2020 SO

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmic2020 SO
The Looping Orbits of 2020 SO (small version).gif
Trajectòria del 2020 SO al voltant del sistema Terra-Lluna Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsP116rK2 Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide i objecte proper a la Terra Modifica el valor a Wikidata
Categoria planetesasteroide Apol·lo i asteroide Amor Modifica el valor a Wikidata
Descobert perPan-STARRS Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment17 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata, observatori de Haleakala Modifica el valor a Wikidata
Època31 maig 2020 (JD 2459000.5)
Dades orbitals
Apoàpside1,0723927675832 ua[1] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside1,0018671558368 ua
(arg (ω): 331,66225881318)[1] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a1,03712996171 ua Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,03400037331393[1] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P385,78754106245 d i 1,06 a Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M179,78729581991 °[1] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,14085211330955 ° Modifica el valor a Wikidata
Longitud node ascendent Ω105,72262280181 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta27,658[1] Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació25,9 h[1] Modifica el valor a Wikidata

2020 SO és un petit objecte proper a la Terra, identificat com a restes del tram accelerador Centaur de la nau espacial Surveyor 2 llançat a l'espai el 20 de setembre de 1966, involucrat a les missions espacials del programa Surveyor. Va ser descobert gràcies a l'estudi Pan-STARRS1 a l'Observatori de Haleakala el 17 de setembre de 2020. L'u de desembre de 2020 va fer la seva màxima aproximació a la terra, el dia 2 de febrer farà un apropament final a uns 220.000 quilòmetres.[2] La seva trajectòria nominal indica que va assolir una excentricitat orbital geocèntrica inferior a 1 el 15 d'octubre de 2020[3] i va quedar capturat temporalment per la Terra el 8 de novembre,[4][5] quan entrà en l'esfera de Hill de la Terra.

Els objectes propers a la terra que interaccionen temporalment amb aquesta, a voltes se'ls anomena "minillunes", satèl·lits hipotètics de la Terra o quasi-satèl·lits. En aquest cas parlar d'aquest terme resulta enganyós ja que és brossa espacial artificial.[6]

Trajectòria al voltant de la Terra[modifica]

Durant la seva òrbita geocèntrica al voltant de la Terra, 2020 SO farà dues passades properes a la Terra. La primera aproximació es va produir el primer de desembre de 2020, a una distància nominal de perigeu d'aproximadament 0,13 distàncies lunars (50.000 km). En aquesta passada va mostrar una magnitud aparent no inferior 14,1, de manera que no es podrà veure a ull nu.[7]

La segona aproximació és el 2 de febrer de 2021, a una distància nominal de perigeu d'aproximadament 0,58 distàncies lunars (220.000 km).

Finalment, abandonarà l'esfera de Hill de la Terra al voltant del 7 de març de 2021. Els detalls precisos de la seva òrbita poden variar molt amb les successives observacions, que permetran ajustar millor les prediccions.

Animation of 2020 SO's orbit
Al voltant del Sol
Al voltant de la Terra
      Sol ·        Terra ·        2020 SO ·        Lluna

Origen[modifica]

Llançament del Surveyor 2 el 1966. El propulsor esdevindria anys després identificat com a l'objecte proper 2020 SO

Paul Chodas, del Jet Propulsion Laboratory, sospità que el 2020 SO podia ser el coet auxiliar Centaur del Surveyor 2, llançat el 20 de setembre de 1966.[6] L'òrbita semblant a la de la Terra i la baixa velocitat relativa van suggerir que es tractava d'un possible objecte artificial humà. Els estudis espectroscòpics vàren ajudar a determinar que l'objecte estava cobert de pintura amb diòxid de titani.[8] La seva corba de llum presentava variacions amb una amplitud de 2,5 magnituds, cosa que implicava o bé una forma allargassada o variacions d'albedo a la seva superfície. El seu període de rotació és d'uns 9 segons.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 URL de la referència: https://web.archive.org/web/20210126034627/https://ssd.jpl.nasa.gov/sbdb.cgi?sstr=54054450.
  2. Irizarry, Eddie; Byrd, Deborah. «Say goodbye to Earth’s mini-moon on February 1 and 2» (en anglès). EarthSky, 28-01-2021. [Consulta: 2 febrer 2021].
  3. «HORIZONS Web-Interface». [Consulta: 13 octubre 2020].
  4. «Fake asteroid? NASA expert IDs mystery object as old rocket» (en anglès). [Consulta: 13 octubre 2020].
  5. Greicius, Tony. «Earth May Have Captured a 1960s-Era Rocket Booster», 12-11-2020. [Consulta: 14 novembre 2020].
  6. 6,0 6,1 Bartels, Meghan. «So 'asteroid' 2020 SO was actually 1960s space junk. It may be the first of many to come.» (en anglès). Space.com, 16-12-2020. [Consulta: 2 febrer 2021].
  7. «2020SO Ephemerides for 1 December 2020». NEODyS (Near Earth Objects – Dynamic Site). Arxivat de l'original el 2020-09-26. [Consulta: 26 setembre 2020].
  8. Alan Harris. «Re: another natural satellite of Earth... again.», 20-09-2020. [Consulta: 20 setembre 2020].
  9. Masi, Gianluca. «Near-Earth object 2020 SO: rotation and time-lapse – 01 Dec. 2020». Virtual Telescope Project, 02-12-2020. [Consulta: 2 desembre 2020].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]