Eonaviego

El gallec-asturià en el conjunt d'àrees lingüístiques del gallec

Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturià, fala de l'occident d'Astúries o gallec d'Astúries (o simplement fala per als seus parlants) és un conjunt de parles (o falas) de trànsit entre l'asturià i el gallec, el domini lingüístic del qual s'estén, com el seu nom indica, en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si bé la seva àrea d'influència abasta també zones més orientals que el riu Navia. Aquest territori es coneix com Terres de l'Eo-Navia (un territori que no coincideix amb la comarca de l'Eo-Navia). Les Terres de l'Eo-Navia comprenen els municipis asturians de Boal, Castropol, Coaña, Illano, El Franco, Grandas de Salime, Ibias, Pesoz, San Martín de Oscos, Santa Eulalia de Oscos, San Tirso de Abres, Tapia de Casariego, Taramundi, Vegadeo, Villanueva de Oscos, i parts de Navia, Villayón, i Allande.

Històricament aquesta zona ha estat i està molt aïllada de la resta d'Astúries, i per descomptat de Galícia i Castella, a causa de les seves fronteres naturals: el riu Eo, la serralada Cantàbrica i el riu Nalón i el mar Cantàbric. També és cert que és una zona de paisatges abruptes, menys la part de la rasa costanera que és més plana, pel que les comunicacions interiors tampoc eren fàcils.

Parlants

No existeixen dades del nombre de parlants, si bé la zona en la qual es parla compte amb uns 45.000 habitants. Està més arrelada generalment en els llogarets més petits i de població més envellida de la zona. Els parlants d'eonaviego o gallec-asturià denominen a la seva llengua fala, si bé existeixen diferents varietats, fins i tot de concejo a concejo o dintre d'aquests.

Identitat de la llengua

Hi ha un conflicte polític-lingüístic referent a la identitat de la llengua. D'una banda, es troben aquells que ressalten la identitat asturiana de l'eonaviego (ja sigui com una llengua independent o com un dels dialectes de l'asturià). Per un altre, estan aquells que prevalen el substrat gallec de l'eonaviego, reclamant-ne un tractament similar al del gallec a Castella-Lleó (parlat en part d'El Bierzo i alguns pobles sanabresos), reconegut com a tal per la Junta i, per tant, tutelat des de l'Oficina de Política Lingüística de la Junta de Galícia.

Entre els que prevalen la galleguitat de l'eonaviego (el qual seria un dialecte oriental del gallec) es troben l'ILG (Instituto da Lingua Galega) i la RAG (Reial Acadèmia Gallega), els que han estudiat l'idioma parlat en aquesta zona des de la dècada de 1980, la Promotora Espanyola de Lingüística (PROEL), que inclou l'eonaviego dintre del bloc oriental del gallec, amb el nom de galaico-asturià, o Ethnologue, que afirma que "L'asturià es parla al Principat d'Astúries, excepte a la part més occidental, en la qual es parla gallec", . així com nombrosos filòlegs (vegeu la bibliografia).

En el mateix sentit, l'escriptor i filòleg Dámaso Alonso va afirmar:

«	... Enfront de la tallant divisió administrativa entre Galícia i Astúries, el llenguatge oferix una sèrie de gradacions. Com l'arc de Sant Martí entre dos colors immediats, hi ha un moment, en direcció cap a Occident, que ens vam sentir dintre del gallec, i altre, rumb a Orient, en la qual ens vam sentir dintre de l'asturià. Però existeix una zona intermèdia, en la qual, després de tot, la designació donada a la llengua dependrà de la nostra manera d'apreciar i interpretar, un a un, tot un seguit de fisures lingüístiques. Em proposo traçar en altra ocasió aquest tema. Avui n'hi ha prou amb dir que l'afirmació ja antiga que el gallec arriba, dintre d'Astúries, fins al riu Navia (pres de Ramón Menéndez Pidal en el seu "El dialecto leonés", §1 2, 1906), és justíssima, si bé, com és sabut, alguns fenòmens típicament asturians penetren a l'oest d'aquesta línia. Aquestes parles d'entre el Navia i el Eo, fonamentalment gallegues, mes amb alguns traços asturians, vam designar-les amb el nom de gallec-asturià	»
— Obras Completas, Editorial Gredos (1971), tom I, pàgina 391

D'altra banda, l'Acadèmia de la Llingua Asturiana, institució que s'encarrega de la normalització, defensa i promoció de l'asturià, en general, no accepta que en aquest territori s'utilitzi el gallec, contant amb una "Secretaria Llingüística del Eo-Navia". La denominació eonaviego, o llengua eonaviega és la preferida per l'Acadèmia (en comptes de gallec-asturià, la denominació usada per l'administració asturiana).

Per altra banda, el 25 de febrer de 2005, el govern asturià va aprovar el Pla de normalització social de l'asturià, per a promocionar l'ús i presència tant de l'asturià com del gallec-asturià. Ambdós són col·locats en igualtat de condicions com llengües a protegir i promocionar i, implícitament, com llengües diferents:

«

El gallec asturià o fala de l'occident d'Astúries, tindrà un tractament similar al bable o asturià en totes les mesures que es recullen en el present pla.

»

En aquest sentit, alguns filòlegs defensen la consideració de l'eonaviego com una llengua independent, tant del gallec com de l'asturià. . Mentrestant, i sense que la llengua asturiana s'oficial, el Principat d'Astúries segueix mantenint la potestat en política lingüística en aquesta zona. Associacions com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana i Xeira defensen alhora l'oficialitat de l'asturià i la de l'eonaviego en el seu domini lingüístic. Des dels habitants de la zona, no existeix una opinió adscrita a una possible expansió de l'àmbit lingüístic gallec, però tampoc hi ha inclinació a l'oficialitat d'un asturià homogeni normalitzat des del centre d'Astúries.

En canvi, i d'una forma minoritària, existeix la petició de la co-oficialitat d'un "gallec-asturià" i reconeixement de diferents estils de bable, per a incloure en els projectes d'oficialitat que els parlants d'asturià del centre vénen demanant per al bable. Entre els "falantes" de l'oest astur es té més una sensació d'hibridació o mestissatge natural, que de pertinença a la lingüística oficial gallega o asturiana. Els accents, vocables i expressions varien cada pocs quilòmetres. Per exemple en la zona de Navia els mateixos parlants poden fer ús de registres del bable o els mateixos en traducció d'estil més gallec, tot això entreteixit juntament amb el castellà. Existeixen formes pròpies de la franja de construir frases i variar arrels de paraules.

Polèmiques polítiques

Les polèmiques polítiques entre partits i institucions gallegues i asturianes tenen dos fronts. D'una banda el relatiu a la possibilitat que la Junta de Galícia tuteli l'educació en gallec-asturià en l'occident d'Astúries, entenent aquell com dialecte del gallec. Per una altra, els propòsits interpretats com annexionistes del nacionalisme gallec. Respecte a l'àmbit educatiu, el govern del Principat s'ha negat a qualsevol possibilitat que s'ensenyi gallec en l'occident d'Astúries, possibilitat oferta per la Junta de Galícia.

La postura de la Junta de Galícia en aquest sentit és clara. Entre els objectius del seu Pla General de Normalització de la Llengua Gallega se cita com objectiu,

«

Reforçar la idea entre la població, especialment en el gallec d'Astúries, que la seva llengua és gallec, amb les seves peculiaritats dialectals, però gallec.

»

D'altra banda, també va causar polèmica a Astúries la possibilitat, inclosa l'esborrany d'Estatut d'Autonomia de Galícia presentada pel Bloc Nacionalista Gallec,,

Enllaços externs

• Resumo prático de gramática eonaviega (segundo a proposta Cotarelo Valledor), de Xavier Frías Conde
• FalaVIVA
• Asociación Cultural Xeira
• Mesa per a la defensa del Gallec d'Astúries
• Aproximació al gallec exterior
• Biblioteca virtual eonaviega
• Nota sobre el col·lectiu ABERTAL
• Notícies en eonaviego sobre l'Eo-Navia
• Recorregut per la diversitat lingüística de les terras d'Espanya, article del professor José Enrique Gargallo.

Bibliografia

• Xoan Babarro González: Galego de Asturias, Fundación Pedro Barrie de la Maza, 2003; és una tesi doctoral en la Universidad de Santiago de Compostela, amb més referències bibliogràfiques i noves dades.
• Francisco Fernández Rei: Dialectoloxía da lingua galega, edicións Xerais, 1990; hi ha una àrea asturiana que inclou la llengua parlada a aquesta comarca.
• Francisco Fernández Rei y Carme Hermida Gulías: A Nosa Fala, bloques e áreas lingüísticas do galego, editat per l'Instituto da Lingua Galega, 1996. Inclou etnotexts fonètics i grabacions sonores del gallec parlat an Galícia, així com a l'occident asturià.
• Francisco Fernández Rei (ed.): Lingua e cultura galega de Asturias [Actas das 1ºs. Xornadas da Lingua e da Cultura Galega de Asturias : na busca das raíces da Terra Navia-Eo] : homenaxe a Dámaso Alonso / organizadas pola MDGA (Mesa prá Defensa del Galego de Asturias e da Cultura da Comarca). Grandas de Salime, 15-16 decembro 1990; edicións Xerais, 1994.
• F.X. Frías Conde, F.X. El gallego exterior a las fronteras administrativas. Edició en CD-ROM. Universitat Complutense de Madrid, 2001.
• F.X. Frías Conde: A literatura eonaviega contemporánea (notas sobre literatura galega de Asturias). MDGA-VTP. Gijón, 2003.
• Luis F. Lindley Cintra. Nova Proposta de Classificação dos Dialectos Galego-Portugueses Boletim de Filologia, Lisboa, Centro de Estudos Filológicos, 1971, p. 16-17.
• Ramón Menéndez Pidal: "El Dialecto Leonés", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 2-3:130-131, 1906.