Acròlit
En l'antiguitat, un acròlit[1] (en grec: ἀκρόλιθος/ akrólithos; en llatí: acrŏlĭthus)[2] era una estàtua que tenia el tors de fusta i les extremitats (cap, mans o només els dits, i peus) de marbre.
La fusta es daurava i es mantenia oculta o, més comunament, per una vestidura,[3][4] i deixava les parts elaborades de forma aïllada, de marbre, a la vista. Les escultures criselefantines eren semblants, tot i que normalment de major grandària, i utilitzaven ivori en lloc de marbre, i en general cobrien d'or el cos.
La paraula acròlit només es troba a l'Antologia grega i a Vitruvi, però Pausànias[a] en fa sovint referència. L'exemple més conegut n'és el d'Atena Area a Platea.[3] Eren escultures que normalment s'utilitzaven per al culte a la deïtat. Les estàtues d'aquest tipus, iniciades en un període arcaic, es van continuar fent almenys fins a l'època de Praxíteles.[5]
Notes[modifica]
- ↑ Segons la forma del nom que proposen el Diccionari Grec-Català, p. 1329, i les obres de la Fundació Bernat Metge
Referències[modifica]
- ↑ «Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura | TERMCAT». [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ «ἀκρόλιθος - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
- ↑ Sturgis, Russell. A Dictionary of Architecture and Building, Volume I. Macmillan, 1901, p. 23.
- ↑ Smith, William (ed.). «Acrolithi». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 27 gener 2023].
Bibliografia[modifica]
- Diversos autors (1910-1911). «Acroliths». En Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information () (. edició)., Inc.; .«Acròlit» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- Barrett, Anthony A. Livia,First Lady of Imperial Rome. Yale University Press, 2002. ISBN 978-0-300-10298-7.