Mònica d'Hipona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Mònica
Tabor CZ Nativity of Virgin Mary church front St Monica.jpg
vídua
Naixement 331
Tagaste (Algèria)
Mort 27 d'agost de 387
Òstia (Laci, Itàlia)
Sepultura Església de Sant'Agostino (Roma) (fins a 1430, Sant'Aurea d'Òstia)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme i luteranisme
Canonització Antiga
Festivitat 27 d'agost (catòlics, anglicans, luterans del sínode de Missouri); 4 de maig (catòlics abans de 1969, ortodoxos, evangèlics i episcopalians)
Fets destacables Mare de Sant Agustí d'Hipona
Orde S. Agostino (Roma)
Iconografia Dona gran, vídua, vestida de negre i amb una creu a la mà; de vegades, amb Sant Agustí
Patronatge Invocada per als matrimonis difícils i fills problemàtics

Santa Mònica (Tagaste, 331 - Òstia, 27 d'agost de 387) va ser la mare de sant Agustí d'Hipona. És venerada com a santa a bona part de les confessions cristianes. La seva festivitat se celebra el 27 d'agost.

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'ètnia berber,[1] va néixer en una família profundament cristiana i acomodada. Va poder estudiar i així podia llegir la Bíblia i meditar-la.

Es va casar amb Patrici, modest propietari de Tagaste, pagà i de caràcter violent i aspre. Mònica va aconseguir que canviés i en 371 Patrici es va convertir i es va batejar. El 372, Mònica quedà vídua i es va fer càrrec de l'administració dels béns familiars.

Havia tingut el primer fill, Agustí als 22 anys, en 354. En tingué un altre, Navili, i una filla el nom de la qual es desconeix. Els tres van ser educats com a cristians. No obstant això, Mònica va patir molt per l'actitud d'Agustí, que duia una vida dissoluta. Quan Agustí marxà a Roma, la seva mare va voler anar amb ell, però Agustí l'enganyà i la deixà a terra a Cartago mentre ell anava cap a Roma. Mònica, tal com diu el mateix Agustí a les Confessions (V,8,15), va passar aquella nit plorant sobre la tomba de sant Cebrià de Cartago.

El 385 va embarcar cap a Roma i visità el seu fill a Milà, on ensenyava retòrica. El seu amor de mare i les seves pregàries van fer que Agustí reflexionés i es convertís, rebent la catequesi de sant Ambròs i va ser batejat el 25 d'abril de 387.

S'instal·là amb el seu fill a Cassiciaco, prop de Milà. Participava en les tertúlies i discussions que es feien a casa sobre filosofia i teologia, cosa inusual per la poca educació que rebien les dones llavors. Tots dos van marxar a Roma i després a Òstia, on llogaren una casa a l'espera d'embarcar cap a l'Àfrica. Allà, Mònica emmalaltí de malària i morí en pocs dies, a l'edat de 56 anys.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El seu cos va ser sebollit a l'església de Sant'Aurea d'Òstia. El 9 d'abril de 1430 van traslladar-ne les relíquies a Roma a l'església de San Trifone, avui de Sant'Agostino in Campo Marzio, i col·locades en un sarcòfag d'Isaia da Pisa (s. XV). Posteriorment es posaren a una urna sota l'altar de la capella de la santa, a la mateixa església.

L'Església Catòlica en celebra la memòria el 27 d'agost, el dia previ a la festivitat de sant Agustí, que va morir justament un 28 d'agost.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "Berbers : [...] The best known of them were the Roman author Apuleius, the Roman emperor Septimius Severus, and St. Augustine, whose mother was a berber", Encyclopedia Americana, Scholastic Library Publishing, 2005, v.3, p.569
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mònica d'Hipona Modifica l'enllaç a Wikidata