Acció Directa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Acció Directa (grup))
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el grup radical francès. Si cerqueu la teoria política, vegeu «acció directa».
Infotaula d'organitzacióAcció Directa
Action Directe.svg
Dades base
Ideologia comunisme llibertari
Història
Fundació 1979
Dissolució 1987

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Acció DirectaAction Directe (francès)— va ser un grup armat autònom francès que practicava la guerrilla urbana. Realitzà una sèrie d'atemptats i assassinats a França durant els anys 1980. Va ser fundat el 1977 de la unió de dos grups d'esquerra radical, els GARI (Groupes d'Action Révolutionnaire Internationalistes; "Grups d'Acció Revolucionària Internacionalista") i els NAPAP (Noyaux Armés pour l'Autonomie Populaire, "Grups Armats per a l'Autonomia Popular"), amb l'objectiu d'aconseguir la "coordinació políticomilitar del moviment autònom".

El 1979 es va transformar en una organització de guerrilla urbana i va realitzar atacs sota la bandera de l'antiimperialisme i la defensa del proletariat. El grup va ser prohibit pel govern francès l'agost de 1982. El 1984 es va aliar amb la RAF (Fracció de l'Exèrcit Roig o "Banda Baader-Meinhof") alemanya, sota l'estratègia d'"unió dels revolucionaris d'Europa Occidental". El grup va ser l'expressió a França d'un corrent que es reivindicava marxista i que afirmava que les accions armades eren un mitjà legítim de combatre un règim considerat opressiu. Durant els anomenats "anys de plom", nombrosos grups van reprendre les idees anarquistes de la "propaganda pels fets": la Fracció de l'Exèrcit Roig a la República Federal Alemanya, les Brigades Roges a Itàlia, l'Exèrcit Roig Japonès (o Sekigunha), l'Agrupació 17 de novembre a Grècia, els Weathermen als Estats Units, les Cèl·lules Comunistes Combatents a Bèlgica, etc.

Acció Directa va ser responsable de més de 50 atacs, tals com un assalt amb metralladores a l'edifici de la Federació d'empresaris l'1 de maig de 1979 i atacs a edificis governamentals, de l'exèrcit, companyies en complexos industrial-militars i, fins i tot, a l'estat d'Israel. També van dur a terme robatoris o "expropiacions proletàries" i assassinats, entre ells el de l'enginyer René Audran (responsable de les vendes d'armes del govern francès) el 1985 i el de Georges Besse, president de l'empresa Renault el 1986.

El 21 de febrer de 1987, els principals membres d'Action Directe, Jean-Marc Rouillan, Nathalie Ménigon, Joëlle Aubron i Georges Cipriani, van ser arrestats i més tard condemnats a cadena perpètua. Régis Schleicher havia estat prèviament arrestat en 1984. Mentre que Joëlle Aubron va ser alliberada en 2004 per motius de salut, va morir poc després de ser excarcerada, la resta compleix amb la seva condemna, a pesar de les diverses campanyes que diversos grups d'esquerra duen a terme per a demanar la seva llibertat. Jean-Marc Rouillan va ser alliberat el 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]