(97) Cloto
Aparença
| Designació provisional | A868 DB |
|---|---|
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus M |
| Descobert per | Wilhelm Tempel |
| Data de descobriment | 17 febrer 1868 |
| Epònim | Cloto |
| Cos pare | Sol |
| Època | 2025-11-21 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,35565 au |
| Periàpside | 1,98087 au (arg (ω): 268,43195) |
| Semieix major a | 2,66826 au |
| Excentricitat e | 0,25762 |
| Període orbital P | 1.591,99 d |
| Anomalia mitjana M | 134,06056 ° |
| Inclinació i | 11,783 ° 11,77537 ° |
| Longitud del node ascendent Ω | 159,58603 ° |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 100,717 km |
| Magnitud absoluta | 7,79 |
| Periode de rotació | 35,15 h |
| Albedo | 0,229 (albedo geomètrica) 0,128 (albedo geomètrica) |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000097 |
| Sèrie | |
| « (96) Aegle | |
Klotho és l'asteroide número 97 de la sèrie. Fou descobert el 17 de febrer del 1868 a Marsella per Ernst Wilhelm Leberecht Tempel, i fou el seu cinquè i darrer asteroide descobert. És un asteroide força gran del cinturó principal, similar a (21) Lutècia i (22) Cal·líope que igual que Klotho, són asteroides del tipus M de composició desconeguda. El seu nom es deu a una de les tres Moires (Fates o Parques equivalents a la mitologia romana): Àtropos, Cloto i Làquesis, deesses del destí, o del fat, de la mitologia grega.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Schmadel, Lutz D. Springer. Dictionary of Minor Planet Names (en anglés). 5a edició, 2003. ISBN 3-540-00238-3.