Šibenik

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaŠibenik
Bandera de Šibenik Escut de Šibenik
coat of arms of Šibenik
Šibenik.JPG
Vista de Šibenik amb la catedral de Sant Jaume

Localització

43° 44′ 02″ N, 15° 53′ 44″ E / 43.733888888889°N,15.895555555556°E / 43.733888888889; 15.895555555556
Estat Croàcia
Županija Comtat de Šibenik-Knin
Població
Total 46.332 (2011)
Geografia
Altitud 0 m
Organització i govern
• Mayor of Šibenik Željko Burić
Indicatius
Codi postal 22
Fus horari Hora Central Europea
Prefix telefònic 022
Altres dades
Agermanament

Web www.sibenik.hr
Modifica dades a Wikidata

Šibenik (croat)Sibenning (alemany), Sebenico (italià)— és una ciutat històrica a la Dalmàcia central (Croàcia). Està situat on el riu Krka flueix a la mar Adriàtica. La seva població era de 37.120 habitants en el cens del 2006. És, a més, la capital del comtat de Šibenik-Knin (en croat, Šibensko-kninska županija).

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de Šibenik figura ja per primera vegada i amb aquest nom el 1066 en una carta del rei croata Petar Krešimir IV. A diferència d'altres ciutats dàlmates fundades per il·liris, grecs i romans, Šibenik és la ciutat més antiga de totes fundada per dàlmates natius a la costa est de la Mar Adriàtica.

El 1298 Šibenik va aconseguir el títol de ciutat i seu episcopal. Com la resta de Dalmàcia va resistir els venecians fins al 1412. Els turcs otomans van intentar conquerir la ciutat a finals del segle XV. Durant el segle següent es va construir la fortalesa de Sant Nicolau i es va anar ampliant durant la següent centúria amb les fortaleses de Sant Joan (Tanaja) i de Šubicevac (Barone). Fins al 1797 Šibenik formà part de la República de Venècia quant en virtut del Tractat de Campo Formio d'aquell any passà a l'Imperi austríac. Fins al 1918 serà, per tant, una ciutat de l'Imperi Habsburg fora d'un breu període d'anys (1805-1813) en què s'integrà a les Províncies Il·líriques de l'imperi napoleònic. El 1918 amb els Tractats de Pau de la Conferència de París del 1919 fou assignada al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens fora del període 1941-1943 en què momentàniament va formar part de la italiana Governació de Dàlmacia. Després de la Segona Guerra Mundial es va reincorporar a Iugoslàvia i d'aquí, des del 1991, a Croàcia.

L'edifici més important de la ciutat és la Catedral de Sant Jaume que des del 2000 és a la llista del patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Personatges famosos[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]