Šibenik

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaŠibenik
Šibenik
Bandera de Šibenik Escut de Šibenik
coat of arms of Šibenik
Šibenik.JPG
Vista de Šibenik amb la catedral de Sant Jaume

Localització

43° 44′ 02″ N, 15° 53′ 44″ E / 43.733888888889°N,15.895555555556°E / 43.733888888889; 15.895555555556
EstatCroàcia
ŽupanijaComtat de Šibenik-Knin
Capital de
Població
Total 46.332 (2011)
• Densitat 100,94 hab/km²
Geografia
Superfície 459 km²
Altitud 0 m
Història
Fundació 1298 (Gregorià)
Organització i govern
• Mayor of Šibenik Željko Burić
Indicatius
Codi postal 22
Fus horari
Prefix telefònic 022
Altres dades
Agermanament

Web www.sibenik.hr
Modifica dades a Wikidata

Šibenik (croat)Sibenning (alemany), Sebenico (italià)— és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia). Està situat on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica. La seva població era de 37.120 habitants en el cens del 2006. És, a més, la capital del comtat de Šibenik-Knin (en croat, Šibensko-kninska županija).

Història[modifica]

El nom de Šibenik figura ja per primera vegada i amb aquest nom el 1066 en una carta del rei croata Petar Krešimir IV. A diferència d'altres ciutats dàlmates fundades per il·liris, grecs i romans, Šibenik és la ciutat més antiga de totes fundada per dàlmates natius a la costa est de la Mar Adriàtica.

El 1298 Šibenik va aconseguir el títol de ciutat i seu episcopal. Com la resta de Dalmàcia va resistir els venecians fins al 1412. Els turcs otomans van intentar conquerir la ciutat a finals del segle XV. Durant el segle següent es va construir la fortalesa de Sant Nicolau i es va anar ampliant durant la següent centúria amb les fortaleses de Sant Joan (Tanaja) i de Šubicevac (Barone). Fins al 1797 Šibenik formà part de la República de Venècia quant en virtut del Tractat de Campo Formio d'aquell any passà a l'Imperi austríac. Fins al 1918 serà, per tant, una ciutat de l'Imperi Habsburg fora d'un breu període d'anys (1805-1813) en què s'integrà a les Províncies Il·líriques de l'imperi napoleònic. El 1918 amb els Tractats de Pau de la Conferència de París del 1919 fou assignada al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens fora del període 1941-1943 en què momentàniament va formar part de la italiana Governació de Dàlmacia. Després de la Segona Guerra Mundial es va reincorporar a Iugoslàvia i d'aquí, des del 1991, a Croàcia.

L'edifici més important de la ciutat és la Catedral de Sant Jaume que des del 2000 és a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Personatges famosos[modifica]

Enllaços externs[modifica]