pdf/sobrevivir_infoxicacion.pdf Cómo sobrevivir a la infoxicación]". 1999.
* Franganillo, Jorge. "[http://franganillo.es/franganillo2008e.pdf El pes terrible de la informació]". ''Última Hora'', 24 de novembre de 2008, p. 15.
* Franganillo, Jorge. "[http://franganillo.es/franganillo2008e.pdf El pes terrible de la informació]". ''Última Hora'', 24 de novembre de 2008, p. 15.
* Gómez-Hernández, José-Antonio. "[http://core.kmi.open.ac.uk/download/pdf/11889059.pdf Alfabetización y autocrítica del comportamiento informacional]". 2012.


{{ORDENA:Infoxicacio}}
{{ORDENA:Infoxicacio}}

Revisió del 20:09, 10 oct 2014

Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Carlospino hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Infoxicació

La infoxicació (en anglès, information overload) és l'excés d'informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret.[1]

Concepte

Es tracta d'una sobrecàrrega d'informació difícil de processar o de fer-ne una anàlisi conscient i crítica. Aquest excés aboca a un estat d’angoixa, de desconcert i inoperància personal en l'àmbit laboral, formatiu o cultural. Sovint se'l relaciona amb formes de comunicació que ens arriben a través de l'ordinador com ara el correu electrònic, el web o blogs.

El terme equivalent sobrecàrrega informativa (de l'anglès information overload) va ser encunyat el 1970 per Alvin Toffler en el seu llibre Future Shock. El mot en català va ser utilitzat per l'especialista en comunicació Alfons Cornella fent al·lusió a la sobresaturació de la informació, com l'acrònim d'intoxicació per informació.[2] Segons el professor Cornella no es tracta d’absorbir tota la informació que ens arriba sinó de saber-la destriar. Les persones infoxicades serien aquelles que creuen que captant tota la informació que reben estan més informades. El fet d’estar tot el dia connectats a diferents fons d’informació és el que confon, estressa, irrita i aquesta angoixa és la que infoxica i arriba a limitar la nostra capacitat de comprensió.[3]

L’investigador Herbert Alexander Simon assegura que tanta informació crea una gran manca d’atenció i de decisió i que aquesta abundància d’informació implica una manca d’atenció.[4]

Problemes

El professor Manel Palencia-Lefler es planteja si aquest excés d’informació, aquesta infoxicació, pot ser l’inici del final del pensament crític. Ens ve tot tan donat, tan mastegat que ja no cal pensar ni decidir, ja està tot pensat i això, segons el professor, és un gran error ja que a internet només hi ha informació, no hi ha pensament.[5]

De fet, mai havíem tingut accés a tanta quantitat d’informació i mai havíem estat capaços d’aprendre tan poc. Per tant, seria aconsellable mantenir uns criteris personals a l'hora de rebre o transmetre informació per tal d’evitar la infoxicació amb conceptes o continguts innecessaris.[6]

Causes generals

Les causes generals de la infoxicació són:

  • Producció i consum d’informació en excés
  • Repetició de conceptes, dades…
  • Augment d’aplicacions, xarxes i altres canals que ens fan arribar la informació: telèfon mòbil, correu electrònic, televisió, RSS, etc.
  • Imprecisions i contradiccions que dificulten la recuperació adequada de la informació.
  • Manca d'un filtre adequat que ajudi a processar diferents tipus d'informació.[7]

Solucions

Per evitar aquest excès d’informació cal ser capaços de:

  • Saber destriar. Què busquem, què necessitem saber?
  • Saber filtrar. Tenir sentit crític i pràctic per determinar què ens interessa i què no ens fa falta.
  • Saber escollir quines eines ens donaran la informació que volem. La possibilitat de crear llistes a les principals xarxes socials, d’utilitzar marcadors o consultar les pàgines que mereixen la nostra confiança facilita una millor administració de la informació.[8]

Referències

  1. ↑ «La infoxicació: asfíxia per excés d'informació». TV3, 28-09-2013. [Consulta: 17 abril 2014].
  2. ↑ «”«infoxicación», neologismo adecuado en español” - Fundéu BBVA» (en castellà), 14-03-2012. [Consulta: 3 octubre 2014].
  3. ↑ Cornella, Alfons. «”My thoughts”» (en castellà), octubre 2013. [Consulta: 3 octubre 2014].
  4. ↑ Silva, Manuel Guillermo. «”La abundancia de información da lugar a la pobreza de atención”» (en castellà), 24-10-2013. [Consulta: 6 octubre 2014].
  5. ↑ Palencia-Leffler Ors, Manel. «”Infoxicación”» (en castellà), 15-03-2013. [Consulta: 3 octubre 2014].
  6. ↑ Mela, Marta. «”Qué es la infoxicación”» (en castellà), 10-06-2011. [Consulta: 5 octubre 2014].
  7. ↑ Salmeron Carbonell, Xavier. «”La infoxicació. Què és?”», 11-12-2013. [Consulta: 10 octubre 2014].
  8. ↑ Montoto, José Ignacio. «”Infoxicació: problema o part del procés informatiu”», 26-04-2013. [Consulta: 10 octubre 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Infoxicació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Infoxicació&oldid=14128228»