Émile Benveniste

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaÉmile Benveniste
Biografia
Naixement 27 maig 1902
Alep (Síria)
Mort 3 octubre 1976 (74 anys)
París
Formació Universitat de París
Activitat
Camp de treball Lingüística
Ocupació Lingüista, sociolingüista i catedràtic
Ocupador Collège de France (1937–1972)
École pratique des hautes études Tradueix
Professors Antoine Meillet
Obra
Localització dels arxius
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Émile Benveniste (1902-1976) fou un lingüista defensor de l'estructuralisme famós pels seus estudis comparatistes entre les llengües indoeuropees, que va plasmar en diverses obres, la més famosa de les quals és Problèmes de linguistique générale. Va reconstruir diverses arrels de noms comuns del protoindoeuropeu i va explicar com aquestes arrels es transmetien i modificaven als idiomes fills de manera regular. Desenvolupà el concepte de parell mínim i d'oposició entre signes, aplicant-lo a diverses construccions gramaticals, ja que pensava que una paraula o un tret lingüístic només té sentit en relació a les relacions paradigmàtiques que estableix.


Trajectoria[modifica]

Va estudiar en la Sorbona amb Antoine Meillet, antic deixeble de Ferdinand de Saussure, i les seues primeres obres són una continuació de les investigacions d'aquell sobre les llengües indoeuropees.

Com a gran comparatista, fou autor d'un important Vocabulari de les institucions indoeuropees (1969).

Obra[modifica]

  • Assaig de gramàtica sogdiana, t. II : Morfologia, sintaxi i glossari
  • Els infinitius avèstics
  • Orígens de la formació dells noms en indoeuropeu
  • Noms d'agent i noms d'acció en indoeuropeu
  • «Inscripcions de Bactriana»
  • «Noves inscripcions de Bactriana»
  • Hitita i indoeuropeu: estudis comparatius
  • Problemes de lingüística general, t. 1
  • Problemes de lingüística general, t. 2
  • El vocabulari de les institucions indoeuropees, 2 volums
  • The Persian religion, according with the chief Greek texts
  • Baudelaire, presentació i transcripció de Chloé Laplantine, Limoges, Lambert-Lucas
  • Últimes lliçons: Collège de France 1968 i 1969, presentades i editades per Jean-Claude Coquet i Irène Fenoglio