Šibenik

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Šibenik
Šibenik
Bandera deŠibenik Escut deŠibenik
(bandera) (escut)
Localització
Šibenik situat respecte Croàcia
Šibenik
Localització de Šibenik a Croàcia
Vista de Šibenik amb la catedral de Sant Jaume
Vista de Šibenik amb la catedral de Sant Jaume
Estat
• Comtat
Croàcia Croàcia
Šibenik-Knin
Altitud 0 msnm
Població (2006)  37.120 hab.
Coordenades 43° 44′ 0″ N, 15° 55′ 0″ E / 43.73333°N,15.91667°E / 43.73333; 15.91667Coord.: 43° 44′ 0″ N, 15° 55′ 0″ E / 43.73333°N,15.91667°E / 43.73333; 15.91667
Zona horària +1
Web

Šibenik (en alemany: Sibenning, en italià: Sebenico) és una ciutat històrica a Croàcia. Està situat a la Dalmàcia central on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica. La seva població era de 37.120 habitants en el cens del 2006. És, a més, la capital del comtat de Šibenik-Knin (en croat, Šibensko-kninska županija).

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de Šibenik figura ja per primera vegada i amb aquest no el 1066 en una carta era vez con este nombre en 1066en una carta del rei croata Petar Krešimir IV. A diferència d'altres ciutats dàlmates fundades per il·liris, grecs i romans, Šibenik és la ciutat més antiga de totes fundada per dàlmates natius a la costa est de la Mar Adriàtica.

El 1298 Šibenik va aconseguir el títol de ciutat i seu episcopal. Com la resta de Dalmàcia va resistir els vencecians fins al 1412. Els turcs otomans van intentar conquerir la ciutat a finals del segle XV. Durant el segle següent es va construir la fortalesa de Sant Nicolau i es va anar ampliant durant la següent centúria amb les fortaleses de Sant Joan (Tanaja) i de Šubicevac (Barone). Fins al 1797 Šibenik formà part de la República de Venècia quant en virtut del Tractat de Campo Formio d'aquell any passà a l'Imperi austríac. Fins al 1918 serà, per tant, una ciutat de l'imperi dels habsburg fora d'un breu període d'anys (1805-1813) en què s'integrà a les Províncies Il.líriques de l'imperi napoleònic. El 1918 amb els Tractats de Pau de la Conferència de París del 1919 fou assignada al Regne dels Serbis, Croates i Eslovens fora del període 1941-1943 en què momentàniament va formar part de la italiana Governació de Dàlmacia. Després de la II Guerra Mundial es va reincorporar a Iugoslàvia i d'aquí, des del 1991, a Croàcia.

L'edifici més important de la ciutat és la catedral de Sant Jaume que des del 2000  és a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO..

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

  • Roberto de Visiani, (1800-1878) botanista
  • Niccolò Tommaseo, (1802-1874) escriptor i lingüista italià.
  • Petar Guberina, (1913-2005), escriptor i lingüista croata.
  • Maksim Mrvica, (1975) pianista
  • Petra Štampalija, (1980) jugadora de basket-ball
  • Dario Šarić, (1994) jugador croata de basket-ball
  • Dražen Petrović, (1964-1993) jugador de basket-ball

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]