Vés al contingut

Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 24: Línia 24:
La Mare de Déu es troba a l'extrem dret vestint túnica de vellut gofrat i un mantell blau, color tradicional de la Verge.
La Mare de Déu es troba a l'extrem dret vestint túnica de vellut gofrat i un mantell blau, color tradicional de la Verge.


La taula dreta representa la missa de sant Nicolau en sufragi de les ànimes del purgatori. Aquest retaule és una de les primeres representacions de sant Tolentino que havia estat canonitzat el 1432. La temàtica de la missa a favor de les ànimes del purgatori és similar a la missa de sant Gregori, més habituals en la pintura del [[regne d'Aragó]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Iturbe|nom=Antonio|títol=Iconografía de san Nicolás de Tolentino en España| publicació=Mayéutica|data=2006|pàgines=47–88|volum=32 |exemplar=73| doi=10.5840/mayeutica2006327322|url=https://www.pdcnet.org/pdc/bvdb.nsf/purchase?openform&fp=mayeutica&id=mayeutica_2006_0032_0073_0047_0088|consulta=13 març 2016}}</ref> si bé la iconografia és força diferent.
La taula dreta representa la missa de sant [[Nicolau de Tolentino]] en sufragi de les [[ànimes del purgatori]]. Nicolau tenia una gran devoció pels que feia poc que havien mort, pregant per les seves ànimes. Era un reconegut exorcista.<ref>{{ref-web|url=http://www.infovaticana.com/2014/09/10/san-nicolas-de-tolentino/|consulta=13 març 2016|títol=San Nicolás de Tolentino|obra=INFOVATICANA|llengua=castellà|any=2014}}</ref>
La temàtica de la missa a favor de les ànimes del purgatori és similar a la missa de sant Gregori, més habitual en la pintura del [[regne d'Aragó]],<ref name=mayéutica>{{ref-publicació|cognom=Iturbe|nom=Antonio|títol=Iconografía de san Nicolás de Tolentino en España| publicació=Mayéutica|data=2006|pàgines=47–88|volum=32 |exemplar=73| doi=10.5840/mayeutica2006327322|url=https://www.pdcnet.org/pdc/bvdb.nsf/purchase?openform&fp=mayeutica&id=mayeutica_2006_0032_0073_0047_0088|consulta=13 març 2016}}</ref> si bé la iconografia és força diferent.


Al pis inferior, a l'esquerra es mostra la imatge de sant Agustí com a doctor de l'Església. Porta una [[mitra]] com a [[bisbe d'Hipona]] i, com a atribut sosté una maqueta d'església a la mà esquerra.

La taula central del pis inferior és la figura central: la Mare de Déu amb el Nen.

La taula dreta del primer pis mostra sant [[Nicolau de Tolentino]] vestit amb l'hàbit agustinià, llegint un llibre i amb uns lliris a la mà. Aquest retaule és una de les primeres representacions de sant Tolentino després de la seva canonització el 1446.<ref name=mayéutica/>


=== Predel·la ===
=== Predel·la ===
[[fitxer:Antoine_de_Lonhy_retaule_st-Agusti_predela_a_Perellada.jpg|thumb|230px|Dues taules de la mort de santa Mònica al [[Museu del Castell de Peralada]]]]
[[fitxer:Antoine_de_Lonhy_retaule_st-Agusti_predela_a_Perellada.jpg|thumb|230px|Dues taules de la mort de santa Mònica al [[Museu del Castell de Peralada]]]]
De les tres taules de la predel·la, la central està perduda i les dos laterals es troben al museu del Castell de Perelada.
La taula esquerra, és a dir, la del carrer dedicat a la figura de sant Agustí, representa la mort de [[Mònica d'Hipona|santa Mònica]], mare de sant Agustí.

La taula dreta representa els miracles davant la tomba de Nicolau de Tolentino.




=== Inscripcions ===
=== Inscripcions ===

Revisió del 00:33, 14 març 2016

Infotaula d'obra artísticaRetaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino

Modifica el valor a Wikidata
Tipusretaule Modifica el valor a Wikidata
CreadorAntoine de Lonhy Modifica el valor a Wikidata
Creació1461
Movimentpintura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
tremp
pa d'or Modifica el valor a Wikidata
Mida205,5 (alçària) × 206 (amplada) cm
Col·leccióMuseu Nacional d'Art de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari005088-CJT Modifica el valor a Wikidata

El Retaule de la Mare de Déu, sant Agustí i sant Nicolau de Tolentino, és un retaule gòtic feta a l'oli, tremp i daurat amb pa d'or sobre fusta, obra d'Antoine de Lonhy, realitzada cap al 1461-1462 per al monestir dels agustinians de la Domus Dei de Miralles (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat). El cos del retaule es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya i dues taules de la predel·la estan al museu del Castell de Peralada.[1]

Història

El retaule va ser un encàrrec per al monestir agustinià de Domus Dei de Miralles, a Castellví de Rosanes, Baix Llobregat. Antoine de Lonhy, d'origen francès, va viatjar força durant la seva carrera professional i després d'un període probablement formatiu a Borgonya en la dècada de 1440, el següent destí documentat va ser Barcelona, a partir de 1460.

D'aquest període a Catalunya només es coneixen dues obres: la rosassa de la basílica de Santa Maria del Mar, que s'havia esfondrat pels terratrèmols de 1428.[2] L'altra, és el retaule del Domus Dei de Miralles, datat just després de l'obra de Santa Maria del Mar, aproximadament entre 1461-1462.[3]

Tot i no haver documentació de l'encàrrec d'aquesta obra, es considera que podria haver estat finançada pel blanquer Bernat Nicolau, fill homònim del mercader que havia finançat la fundació del monestir el 1414 i en el qual va ser enterrat.[4] Nicolau pare també havia finançat el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.[5] La relació de Bernat Nicolau amb l'obra es justifica per les sigles "BN" a la taula central, on està el comitent agenollat als peus de la Mare de Deu. Per tant, podria tractar-se d'un retaule per a la capella on tingués la sepultura el creador del monestir.[4]

Amb tot, el pagament a l'artista no va ser fet pel comitent, sinó per Mateu Rella, provincial de l'orde dels agustins. El 1462 restava encara un pagament reconegut de 22 lliures que Lonhy va endossar al brodador Antoni Sadurní per liquidar uns pagaments pendents amb ell, quan va marxar a Savoia.[4]

La primera documentació descriptiva que es disposa és de Gaietà Barraquer i Roviralta qui, el 1901, el va descriure quan encara estava al monestir pel qual va ser creat. El mateix autor afirmava que el 1910 ja estava en mans privades, en casa de Josep Garcia Peñasco.[3]

Descripció

El retaule té dos pisos més una predel·la, actualment separada, i tres carrers. Aparentment li manca un coronament que podia haver estat un àtic o tant sols una decoració amb un guardapols o similar.

Al pis superior, al carrer esquerre es representa l'escena de sant Agustí investint un novici. A més del sant i el novici, a l'escena hi ha deu monjos agustins amb el seu hàbit negre i un altre novici esperant el seu torn. Molts personatges per a una taula relativament estreta la qual cosa comporta una certa complexitat per a aconseguir sensació de perspectiva.

Al carrer central del pis superior hi ha representada una Epifania o Adoració dels Reis Mags al Nen Jesús. L'escena es desenvolupa a l'exterior d'un pessebre. A dins, al centre de l'escena, està sant Josep representat sense nimbe; darrere seu es veuen el bou i de la mula del Naixement. Fora del pessebre, el centre de l'escena el marca el rei Melcior, el rei més ancià que roman agenollat davant de la verge Maria i el nadó, que ocupen la meitat dreta de l'escena. La seva corona està a terra i està oferint un copó daurat al Nen Jesús qui s'acosta a tocar el seu contingut. Darrere Melcior, en segon terme, estan dempeus els altres dos reis sostenint a la seva mà un copó daurat amb les ofrenes. Tot i estar datat a finals del segle XV, els reis mags encara representen les tres edats de l'home, no les diferents races, un canvi de la iconografia representant la pluralitat ètnica que va començar a partir del segle XV.[6] La Mare de Déu es troba a l'extrem dret vestint túnica de vellut gofrat i un mantell blau, color tradicional de la Verge.

La taula dreta representa la missa de sant Nicolau de Tolentino en sufragi de les ànimes del purgatori. Nicolau tenia una gran devoció pels que feia poc que havien mort, pregant per les seves ànimes. Era un reconegut exorcista.[7]

La temàtica de la missa a favor de les ànimes del purgatori és similar a la missa de sant Gregori, més habitual en la pintura del regne d'Aragó,[8] si bé la iconografia és força diferent.


Al pis inferior, a l'esquerra es mostra la imatge de sant Agustí com a doctor de l'Església. Porta una mitra com a bisbe d'Hipona i, com a atribut sosté una maqueta d'església a la mà esquerra.

La taula central del pis inferior és la figura central: la Mare de Déu amb el Nen.

La taula dreta del primer pis mostra sant Nicolau de Tolentino vestit amb l'hàbit agustinià, llegint un llibre i amb uns lliris a la mà. Aquest retaule és una de les primeres representacions de sant Tolentino després de la seva canonització el 1446.[8]

Predel·la

Dues taules de la mort de santa Mònica al Museu del Castell de Peralada

De les tres taules de la predel·la, la central està perduda i les dos laterals es troben al museu del Castell de Perelada. La taula esquerra, és a dir, la del carrer dedicat a la figura de sant Agustí, representa la mort de santa Mònica, mare de sant Agustí.

La taula dreta representa els miracles davant la tomba de Nicolau de Tolentino.


Inscripcions

En el dosser de la Mare dc Déu, l'inici de la Salve Regina «SALVE REHINA MATER MISERlCORDIE [V]ITA [DULCEDO] ET SPES NOSTRA SALVE. AD TE CLAMA[MUS]». Dins l'escut que hi ha a la part baixa de la taula central apareixen les lletres «bn».

Referències

  1. Redacció. «Fitxa de l'obra al Museu Nacional d'Art de Catalunya». MNAC.CAT, 2014. [Consulta: 11 març 2016].
  2. J. Ainaud i de Lasarte, J. Villa-Grau, M. A. Escudero i Ribot, Els vitralls medievals de l'església de Santa Maria del Mar à Barcelona (Corpus vitrearum Medii Aevi, Espanya 6, Catalunya 1), Barcelone, 1985.
  3. 3,0 3,1 Ruiz Quesada, 2003, p. 328.
  4. 4,0 4,1 4,2 Ruiz Quesada, 2003, p. 330.
  5. Redacció. «El Govern declara bé cultural d’interès nacional el convent de Miralles de Castellví de Rosanes». elBaix.cat, 18-11-2014. [Consulta: 13 març 2016].
  6. Alcolea, Santiago. Pinturas de la Universidad de Barcelona: Catálogo. Edicions Universitat Barcelona, 1979, pàg. 108. ISBN 9788485257218 [Consulta: 13 març 2016]. 
  7. «San Nicolás de Tolentino» (en castellà). INFOVATICANA, 2014. [Consulta: 13 març 2016].
  8. 8,0 8,1 Iturbe, Antonio «Iconografía de san Nicolás de Tolentino en España». Mayéutica, 32, 73, 2006, pàg. 47–88. DOI: 10.5840/mayeutica2006327322 [Consulta: 13 març 2016].

Bibliografia