Òrgan artificial
Un òrgan artificial és un dispositiu artificial que es implanta o integrat en un ésser humà per substituir l'òrgan d'una persona, amb el propòsit de restaurar una funció específica o un grup de funcions relacionades, de manera que el pacient pot tornar a una vida tan normal com sigui possible.[1][2][3] La funció de substitució no necessàriament ha d'estar relacionada amb el suport vital.
Aquesta definició implica el fet que el dispositiu no ha d'estar contínuament connectats a una font d'energia estacionària, o d'altres recursos fixos, com els filtres o les unitats de processament químic (el diari de recàrrega ràpida de les bateries, la recàrrega dels productes químics, i/o neteja/substitució de filtres, exclouria que un dispositiu pugui denominar com a òrgan artificial).[4] Així, una màquina de diàlisi, encara que és un dispositiu de suport vital molt reeixit i críticament important que reemplaça completament les funcions d'un ronyó, no és un òrgan artificial. En aquest moment no hi ha disponible un ronyó artificial eficient i autocontingut.[5]
La carrera d'enginyeria biomèdica busca la manufactura d'aquests dispositius per a l'ajuda de la salut comprenent el funcionament del cos humà i utilitzant la tecnologia de què disposem per millorar la salut. S'espera que amb l'ús d'òrgans òrgans artificials es podran curar diverses malalties i fer trasplantaments d'una manera més senzilla i el pacient no haurà d'esperar tant a rebre aquest trasplantament.[6]
Tipus
[modifica]En les últimes dècades s'han perfeccionat diversos tipus d'òrgans artificials que s'han implantat en els éssers humans i que han aconseguit suplir, tot i que de forma limitada, part de les funcions de l'òrgan original:
- Cervell
- Cor
- Cossos cavernosos
- Fetge
- Extremitats
- Oïda
- Ull
- Ovaris
- Pulmons
- Pàncrees
- Tràquea
- Vàlvules estomacals: càrdies i Pílor. El càrdies o el Pílor artificials poden ser utilitzats per lluitar contra el càncer esofàgic, achalasia i la malaltia del reflux gastroesofàgic.
- Bufeta
Referències
[modifica]- ↑ «Chapter 1: The Basics of Artificial Organs». A: Polymeric Materials and Artificial Organs. 256. Washington, DC: American Chemical Society, 1984, p. 1–11 (ACS Symposium Series). DOI 10.1021/bk-1984-0256.ch001. ISBN 9780841208544.
- ↑ «Artificial Organs». Reference.MD. RES, Inc, 06-06-2012. [Consulta: 16 març 2016].
- ↑ «Chapter 2: Artificial Organs». A: Handbook of Research on Biomedical Engineering Education and Advanced Bioengineering Learning: Interdisciplinary Concepts - Volume 1. Hershey, PA: Medical Information Science Reference, 2012, p. 60–95. ISBN 9781466601239.
- ↑ Tang, Reginald «Artificial Organs». Bios, 69, 3, 1998, pàg. 119–122. ISSN: 0005-3155.
- ↑ «Doctor Invented Kidney Dialysis Machine, Artificial Organs» (en anglès). The Washington Post, 13-02-2009.
- ↑ Enderle, John; Bronzino, Joseph. Introduction to Biomedical Engineering (en anglès). Academic Press, 2012. ISBN 978-0-12-374979-6.