Èurit (fill de Melaneu)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeÈurit
Eurytios Krater Louvre E635 n3.jpg
Tipus personatge de la mitologia grega
Dades personals
Sexe home
Família
Cònjuge Antíope
Mare Q27926189
Pare Melaneu
Fills Galatea, Clici, Ífit, Deioneus, Driope i Íole
Altres
Càrrec king of Messenia
Modifica dades a Wikidata
Èurit. Museu del Louvre E635 n2

Èurit, (en grec antic Εὔρυτος) segons la mitologia grega,va ser un dels reis d'Ecàlia, ciutat que tan aviat se situa a Tessàlia com a Messènia. Era fill de Melaneu, un arquer molt notable que passava per ser fill d'Apol·lo per la seva habilitat, i d'Estratonice.

Casat amb una filla de Piló, Antíoque, tenia quatre fills, Deíon (o Molíon), Clici, Toxeu i Ífit, i una filla, Íole. Segons Homer, va desafiar el mateix Apol·lo en el tir a l'arc i el déu el va matar "abans que arribés a la vellesa" per castigar-lo per la seva presumpció. Èurit passa també per ser el mestre d'Hèracles, a qui ensenyà el tir a l'arc. L'arc d'Èurit l'heretà el seu fill Ífit, que el donà a Odisseu com a present d'hospitalitat, mentre que Odisseu obsequià Ífit amb una llança i una espasa. Amb aquest arc Odisseu matà els pretendents.

Va prometre la mà de la seua filla a qui fos capaç de vèncer-lo en el tir amb arc. Hèracles el vencé, però els fills d'Èurit no van voler concedir-li el premi perquè temien que Hèracles, en cas de tenir fills amb la seva germana, els matés i tornes a passar el que havia succeït una vegada quan l'heroi va embogir i va matar els fills tinguts amb Mègara. Només Ífit es posà de part d'Heracles. A partir d'aquí hi ha diverses versions. En unes, Èurit acusa l'heroi d'haver robat un ramat que en realitat havia robat Autòlic, i Ífit, va oferir-se a Hèracles per sortir amb ell a recuperar-lo. Però Hèracles en un nou atac de bogeria tirà Ífit des de dalt de les muralles de Tirint. En altres versions, Hèracles és realment l'autor del robatori, i quan Ífit li reclama la seva part del botí, l'heroi el mata. Per expiar aquest crim, Hermes va vendre Hèracles com a esclau a Òmfale. Èurit es negà a acceptar el preu que Hèracles li volia pagar per la mort del seu fill. Més endavant, quan es va haver acabat el temps d'esclavitud, l'heroi va dur a terme una expedició contra Ecàlia, va conquerir la ciutat i va matar Èurit i els seus fills, i va fer esclava Íole.[1]

Referències[modifica]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 189. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 90. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461