Tsu (kana)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: )
Infotaula de grafemaTsu

Modifica el valor a Wikidata
Caràcterつ (hiragana)
Unicode: 3064

ツ (katakana)
Unicode: 30C4

ツ (kana d'ample meitat)
Unicode: FF82

㋡ (katakana)
Unicode: 32E1
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscaràcter hiragana i caràcter Unicode Modifica el valor a Wikidata
Part dehiragana, gojūon i kana Modifica el valor a Wikidata
Entitat HTMLつ i つ Modifica el valor a Wikidata

En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters (hiragana) i (katakana)[2] són dues mores que ocupen el 18è lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre d' i .[3] A la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la quarta columna (た行, «columna TA») i la tercera fila (う段, «fila U»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[4]

Poden portar l'accent dakuten:づ,ヅ.

Romanització[modifica]

Segons els sistemes de romanització Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

  • つ, ツ se romanitzen com «tsu».
  • づ, ヅ se romanitzen com «dzu» (Kunrei-shiki i Nihon-shiki) o «zu» (Hepburn).

Escriptura[modifica]


* El caràcter s'escriu amb un traç
  1. consisteix en una línia horitzontal lleugerament ascendent, cap a la dreta, que baixa i torna a l'esquerra. És similar a la corba de la lletra P.
* El caràcter ツ s'escriu amb tres traços:
  1. Un petit traç gairebé vertical.
  2. Un traç igual que l'anterior, dibuixat un xic a la dreta i a dalt de l'anterior.
  3. Un traç oblic, ascendent d'esquerra a dreta, que passa sota els anteriors.
  • S'ha de tenir molta cura de no confondre'l amb la xi (kana シ) (shi), ja que els traços tenen una orientació i posició diferents.

Referències[modifica]

  1. «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1. 
  3. Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3. 
  4. «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]