I (kana)

I
Caràcter	い (hiragana) ; イ (katakana) ; ｲ (kana d'ample meitat) ; ㋑ (katakana, caracter encerclat)
Tipus	caràcter kana
Part de	gojūon i iroha

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters い (hiragana) i イ (katakana)^[2] ocupen el segon lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre あ i う; i el primer en el poema iroha, abans de ろ.^[3] Una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la primera columna (あ行, columna «a») i la segona fila a la qual ha donat el nom: い段, fila «i»).

El caràcter い prové del kanji 以, mentre que イ prové de 伊. Es fa servir un caràcter de dimensions menors, ぃ, ィ; per a la formació de nous sons que no existeixen en el japonès tradicional, com ヴィ (vi), ティ (ti).

L'antic caràcter ゐ (wi), així com moltes aparicions del caràcter ひ (hi) en posició no inicial són substituïts en japonès modern per い.

El caràcter い es fa servir generalment per a allargar el so de la «e». Per exemple, la paraula 成形 en hiragana s'escriu せいけい (seikei), però es pronuncia sēkē. En rares ocasions es farà servir え (e) per allargar la vocal "e".

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn, Kunrei-shiki i Nihon-shiki, い, イ es romanitzen com a i.

Escriptura

Ordre dels traços per escrit de い	El caràcter い s'escriu amb dos traços: Traç vertical encara que lleugerament corb cap avall, amb una pujada al final. Traç vertical cap avall. També és quelcom corb, i més curt que el primer.
Ordre dels traços per escrit de イ	El caràcter イ s'escriu amb dos traços: Traç diagonal de dalt a la dreta a baix a l'esquerra. Traç vertical cap avall.

Altres representacions

い o イ en braille japonès^[5]
い o イ i	いい o イー ī	+い o +ー chōon*

Alfabet fonètic: 「いろはのイ」 ("la i d'iroha", l'antic poema pangràmic japonès")
Codi Morse: ・－

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]