Ángel Pascual i Devesa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÁngel Pascual i Devesa
Biografia
Naixement 12 de febrer de 1890
Finestrat
Mort 20 juny 1950 (60 anys)
Alacant
Formació Universitat de València
Activitat
Ocupació Metge i polític
Modifica les dades a Wikidata

Ángel Pascual i Devesa, (Finestrat 1890-Alacant 1950), metge espanyol del Cos médic de la Beneficència municipal, qui va ser president del Col·legi de Metges d'Alacant (1932-35) i, a més, polític republicá i francmaço.

Biografia[modifica]

Va nàixer a Finestrat el 12 de febrer de 1890 però el seu pare (farmacèutic) va obrir farmàcia al carrer de Sant Francesc d'Alacant, a la casa familiar obra de l'arquitecte Juan Vidal i Ramos. Quan es converteix en adult va estudiar Medicina a la Universitat de València on es llicencia en 1911 i després d'ingressar en el Col·legi de Metges va opositar a la Beneficència municipal obtenient plaça en Puericultura.

També mostra el seu interes en assumptes polítics, deixeble del històric metge i regidor republicá Antonio Rico Cabot i francmaçó, ingressa en la maçoneria alacantina en 1924, amb el nom simbolic d'«Asclepíades» en la lògia Numancia,[1] una de les tres més principals.

A «La Gota de Llet» va participar amb el seu superior Pascual Pérez i Martínez, per un temps [2] sent substituït per Rafael Gandulla Coderch, i éll es va encarregar, com metge de la Beneficència alacantina, del Reformatori d'Adults; arribaria a ser inspector municipal de Sanitat. També va ser contractat per la societat Gas d'Alacant i per la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant com metge dels empleats, sent vicepresident de la junta que agrupava a tots els seus metges a la ciutat amb Mariano Ruiz de president.

En 1926 va ser designat pel president Evaristo Manero Pineda, vicepresident del Col·legi de Metges que se encontraba immers en un perillós debat intern, i un any després va ingressar com acadèmic correspondent en 'Real Academia de Medicina de Saragossa'[3][4] (1927) en resposta al seu treball "La supervivencia en el seu aspecte médic" que va presentar al concurs anual i ho va publicar en la revista colegial, junt amb "La defensa social de l'infancia" i també serà membre de la Societat Mèdic-Quirúrgica d'Alacant. Soci del Ateneu alacantí on seria vicepresident en 1931 amb Franklin Albricias Goetz -durant la presidencia del seu cunyat Eliseu Gómez i Serrano-, i va participar en el món cultural col·laborant[5] en revistes de l'època: "El Tio Cuc" o els periòdics "Lucentum" i "El Luchador" de Carlos Esplá Rizo i Alvaro Botella i Pérez, i va ser un dels creadors de les Fogueres d'Alacant i president de la seua comissió gestora.

Paral·lelament, i en reacció a la deriva del règim del general Miguel Primo de Rivera Orbaneja, va ser en 1925 un dels fundadors de Acció Republicana, esquerra liberal del seu conegut Manuel Azaña Díaz, i en 1930 va ser designat vicepresident provincial de l'Aliança Republicana d'Espanya (presidida a Alacant per l'alcalde Llorenç Carbonell i Santacruz), integrant-se en la junta nacional de la formació. Un any després va ser el seu president, amb l'instauració de la Segona República Espanyola. En les Eleccions generals espanyoles de 1931 a Corts constituents va ser candidat d'Acció Republicana però no va ser elegit;[6] a més va presidir la gestora del Col·legi de Metges d'Alacant i després va ser president del Col·legi en 1932 (abandonaria la presidencia en 1935 per problemes de salut però no la política). En 1933 va ser president de l'Agrupació Regionalista Alacantina[7] i més tard s'incorpora a Izquierda Republicana (com tota la lògia Numancia que es muda al socialisme) Per la seua participació en la vaga revolucionària d'octubre de 1934 fou detingut [8] i alliberat dies després. Seria el seu president de Izquierda Republicana el mateix any que va morir el seu germà Andrés al bombardeig d'Alacant (1938).

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola, amb la instauració del franquisme, va ser empresonat,[9] com a president local de Izquierda Republicana, al Reformatori d'Adults en Benalua (on tenia el seu mateix lloc de treball) i allí va cuidar del poeta Miguel Hernández Gilabert juntament amb la resta dels presos, col·laborant amb els metges Pérez Miralles, titular de la Infermeria, i Antonio Barbero Carnicero.[10] Al judici el Consell de Guerra va demanar per a éll la pena de mort, però molta gent va anar a testificar al seu favor i va ser condemnat a dotze anys de reclusió a Chinchilla i Ocaña (Castella - la Manxa) i separat del servici. Però va obtindre la condicional i desterrat a València en 1946. Un any després, ja en Alacant, va ser detingut (1947) amb el sastre Rafael Pagán i acusats d'intentar recompondre Izquierda Republicana, va ser jutjat i condemnat per el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme a un any i sis mesos de reclusió a la presó central d'Alcalá de Henares. Mai va eixir d'Alacant per què va emmalaltir gravement en 1948 i es va traslladar a la seua finca "Villa Vicenta" al barri de Les Carolines; l'any 1950 va morir.[11]

Tots els seus fills van ser metges i, particularment, Ángel Pascual Megias va ser professor al Centre de Estudis Universitaris alacantí, matriu de la Universitat d'Alacant a principis de la dècada del 1970.

Tras la Transició democràtica espanyola l'any 1987 l'Ajuntament d'Alacant va anomenar un carrer amb el seu nom i l'any 2011 li va concedir l'honor de «Fill Il·lustre» de la ciutat.[12]

Enllaços interns[modifica]

Referències[modifica]

  1. "Masoneria e Ilustración" per Jose Ignacio Cruz (2011) ed Universitat de València ISBN 978-84-370-8271-4
  2. "Beneficència i Sanitat en els municipis valencians (1813-1942)", VVAA (1999) Trobades. Seminari d'Estudis sobre la Ciència. Associació Cultural Alcoia-Comtat. Centre Alcoià d'Estudis Històrics i Arqueològics. Editors Beneito, Blay i LLoret amb col·laboració de Generalitat Valenciana, Universitat d'Alacant, Universitat Miguel Hernandez i Universitat de València entre altres. Gràfiques el Cid (Alcoi) ISBN 84-605-9108-5
  3. "Diccionario de los nombres de las calles de Alicante" per prof. Manuel Martínez López (2013) Ed. Alicante ISBN 978-84-616-5159-7
  4. Web de l'Acadèmia de Medicina de Saragossa
  5. "Alacant contra València" per Emili Rodriguez-Bernabeu (2005) ed Universitat de Valencia ISBN 84-370-6102-4
  6. "Alicante en las elecciones republicanas 1931-36" per Mariano García Andreu (1985) ed Universitat d'Alacant ISBN 84-600-4104-2
  7. "Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)" per Federico Martínez Roda (1998) ed Fundació Universitat CEU San Pablo ISBN 84-86792-89-4
  8. Presos d'Izquierda Republicana 1934
  9. Diario Información. Ángel Pascual Fill Il·lustre d'Alacant
  10. "Miguel Hernández, Poeta" (1992) Capítol 12 volum editat per Diputació d'Alacant d'Alacant -Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert amb col·laboratzió Ministeri de Cultura pel 50 aniversari de la seua defunció; coord comitè organitzador Antonio Amorós Sánchez ISBN 84-7784-933-1
  11. "Guerra Civil y Memoria Histórica en Alicante" per M. Olmos i P. Rosser (2016) editat per Arxiu Historic Provincial-Generalitat Valenciana. ISBN 978-84-617-5702-2
  12. Revista del Col·legi Oficial de Metges d'Alacant nº 170, pag 19

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]