La 8a etapa del Tour de França de 2013 es disputà el dissabte 6 de juliol de 2013 sobre un recorregut de 195 km entre la vila de Castres (Tarn) i l'estació d'esquí d'Ax 3 Domaines (Arieja).[1]
Primera etapa pirinenca entre la vila de Castres, al departament del Tarn i l'estació d'esquí d'Ax 3 Domaines, a l'Arieja. L'etapa es divideix en dues parts ben diferenciades. Els primers 120 km, fins a l'esprint intermedi de Quilhan, són totalment plans, amb una petita dificultat muntanyosa puntuable de quarta categoria al km 26,5, la cota de Saint-Ferréol. Per contra, els darrers 70 km d'etapa són totalment diferents, ja que s'enllacen les dues primeres grans ascensions de la present edició, el coll de Pailhères (km 166), una llarga ascensió de 15,3 km al 8% de mitjana fins als 2.001 msnm, Souvenir Henri Desgrange de la curs, i l'ascensió final fins a l'estació d'esquí d'Ax 3 Domaines, amb 7,8 km al 8,2%, que es corona a poc més d'un quilòmetre de l'arribada.[1]
Només iniciar-se l'etapa Jean-Marc Marino (Sojasun) llança un atac, que és seguit en quilòmetres posteriors per Johnny Hoogerland (Vacansoleil-DCM), Christophe Riblon (Decathlon-AG2R La Mondiale) i Rudy Molard (Cofidis), unint-se tots plegats al km 9. Al pas per la cota de Saint-Ferréol els escapats disposen de 9 minuts i al km 40 arriba fins als 9' 50", moment en què el Ineos Grenadiers i l'Team Jayco AlUla es posa al capdavant del grup principal per controlar l'escapada. Al pas per l'esprint de Quilhan (km 119,5) la diferència s'havia reduït a 4' 35". A mesura que s'acostava l'ascensió al coll de Pailhères el ritme del gran grup, liderat pel Team Saxo-Tinkoff i Team Visma-Lease a Bike, augmentava, cosa que va fer que els escapats iniciessin l'ascensió tan sols 1' per davant dels favorits. Entre els escapats Riblon fou el primer a moure's, deixant enrere els seus companys d'escapada, els quals ben aviat són neutralitzats pel gran grup. Entre els favorits ben aviat comencen els atacs: Robert Gesink (Team Visma-Lease a Bike) i Thomas Voeckler (Team TotalEnergies) són els primers a intentar-ho a 10 km pel cim. Serà però, Nairo Quintana (Movistar Team) el que ataqui amb més força, superant primer a Voeckler i Gesink i a 5 km del cim a Riblon. Quintana passarà en primera posició pel cim de Pailhères, adjudicant-se el Souvenir Henri Desgrange de la present edició del Tour. En finalitzar el descens Quintana era agafat per Pierre Rolland (Team TotalEnergies) que havia saltat del gran grup durant l'ascensió, però només començar l'ascensió a Ax 3 Domaines el colombià es queda sol al capdavant. Pel darrere el Ineos Grenadiers, amb Vassil Kirienka i Richie Porte al capdavant, imprimeixen un fort ritme de baixada i durant els primers quilòmetres de l'ascensió final, cosa que provoca els primers símptomes de debilitat entre alguns favorits, com ara Tejay Van Garderen (BMC Racing Team). A manca de 5 km Chris Froome (Ineos Grenadiers) llença l'atac definitiu, deixant enrere la resta de favorits i superant a Nairo Quintana, que encara es mantenia al capdavant. Froome guanyarà l'etapa amb quasi un minut sobre el seu company d'equip Porte, mentre Alejandro Valverde (Movistar Team) arribarà a poc més d'un minut. Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff), ajudat en tot moment per Roman Kreuziger, passa per greus problemes i no pot seguir el ritme dels millors, així com tampoc Joaquim Rodríguez (Team Katusha), perdent en l'arribada 1' 45" i 2' 06" respectivament. Andy Schleck (Lidl-Trek) perd 3' 34", Cadel Evans (BMC Racing Team) 4' 13" i el fins aleshores líder Daryl Impey (Team Jayco AlUla) 7' 50". Això fa que el nou mallot groc passi a ser el britànic Chris Froome.[2][3][4][5]
Rudy Molard (FRA)
Chris Froome (GBR)
Richie Porte (AUS)
Alejandro Valverde (ESP)
Bauke Mollema (NED)
Roman Kreuziger (CZE)
Nairo Quintana (COL)
Joaquim Rodríguez (CAT)
Matteo Bono (ITA) (UAE Team Emirates). Abandona
