Àcid 2,4-diclorofenoxiacètic

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de compost químicÀcid 2,4-diclorofenoxiacètic
2,4-Dichlorophenoxyacetic-acid-3D-balls-2.png
Substància compost químic i Herbicida
Massa molecular 219,969 uma
Estructura química
Fórmula química C₈H₆Cl₂O₃
2-(2,4-dichlorophenoxy)acetic acid 200.svg
SMILES canònic
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,57 g/cm³ (20 ℃)
Solubilitat 0,05 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió 280 °F
Pressió de vapor 0,4 mm Hg
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 10 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica)
IDLH 100 mg/m³
Identificadors
CAS 94-75-7
InChIKey OVSKIKFHRZPJSS-UHFFFAOYSA-N
PubChem 1486
RTECS AG6825000
AEPQ 202-361-1
ChEBI 28854
KEGG C03664
ChemSpider 1441
ChEMBL CHEMBL367623
UNII 2577AQ9262
ZVG 10970
Infocard ECHA 100.002.147
HMDB HMDB41797
DSSTOX DTXSID0020442
Beilstein 1214242
MeSH D015084
Gmelin 51306
Modifica dades a Wikidata

L'àcid 2,4-diclorofenoxiacétic o senzillament 2,4-D és un producte químic, una auxina sintètica, utilitzat en agricultura com a herbicida i fitoregulador. També va formar part de l'agent taronja utilitzat a la Guerra del Vietnam. Actua damunt els mecanismes que regulen el creixement vegetatiu de les plantes. Tant l'àcid com els seus èsters i sals poden ser utilitzats com a fitorreguladors i com herbicides variant el moment de l'aplicació i la dosi, però a la pràctica, únicament alguns èsters i sals s'utilitzen com a herbicides i alguns èsters com a fitoreguladors. Es consideren cultius sensibles: cotó, cítrics, crucíferes, estramoni, fruiters, gira-sol, lletuga, lleguminoses, olivera, cogombre, remolatxa, tabac, tomatiguera, vinya i cultius de flors ornamentals. La seva utilització com a herbicida, normalment és en civada, ordi, sègol, pastures, blat i triticale.

Història[modifica]

El 2,4-D va ser co-descobert independentment als Estats Units i al Regne Unit l'any 1941. Els dos equips de recerca involucrats van ser el "Templeman and Colleagues at ICI" (USA) i el "Nutman and Collaborators at Rothamsted Experimental Station" (UK). En tots dos casos formaven part d'un esforç clandestí governamental durant la Segona Guerra Mundial per a obtenir un producte per a ser usat en aquella guerra.

La propietat de matar les males herbes no era pas l'objectiu. El 2-4D no va ser usat en agricultura fins a l'any 1945.[1] Es va produir comercialment a partir de 1946, essent el primer herbicida selectiu que va tenir èxit, la selectivitat és que no mata la majoria de les plantes monocotiledònies.

Conreus genèticament modificats[modifica]

Dow ha modificat genèticament la soia, una planta dicotiledònia, per a fer-la resistent al 2,4-D. Ho ha fet inserint un gen bacterià ( dioxigenasa ariloxialcanoat).[2] Usant una combinació del 2,4-D i el glifosat Dow tracta d'usar-la com alterntiva als conreus Roundup Ready (conreus resistents al glifosat). Aquest tipus de soia encara està pendent d'aprovació .[3]

Referències[modifica]

  1. See the review article: J. H. Quastel, "2,4-dichlorophenoxyacetic acid (2,4-D) as a selective herbicide," Agricultural Control Chemicals (Washington, D.C.: American Chemical Society, 1950), Chapter 45, pages 244-249.
  2. doi:10.1073/pnas.1013154107
    Aquesta referència està incompleta. Cal copiar-la per completar-la.
  3. Andrew Pollack «Dow Weed Killer, Nearing Approval, Runs Into Opposition». The New York Times, 25-04-2012 [Consulta: 25 abril 2012].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid 2,4-diclorofenoxiacètic Modifica l'enllaç a Wikidata