Panorama dels 21 revolts a l'l'Aup d'Uès, que s'han de pujar en dues ocasions durant l'etapa.
Etapa reina de la cursa als Alps, amb un doble pas per l'Aup d'Uès per primera vegada en la història del Tour. La cursa surt de Gap (Alts Alps) i ja de bon començament es troben la primera de les dificultats puntuables per a la muntanya del dia, el Coll de Manse, de segona categoria, que dos dies abans havien fet de baixada. Un terreny trenca-cames duu els ciclistes cap al coll d'Ornon, pas previ a l'esprint de Le Bourg-d'Oisans (km 108) i l'inici de la primera de les ascensions a l'Aup d'Uès (12,3 km al 8,4%) que es corona al km 122,5 d'etapa. Tot seguit, quasi sense baixada, s'inicia l'ascensió a l'inèdit coll de Sarenne, el qual destaca més pel seu perillós descens, que permet iniciar novament l'ascensió a l'Aup d'Uès, punt final de l'etapa.[1]
Diferents intents d'escapada es produïren en l'ascensió al Coll de Manse, però no va ser fins al descens d'aquest quan es formà una escapada integrada per nou corredors: Sylvain Chavanel (Soudal Quick-Step), Moreno Moser (Cannondale), Tejay Van Garderen (BMC Racing Team), Jens Voigt (Lidl-Trek), Arnold Jeannesson (Groupama-FDJ), Christophe Riblon (Decathlon-AG2R La Mondiale), Andrey Amador (Movistar Team), Lars Boom (Team Visma-Lease a Bike) i Tom Danielson (EF Education-EasyPost). Quan l'escapada ja estava consolidada, del gran grup van escapar-se Sergio Paulinho i Nicolas Roche (Team Saxo-Tinkoff) però en cap moment s'acostaren a menys de quatre minuts i mig del grup capdavanter. Amb tot, això obligà el Ineos Grenadiers a posar un ritme viu per tenir controlats els companys d'equip d'Alberto Contador. Els escapats aconseguiren una màxima diferència de 8' 25", que s'havia reduït a 7' 45" al pas pel coll d'Ornon. En el seu descens es trencà el grup capdavanter, quedant al capdavant Moser, Van Garderen, Riblon, Chavanel i Boom. Tot i que els escapats es van tornar a unir en les primeres rampes de l'Aup d'Uès, a manca de 10 km pel cim Van Garderen accelerava per fer en solitari la major part de l'ascensió. A manca d'un quilòmetre va ser agafat per Moser i Riblon, continuant junts fins al coll de Sarenne. En el descens Van Garderen i Riblon van tenir problemes i quedaren endarrerits respecte a Moser, però en finalitzar el descens es tornaren a unir.
Els tres escapats iniciaren la darrera ascensió amb 5'15" sobre el grup del líder, però poc després Van Garderen se n'anà en solitari cap al cim. Riblon es mantingué uns 40" rere seu, però un defalliment de l'estatunidenc en els darrers 4 km li permeté superar-lo a manca de 2 km i guanyar l'etapa en solitari.
Entre el gran grup, el Movistar Team imposava un fort ritme d'ascensió i animava a Froome a atacar. Aquesta acceleració deixà enrere a Contador i Kreuziger, però no pas a Nairo Quintana, que li seguí el ritme. Poc després Froome i Quintana eren agafats per Joaquim Rodríguez (Team Katusha) i Richie Porte (Ineos Grenadiers). A manca de 5 km el mallot groc va tenir un defalliment, cosa que fou aprofitat per Quintana i Rodríguez per deixar-lo enrere i obtenir poc més d'un minut sobre Froome en l'arribada. Contador va poder conservar la segona posició per escassos segons. Una vegada finalitzada l'etapa, Froome i Porte foren sancionats amb 20 segons per un avituallament irregular.[2][4][5][6][7]
Christophe Riblon (FRA)
Tejay van Garderen (USA)
Moreno Moser (ITA)
Nairo Quintana (COL) 
Joaquim Rodríguez (CAT)
Richie Porte (AUS)
Chris Froome (GBR) 
Alejandro Valverde (ESP)
Jakob Fuglsang (DEN)
Roman Kreuziger (CZE)
Bauke Mollema (NED)
Michał Kwiatkowski (POL)
William Bonnet (FRA) (Groupama-FDJ): abandona.
Alexei Lutsenko (KAZ) (Astana Qazaqstan Team): abandona.
