Élisabeth Chéron

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÉlisabeth Chéron
Élisabeth-Sophie Chéron.jpg
Autoretrat (1672)
Nom original (fr) Élisabeth-Sophie Chéron
Biografia
Naixement 3 octubre 1648
París
Mort 3 setembre 1711 (62 anys)
París
Activitat
Camp de treball Poesia
Ocupació Pintora, poeta, escriptora i traductora
Gènere Retrat
Moviment Música clàssica
Modifica les dades a Wikidata

Élisabeth Sophie Chéron (3 d'octubre de 1648, París–3 de setembre de 1711, París) és recordada principalment per ser una pintora francesa, però va ser una dona del Renaixement aclamada a la seva època com a poeta dotada, música, artista, i acadèmica.

Vida[modifica]

Retrat de Mme. Deshoulières, atribuït a Élisabeth Chéron

Va aprendre del seu pare, artista, quan encara era una nena, en les arts de l'esmaltat i la pintura de miniatures.[1] El seu pare era un rígid calvinista, i es va esforçar per influir la seva filla perquè adoptés les seves creences religioses, però la seva mare era una fervent catòlica romana, i va persuadir Élisabeth per passar un any en un convent, que va fer que ella abracés la fe catòlica.[1] Als 22 anys va ser admesa a l'Acadèmia Reial de Pintura i d'Escultura com a pintora de retrats sota el patrocini de l'influent artista Charles Le Brun.[2] Élisabeth va ser la quarta dona pintora que va entrar a l'acadèmia, nou anys més tard que Catherine Girardon, i tres després que Madeleine i Geneviève, les dues filles de Louis de Boullogne.

La pàgina del títol d'una edició de 1694 de la traducció dels salms al francès feta per Chéron

Regularment exhibia al Saló de París i al mateix temps escrivia poesia i feia traduccions. Parlava fluentment en hebreu, grec i llatí.[3] Élisabeth va publicar el seu llibre de paràfrasis de Salms el 1694, amb el títol d'Assaig de psalms i càntics posats en vers, i enriquits de figures. El seu talent literari va ser reconegut el 1699 quan va ser nomenada membre de l'Accademia dei Ricovrati, a Pàdua, sota el nom acadèmic d'Èrato. Els seus salms van ser musicats posteriorment per Jean-Baptiste Drouard de Bousset i Antonia Bembo, una noble veneciana.[3]

Chéron era una filla afectuosa amb sos pares i va dedicar els seus ingressos al seu germà Louis, que va estudiar art a Itàlia. Al llarg de la seva vida va mostrar-se indiferent a les propostes de matrimoni que li van arribar, moltes fetes per homes brillants del seu cercle intel·lectual. L'any 1692, als 60 anys, i davant la sorpresa dels seus amics, es va casar amb Jacques Le Hay, l'enginyer del rei, i fou coneguda després com a Madame Le Hay.

Va morir amb seixanta-tres anys i és enterrada a l'església de Saint Sulpice, a París.[1] La següent inscripció es troba sota el seu retrat a l'església:

"La possessió inusual de dos talents exquisits proveiran Cheron d'un adornament a França per sempre. Res excepte la gràcia del seu pinzell podria igualar les excel·lències de la seva ploma."

Obres[modifica]

Especialment conegut és el seu retrat d'Antoinette Deshoulières i el seu Descens de la creu. Els seus escrits més notables són:

  • Livre des Principes à Dessiner, 1706, un llibre de principis de dibuix,
  • Psaumes et Cantiques mis en vers, 1694, salms i càntics,
  • Le Cantique d'Habacuc et le Psaume, traduit en vers: La cançó d'Habakkuk i el salm, traduïts en vers;
  • Les Cerises Renversées, un petit poema publicat el 1717 després de la seva mort, i traduït al llatí per Raux, el 1797.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Clement, Clara Erskine. [http://www.gutenberg.org/files/12045/12045-h/12045-h.htm Women in the fine arts, from the Seventh Century B.C. to the Twentieth Century A.D.] (en anglès). The Project Gutenberg EBook, 15/04/2004. 
  2. «Elizabeth Cheron» (en anglès). Brooklyn Museum. [Consulta: 24 febrer 2018].
  3. 3,0 3,1 «CHÉRON, Elizabeth Sophie Essay de Pseaumes mis en vers. Paris Michel Brunet 1694» (en anglès). www.archive.org. [Consulta: 24 febrer 2018].