Vés al contingut

Rubia cordifolia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Nou, de diverses fonts
(Cap diferència)

Revisió del 08:55, 29 abr 2010

Infotaula d'ésser viuRubia cordifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deIndian madder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatcova de dissolució Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
GènereRubia
EspècieRubia cordifolia Modifica el valor a Wikidata
L., 1767

La Rubia cordifolia és una espècie de plantes amb flor que pertany a la família de les rubiàcies.

Descripció

Aquestes plantes poden assolir els 1,5 m. d'alçada. Són de fulles perennes que fan entre 5 i 10 cm. de llarg per 2-3 d'ample. Les flors són petites (3 a 5 mm.) i de color groc pàl·lid, i creixen en grupets d'entre 4 i 7 disposades en forma d'estrella al voltant de la tija central; floreixen, en raïms densos, entre juliol i agost. Els seus fruits són petites (4-6 mm. de diàmetre) drupes entre vermelles i negres. Les arrels assoleixen el metre de longitud i un gruix de 12 mm.

Usos

Des de l'antiguitat, i fins a mitjans del segle XIX s'han utilitzat espècies d'aquest gènere (com la R. tinctorum i la R. akane) en l'adoberia, per a l'elaboració d'un tint vegetal per tenyir pell, llana, cotó i seda. Les arrels d'aquestes plantes són riques en un compost orgànic anomenat alizarina que permet elaborar una tintura vermella intensa. Al 1869, els químics alemanys Graebe i Liebermann sintetitzaren alizarina a partir de l'antracè, i això acabà amb el cultiu de la Rubia per a obtenir-ne tints.

Les arrels de la R. cordifolia són també la font d'un remei usat [1] en la medicina ayurvèdica, remei que en sànscrit s'anomena Manjistha (o Manjista o Manjishta).

Sinònim

  • Galium cordifolium (L.) Kuntze, 1898

Referències

  1. Pathania, S.; R. Daman, S. Bhandari, B. Singh and Brij Lal «Comparative Studies of Rubia cordifolia L. and its Commercial Samples». Ethnobotanical Leaflets, 11, 2006, pàg. 179–188.

Enllaços