Per primera vegada en la història el Tour de França viatja fins a l'illa de Còrsega per disputar-hi alguna etapa. La primera d'aquestes etapes és més aviat plana seguint tota la costa oriental de l'illa. L'etapa comença a Porti Vecchju per dirigir-se en un primer moment cap a Bunifaziu, al sud de l'illa. Des d'allà enfilaran cap al nord, tot passant per la cota de Sotta, de quarta categoria (km 45) i l'esprint intermedi de San-Giuliano (km 150), abans d'arribar a Bastia, en una arribada totalment plana.[1]
Al km 45 els ciclistes afrontaren la primera i única dificultat muntanyosa del dia, la cota de quarta categoria de Sotta. El primer a passar-hi fou Lobato, aconseguint d'aquesta manera el lideratge de la muntanya en acabar el dia.[2] A partir d'aquest moment la diferència dels escapats anà reduint-se, però els esforços de Cousin per engrescar la resta de companys van fer que s'ampliessin de nou les diferències. Al pas per l'esprint de San-Giuliano, Boom fou el primer i a manca de 37 km per a l'arribada foren neutralitzats pel gran grup.[3]
Va ser poc després quan van arribar notícies procedents de meta referents al fet que un autobús de l'Team Jayco AlUla havia quedat encallat sota l'arc de meta, interrompent-se el cronometratge electrònic i impedint el pas als ciclistes per l'arribada. Els comissaris de carrera van tractar de treure l'autobús, però no ho van aconseguir en un primer moment, mentre els ciclistes s'anaven acostant a la línia de meta.
Quan els ciclistes van passar per la pancarta de 10 quilòmetres a meta els comissaris van notificar per ràdio als equips que la meta es traslladava a manca de 3 km.[4] Simultàniament va tenir lloc la primera caiguda important del dia, en què es va veure implicat el vencedor del Giro d'Itàlia de 2012, el canadenc Ryder Hesjedal (EF Education-EasyPost).[5] Mentrestant, el Lotto Dstny i el Cannondale ja preparaven l'esprint final, ja que aquest es trobava a tan sols 3 km per la nova arribada, però aleshores van poder treure l'autobús del mig i els comissaris van decidir tornar el final al lloc original. Una nova caiguda, més nombrosa, va afectar nombrosos dels esprintadors que lluitaven per la victòria d'etapa com Sagan, Cavendish i Matthew Goss.[6][5][7]André Greipel (Lotto Dstny) no es veié afectat per la caiguda, però una avaria mecànica va posar fi a les seves possibilitats de victòria.[2] A l'esprint el més ràpid fou Marcel Kittel (Team DSM-Firmenich PostNL), aconseguint d'aquesta manera també el lideratge de la cursa, dels punts i dels joves. Els comissaris van decidir no marcar temps amb els ciclistes afectats per les caigudes.[8][9]
Juan José Lobato (ESP)
Marcel Kittel (GER)
Alexander Kristoff (NOR)
Danny van Poppel (NED)
David Millar (GBR)
Matteo Trentin (ITA)
Samuel Dumoulin (FRA)
Greg Henderson (NZL)
Jürgen Roelandts (BEL)
José Joaquín Rojas (ESP)
