Època contemporània a València

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Història de València
València abans del Regne
València romana
València musulmana
Conquesta de la ciutat de València
València durant el Regne
València capital d'un regne
L'Època de l'Esplendor
València a l'Imperi Espanyol
L'expulsió dels moriscos
La instauració borbònica
València després del Regne
València al segle XIX
València republicana
València franquista
La Gran Riuada
Època contemporània
Batalla de València
Vegeu també: Història del País Valencià
Palau de la Generalitat. Símbol de la recuperació de l'autogovern al País Valencià. Seu de la Generalitat Valenciana des del 1978

A la mort del general Franco el 1975, es va iniciar el procés de transició democràtica i el posterior de transferència de competències al País Valencià. Això no obstant, la nit del 23 de febrer de 1981 van estar a punt de truncar-se aquests dos per la temptativa colpista que, des de València, va liderar el capità general Milans del Bosch, afortunadament fracassada. La democràcia va propiciar la recuperació de la llengua i la cultura valenciana, encara que no es va poder evitar certa crispació social a l'entorn dels símbols (conegut com la Batalla de València).

En les dues últimes dècades València ha canviat de cara. Projectes emblemàtics, com el jardí del Túria, l'IVAM, el palau de la Música o el de Congressos, el metro, o la Ciutat de les Arts i les Ciències, han creat una nova imatge per a la ciutat i han atret cada dia més i més turistes.2019[cal citació]

Durant la dècada de 1990, la ciutat va tindre canvis importants i alhora mesurats, iniciats en la dècada de 1980.[1] Mentre que durant la dècada següent, va tindre canvis importants desmesurats.[2] El creixement urbà es va caracteritzar per ser injustificat i insostenible econòmicament i ecològicament i consistir en una arquitectura-espectacle que genera plusvàlues opaques que no beneficien a la ciutadania ni a les arques municipals.[3]

El 2006, València patí el pitjor accident de tren de la història, amb 43 persones mortes i 46 ferides.[4] Aquesta tragèdia coincidia amb la visita del papa Benet XVI a la ciutat.[5]

Des del 1991 Rita Barberà (del Partit Popular de la Comunitat Valenciana) fou l'alcaldessa,[6] sent vençuda a les eleccions municipals del 2015 pel candidat de Compromís Joan Ribó, amb el suport del PSPV i València en Comú.[7] Aquest nou govern, anomenat Govern de la Nau o Tripartit de la Nau per haver-se signat el pacte a la Universitat de la Nau.[8] Les pretensions del govern de l'equip de govern consistiren a ampliar les zones de vianants, construir carrils per a bicicletes, posar fi al clientelisme de les Falles de València, fomentar el turisme i garantir ajudes i rentes bàsiques per a persones vulnerables.[9]

L'abril de 2017 l'alcalde criticà molt negativament els Pressupostos Generals de l'Estat en relació amb València afirmant que discriminen la ciutat. Els PGE no donen cap inversió al Metro de València mentre que sí en donen a Màlaga, Madrid, Sevilla i Barcelona.[10] Davant un canvi dels PGE presentat per Compromís al Congrès dels Diputats, aquesta va ser tombat pels vots en contra de Ciudadanos, el Partit Popular, el Partit Nacionalista Basc, Coalición Canaria y Nueva Canaria.[11] Eixe any, València en Comú tingué una dissidència amb els socis del Govern de la Nau per les estratègies urbanístiques com el Parc Central de València.[12]

L'agost de 2018 l'empresa estatunidenca Lime va posar un servei de patinets elèctrics a la ciutat de València que incomplien l'ordenança de la via pública. Una setmana després l'Ajuntament va decidir que ordenaria les retiraren.[13]

El novembre de 2018 l'Ajuntament va complir el Pla d'Ajustament que obligava el Ministeri d'Hisenda a les administracions locals amb factures per pagar. El Pla d'Ajustament va ser complit tres anys abans d'allò previst.[14] Eixe mateix mes, el Pacte de la Nau va aprovar amb els vots en contra de l'oposició (Partit Popular i Ciutadans) els Pressupostos per al 2019.[15]

Referències[modifica]

  1. Miranda Montero, 2007, p. 709, 724.
  2. Miranda Montero, 2007, p. 209.
  3. Miranda Montero, 2007, p. 724.
  4. Herrero, Nacho «Relojes parados a las 13.03 en València». El Periódico, 2016 [Consulta: 30 octubre 2017].
  5. «El Gobierno afirma que la reunión de Zapatero y el Papa ha sido 'cordial y sin reproches». El Mundo, 08-07-2006.
  6. «Listado de concejales del Ayuntamiento de Valencia tras las elecciones del 24-M». Las Provincias, 25-05-2015 [Consulta: 4 gener 2018].
  7. «Joan Ribó, nuevo alcalde de Valencia». Las Provincias, 13-06-2015 [Consulta: 4 gener 2018].
  8. Bartual, Josep «No lo llamen tripartito sino "Govern de la Nau"». Levante-EMV, 01-07-2016 [Consulta: 23 gener 2019].
  9. Checa, Arturo «La Valencia que se avecina con RibóC». Las Provincias, 18-06-2015 [Consulta: 4 gener 2018].
  10. «Ribó ve los presupuestos del Estado como una "trampa consciente" del Gobierno». EFE, 05-04-2017 [Consulta: 4 gener 2018].
  11. «PP y Ciudadanos excluyen de los Presupuestos las ayudas al transporte público de València». Levante-EMV, 31-05-2017 [Consulta: 4 gener 2018].
  12. Mínguez, M.; García, H. «El tripartito vuelve a la Nau para cerrar fisuras y fijar estrategias de cara a 2018». Levante-EMV, 27-09-2017 [Consulta: 23 gener 2019].
  13. Plaza, Pablo «El Ayuntamiento de València ordena retirar los patinetes eléctricos de las calles». Valencia Plaza, 03-09-2018 [Consulta: 12 febrer 2019].
  14. «El Ayuntamiento de València sale del Plan de Ajuste "tres años antes de lo previsto" y Ribó celebra el "día histórico"». Europa Press, 29-11-2018 [Consulta: 12 febrer 2019].
  15. «València aprueba inicialmente el presupuesto de 2019 con el sí del Govern de La Nau y el no de PP y Cs». Valencia Plaza, 15-11-2018 [Consulta: 12 febrer 2019].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]